Luis Fernando Ramos-Simón

L. Fernando Ramos
CU Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

Kennedy, Helen; Oman, Susan; Taylor, Mark; Bates, Jo; Steedman, Robin (2020). Public understanding and perceptions of data practices: a review of existing research. [London]: Nuffield Foundation; [Sheffield]: University of Sheffield. 65 p. Disponible a: <http://livingwithdata.org/current-research/publications/>. [Consulta: 02/05/2021].

Un grup d’investigadors britànics ha realitzat una àmplia recopilació i revisió d’estudis duts a terme entre 2015 i 2019 on s’analitzen i valoren el significat que tenen les dades per als ciutadans i el grau de confiança que els mereixen. Els autors donen al terme «data practices» el mateix significat que el de «dataficació», neologisme per referir-nos a la recopilació, l’anàlisi i l’intercanvi sistemàtic de dades i els resultats d’aquests processos. D’entre tots els tipus de dades, les més importants són les dades personals, sobre la gestió de les quals existeix una gran preocupació, i per això s’han adoptat un gran nombre d’iniciatives, tant en el Regne Unit mateix com en diversos àmbits més amplis governamentals, professionals i acadèmics.

Study on the legal framework of text and data mining (TDM) (2014). Jeal Paul Triaille et alii. Estudio de la Consultora De Wolf & Partners para la Comisión Europea http://ec.europa.eu/internal_market/copyright/docs/studies/1403_study2_en.pdf. [Consulta: 12/07/2014]

Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.

Els autors prefereixen l'expressió anàlisi de dades, en lloc de mineria de textos i dades, que es defineix com "el processament automàtic de materials digitals, els quals poden incloure textos, dades, sons, imatges o altres elements o una combinació d'aquests, amb la finalitat de descobrir nou coneixement o idees estratègiques". Un aspecte interessant d'aquest procés, previ al tractament, és com accedir a les dades. Aquí els autors distingeixen quatre tipus: dades en lliure accés (dades per a tots), dades de les xarxes socials (de molts per a molts), dades accessibles a través de contracte (d'un per a molts) i dades confidencials (d'un a un altre). També s'analitzen en aquest apartat els models d'Accés Obert i Creative Commons com a rellevants per a l'anàlisi de dades, així com les directives europees de reutilització d'informació del sector públic que afecten les dades originades per organisme públics.

Luis Fernando Ramos-Simón
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

Deloitte (2013). Market assessment of public sector information. Londres: Department for Business, Innovation and Skills: maig 2013. 235 p. [Consulta 12/09/2013].<https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/198905/bis-13-743-market-assessment-of-public-sector-information.pdf>

Aquest informe sobre el mercat de la informació del sector públic és modèlic en els seus plantejaments i resultats, encara que al lector no li interessés gens el seu contingut podria apreciar l'estructura d'un estudi impecable, compost d'un ampli resum, set capítols amb una presentació excel·lent i nou apèndixs que inclouen un repertori bibliogràfic. Si a més, aquest lector vol saber alguns aspectes bàsics sobre com s'està dissenyant l'estratègia d'informació pública per als propers anys al país que segurament és el líder mundial en la matèria, ha arribat al lloc adequat. De fet, aquest informe cimenta la política del govern britànic en matèria de dades obertes per als propers anys amb l'objectiu de fer recomanacions als ministeris sobre com ampliar l'accés a la informació del sector públic i oferir oportunitats innovadores per les dades obertes.

Cronològicament està a cavall de diversos informes públics successius presentats de juny de 2012 a juny de 2013. El primer és l'Open Data White Paper (juny 2012), a partir del qual el Govern va encarregar l'informe independent Shakespeare Review¹, sol·licitat pel Govern a l'expert que li dóna nom i que pren com a base aquest informe de Deloitte (maig 2013) que comentem. Amb posterioritat, ja al juny passat, es publica la resposta del Govern a aquestes anàlisis² realitzades sobre la informació del sector públic, del qual destacarem la seva orientació bàsica.