Afegeix un nou comentari

Marina Salse Rovira
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Smith-Yoshimura, Karen (2020). Transitioning to the next generation of metadata. Dublin, Ohio: OCLC. VI, 47. (OCLC research reports). Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2020/oclcresearch-transitioning-next-generation-metadata.html>. [Consulta: 29/10/2021]. 

Versió castellana feta per la Biblioteca Nacional d’Espanya:
Smith-Yoshimura, Karen (2020). La transición a la siguiente generación de metadatos. Traducción: Iván Pérez Marinas. [Dublin, Ohio]: OCLC. 89 p. (Informe de OCLC research). Disponible a: <http://www.bne.es/export/sites/BNWEB1/webdocs/Inicio/Perfiles/Bibliotecarios/La-transicion-siguiente-generacion-metadatos.pdf>. [Consulta: 29/10/2021].

Les biblioteques porten molt de temps preguntant-se per com adaptar-se a una societat que és cada vegada més digital i més global, on hi ha una gran diversitat de formats i de productors de metadades, i on cada vegada més es disposa de més informació (de confiança o no) disponible a Internet. OCLC, com a institució capdavantera en el món bibliotecari, no deixa de fer-se aquesta pregunta. I un dels problemes fonamentals, que és el que s’aborda en aquest informe, és el del canvi en la gestió de metadades i, en general, el canvi en els sistemes convencionals de catalogació que els bibliotecaris del segle XX i de principi del segle XXI teníem clarament interioritzats. 

L’informe recull sis anys de debats de l’OCLC Research Library Partners Metadata Managers Focus Group (de 2015 a 2020) i comença amb una conclusió demolidora: «En l’àmbit conceptual i tècnic, la gestió de metadades basada en acurades cadenes de caràcters i feta en formats específics que només poden ser compresos pels sistemes bibliotecaris està propera a la obsolescència». Posteriorment, ho acompanyen d’una conclusió més esperançadora, al·legant que aquests obsolets registres bibliotecaris creats en MARC poden servir per crear nous sistemes d’informació perquè si les metadades estan ben elaborades aleshores la seva utilitat perviurà al llarg del temps.  

Per què aquest canvi? D’entrada, les noves tecnologies i l’explosió de la informació han portat al fet que ara hi hagi molts més creadors de metadades, de vegades simplement voluntaris, com en el crowdsourcing. I, en conseqüència, també hi ha nous estàndards i noves estructures. És a dir, ens han sortit competidors no molt forts que no pertanyen al sector. A més, les metadades bibliotecàries sovint són cares de produir, no s’usen àmpliament fora del món bibliotecari i tenen una cobertura limitada per raons de capacitat tècnica (no podem catalogar tots els articles científics de totes les revistes, ni totes les fotografies d’un fons fotogràfic). 

Cap a on anem, doncs? Els responsables de l’informe se centren a comentar quatre grans tendències que, alhora que representen amenaces per a sistemes de treball tradicionals, suposen també oportunitats de futur, si ho sabem gestionar. Són les següents:

1. Es tendeix a canviar dels entorns bibliotecaris tradicionals a un entorn de dades enllaçades (linked data). Això vol dir un canvi total de mentalitat. Probablement, en uns anys no traspassarem registres bibliotecaris a MARC sinó conjunts de declaracions RDF. En aquest entorn pren una gran importància l’identificador persistent (DOI, ISNI, VIAF, ORCID, ARK, etc.) i la perden els termes preferents dels llenguatges controlats donat que els sistemes de cerca ja no es basen exclusivament en el concepte de paraules clau. S’exhorta els bibliotecaris a treballar en la línia de la gestió d’identitats (definir i enllaçar adequadament les entitats dels nostres registres gràcies a aquests identificadors permanents) i s’apunta que es poden fer servir eines no bibliotecàries per controlar, per exemple, autoritats. Wikidata i Wikipedia, en són els exemples més destacats. 
    
2. Gestió de la gran diversitat procedent de col·leccions internes de la biblioteca en diferents formats (audiovisual, recerca, documents d’arxius, webs arxivades, etc.) per tal d’oferir-ne una visió unificada cara a l’exterior. El document analitza els diferents tipus de formats i remarca que cal coordinar-ho amb les dades externes o «facilitades».
    
3. Implantació de les «metadades com a servei». Els experts han considerat que una de les conseqüències del nou paradigma serà que les biblioteques deixaran de ser només productores de dades i passaran a ser proveïdores de dades. Les dades provinents dels entorns bibliotecaris, sovint molt estructurades i de gran qualitat, es podran fer servir en ciència de dades, noves aplicacions, consultoria de dades, etc.
    
4. Canvi en les habilitats del personal de les biblioteques. Ara serà necessari un personal amb coneixements en tecnologies de la informació, més proactiu. De fet, s’utilitza el concepte que cal un «canvi cultural» en el sector. També es comenta que el «Sant Grial» dels bibliotecaris serà aquell professional «que tingui experiència en tecnologies de la informació, però interessat en les metadades com a servei».

En conclusió, es tracta d’un informe bastant realista i dur que empeny al canvi i crida a la reflexió a tots els professionals del sector bibliotecari, molts dels quals veuen trontollar el seu futur a causa de l’entorn canviant i cada vegada més globalitzador de la gestió de la informació. 

L’informe es va presentar en un webinar d’OCLC el 3 de juny de 2021 i es pot consultar a https://www.oclc.org/research/presentations/2021/transitioning-to-the-ne....