Versió per a imprimir
Fátima García López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Universidad Carlos III
Calvert, Scout (2021). Crest or trough?: how research libraries used emerging technologies to survive the pandemic, so far. Edited by Mary Lee Kennedy and Clifford Lynch. Washington, DC: Association of Research Libraries. 28 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2021/09/2021.10.01-crest-or-trough.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].
Lara Díaz, Isabel; Merino, Àngels; Echeverría, Carmen; Chumillas, Elías; García Reche, Gregorio; Pallarés, Jordi; Manzano, Maribel; Ferreras, Tránsito; Salord, Rosa (2021). Resultados de la encuesta sobre las bibliotecas REBIUN durante el curso 2020/2021. Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN). 19 p. Disponible a: <http://bibliotecas.csic.es/sites/default/files/Informe%20final.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].
A l’època més dura de la pandèmia, tots vam agrair poder accedir a alguns dels serveis als quals estàvem acostumats abans que la COVID-19 arribés a la nostra vida, alguna cosa que ens proporcionés certa aparença de normalitat, necessària davant d’un escenari d’incertesa. Al igual com altres institucions, les biblioteques universitàries i de recerca van poder sobreviure a l’impacte de la pandèmia i mantenir la prestació d’alguns serveis gràcies a les tecnologies. Tenint en compte l’opinió dels seus professionals, aquestes biblioteques han estat a l’altura del desafiament que va suposar la pandèmia gràcies, en gran part, al fet que ja partien d’experiències prèvies en el desenvolupament de col·leccions i serveis digitals orientats a estendre la presència de la biblioteca més enllà dels seus murs. D’aquesta manera, les biblioteques de recerca van mantenir fàcilment l’accés a la majoria dels serveis i recursos de manera virtual, donat que portaven treballant en el desenvolupament d’aquests serveis durant dècades.
Aquests són alguns dels arguments que recullen els estudis aquí referenciats, dues radiografies sobre l’actuació de les biblioteques acadèmiques i universitàries que al·ludeixen a dues realitats geogràfiques concretes.
El primer analitza de quina manera les biblioteques de recerca nord-americanes van utilitzar les tecnologies emergents per sobreviure a la pandèmia. Es basa en un seguit d’entrevistes realitzades a onze professionals que ja havien participat en una sèrie de workshops sobre el tema la primavera de 2020. El present estudi recull les entrevistes realitzades any i mig després i mostra com han canviat les seves perspectives sobre aquestes tecnologies després de l’aturada brusca que va suposar la pandèmia.
En aquestes noves converses, els professionals mantenen els seu optimisme tecnològic, per bé que subratllen que l’activitat tecnològica durant la pandèmia ha estat més orientada a l’adaptació i el perfeccionament de la tecnologia existent que no pas a la innovació.
L’informe s’estructura en tres parts o seccions:
- De quina manera les biblioteques de recerca van utilitzar tecnologies emergents per sobreviure a la pandèmia. Conté les reflexions dels professionals sobre els avenços tecnològics a les seves biblioteques i universitats durant la pandèmia i a quins factors atribueixen els seus èxits.
- Noves perspectives sobre les tecnologies emergents. S’inclouen en aquest apartat els arguments dels entrevistats al voltant de sis àrees temàtiques relacionades amb les tecnologies emergents: Digitalització i preservació digital; Dades, recerca intensiva en dades i ciència oberta; Aprenentatge en línia i híbrida; Fluïdesa digital i alfabetització de dades; Analítica d’aprenentatge; Col·laboració i confiança.
- Factors en l’adopció de les tecnologies emergents. S’identifiquen alguns factors que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’adoptar determinada tecnologia: Facilitat d’ús; Escalabilitat; Cost/benefici; Velocitat; Manteniment; La tecnologia no és neutral; Política d’adopció institucional; Falta d’alternatives; Familiaritat; Percepció sobre què és una biblioteca.
La pandèmia va exercir certa pressió sobre aquelles tecnologies que van permetre que les activitats centrades en el coneixement –ensenyança, aprenentatge, recerca i serveis d’informació– es portessin a terme a distància, cosa que demostra que en l’adopció tecnològica prevalen els factors de tipus sociològic sobre els tècnics.
El segon estudi mostra la situació de les biblioteques universitàries i de recerca espanyoles durant el curs 2020-2021 i es basa en les dades aportades per 62 biblioteques de recerca en una enquesta realitzada per REBIUN l’abril de 2021.
L’informe mostra els resultats estructurats en tres àmbits d’avaluació: La tornada a la presencialitat després del confinament; El primer trimestre del curs 2020-2021: adaptació dels espais, recursos i serveis a la nova normalitat; Situació actual a les biblioteques REBIUN.
Entre els fets rellevants als quals hauria contribuït la pandèmia es podria destacar: l’acceleració de la transformació digital de la formació oferta per les biblioteques universitàries, l’increment de la col·lecció digital, la cerca de formes alternatives a la presencialitat o el nombre de biblioteques que ofereixen préstec de dispositius de connectivitat.
Quant a les millores en sistemes o programes, la majoria de les biblioteques reconeixen haver-les implementat o accelerat a causa de la pandèmia. Es mencionen, entre d’altres, la millora de l’accés remot, l’augment de col·leccions electròniques, les eines per al teletreball i treball col·laboratiu, com també altres recursos i/o serveis previstos que figuraven com a tasques pendents.
A l’estudi s’assenyalen, també, alguns serveis implantats a la pandèmia i que han vingut per quedar-se, com ara la formació virtual i l’elaboració de tutorials, la reserva de punts de lectura, l’atenció virtual a l’usuari, el préstec amb cita, el préstec de dispositius, els sistemes de control d’aforament, les col·leccions digitals i la utilització de mitjans telemàtics per al treball, la comunicació interna i les reunions.
Malgrat al·ludir a realitats bibliotecàries d’àrees geogràfiques diferents, la lectura que hi ha al darrere en ambdós estudis és la fortalesa d’unes biblioteques i d’uns professionals que han sabut estar a l’altura de les circumstàncies. Això ha estat possible gràcies al fet que molts dels seus serveis ja estaven funcionant i es prestaven en línia molt abans que la pandèmia arribés a la nostra vida.
