Versió per a imprimir
Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Comas Coma, Oriol (2022). Els jocs de taula a les biblioteques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament Cultura: Biblioteques públiques de Catalunya. 55 p. Disponible a: <https://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/professionals/bibliografies/bibliografies_tematiques/documents/jocsdetaula.pdf>. [Consulta: 12/01/2023].
Twitter: @oriolcomasicoma
Presentada el passat novembre, la guia és una meravellosa oportunitat per triar i remenar entre més d’un centenar dels jocs de taula anomenats «contemporanis» (mot per contraposar-los amb els jocs tradicionals o més antics com els escacs, el parxís i l’oca, per exemple). Per a tots aquells que no hi esteu familiaritzats també és l’ocasió per buscar en quines biblioteques properes es poden obtenir en préstec i jugar-hi. De la mateixa manera que passa amb la cultura, o la lectura, hi ha varietat per a tots els públics i gustos així és que... moveu fitxa!
El document defineix, a la introducció, «les biblioteques, com a espais d’interacció social i comunitària» i diu que «són magnífics espais de joc». Per aquest motiu, el Departament de Cultura i, en concret, Biblioteques Públiques de Catalunya, ha encarregat l’elaboració d’aquesta guia a l’Oriol Comas, expert i divulgador de jocs de taula. La guia reforça i informa als usuaris d’un servei relativament nou que ofereixen algunes biblioteques (hi ha altres comunitats autònomes que també ofereixen aquest servei), a més dels habituals de llibres, pel·lícules, música, etc. i que per la seva mateixa naturalesa tenen un disseny, volum i parts o peces fàcils de perdre. Això ha suposat que totes aquelles biblioteques pioneres a oferir com a servei de préstec jocs de taula han tingut la necessitat de pautar quines són les condicions del préstec, tot i que és necessari reflexionar-hi encara més.
El dossier es divideix en dues parts: una primera que defensa el joc de taula com a disciplina cultural i una segona que és la guia de jocs de taula, és a dir, una panoràmica dels millors. A la primera, es posen en valor els jocs de taula, com activitat cultural que pot aportar: «jugar, més enllà de la diversió o el repte intel·lectual, és un espai de relació, de comunicació i de creativitat». Aspectes com l’entreteniment i la competició no són els únics, tot el contrari, que es posen en pràctica en l’obrir el tauler i tirar els daus. En els darrers 25 anys, el creixement i reviscolament imparable dels jocs de taula contemporanis i, en paral·lel, el sorgiment i consolidació de festivals que s’hi han centrat, com el DAU, han fet que sigui tot un fenomen cultural a tenir en compte. Per si és del vostre interès, també hi podeu llegir una condensada història dels jocs de taula i les particularitats dels jocs a Catalunya.
La selecció de 102 jocs ha estat feta amb transparència de criteris: la facilitat per trobar-los a les botigues; de tot tipus de temàtiques; tot tipus de públics; accessibilitat de les regles, qualitat, etc. i, a més, una pràctica fitxa descriptiva de cada joc que identifica l’autor, l’editorial, l’any de publicació de l’original, la tipologia, el públic, els components, l’edició en llengua catalana, la dificultat, el nombre de jugadors, l’edat i la durada de la partida, a més d’un paràgraf de resum amb l’objectiu i temàtica del joc.
Com a jugadora de jocs contemporanis i també dels clàssics, tot i que ni experta ni fanàtica, fer sobretaules amb un joc on petits i grans passem temps plegats, aprenem, millorem l’estratègia, estrenem i entenem el funcionament de les darreres novetats i tenim alternatives analògiques a les pantalles, ho considero una oferta cultura més que interessant.
Nota: Tot i que no té la voluntat de publicitat gratuïta, tenir al costat de casa Kaburi hi té part de la culpa. Els lectors de fora de Barcelona ens podeu compartir a @revistaBiD quines altres botigues especialitzades en jocs teniu localitzades.
© Imatge inicial d’Ana Carolina Franco a Pixabay
