preservació digital

National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 3. 44 p. [Consulta: 2/12/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11593/isqv25no3.pdf>. ISSN 1041-0031.

El darrer número que la National Information Standards Organization (NISO)  ha publicat està centrat en la Data Curation, que podem traduir com a Conservació de dades¹ i que pren una actualitat molt gran atesa la tendència i el debat obert en la comunitat científica per tal de poder preservar, enllaçat a ser possible amb els articles científics, les dades de la investigació per a la seva posterior reutilització. Per a abordar la temàtica, a banda de l'editorial hi ha quatre articles que fan una aproximació a la temàtica en diversos àmbits (Química, Arqueologia, Ciències de la Terra) i l'experiència i el coneixement generat a OpenAIRE.

El document comença amb una editorial escrita per Sarah Callaghan, on a la vegada que presenta el número tot resumint cada una de les aportacions, fa una defensa de la necessitat d'estàndards que permetin adequadament la conservació digital. Així, considerant les dades de projectes de recerca, publicacions i literatura gris, metodologies i resultats de laboratori. Tantes dades, defensa Callaghan tan sols poden ser conservades si el procés s'automatitza, i això només s'aconsegueix si hi ha estructures i ontologies estandarditzades.

A tocar de la frontera francesa, la ciutat catalana de Figueres té una immensa fortificació militar del segle XVII, anomenada Castell de Sant Ferran. Amb una capacitat prevista per a 6.000 soldats, va ser dissenyada per plantar cara a una possible invasió francesa en la nova frontera de 1659. La immensa obra va ser iniciada però no finalitzada, a causa de la manca crònica de recursos econòmics; i especialment perquè va quedar obsoleta abans d'hora: la tecnologia militar va canviar, i ja no tenia sentit construir una fortificació d'aquelles dimensions. Posteriorment, en una de les seves nombroses rendicions, va ser titllada pels militars francesos de Belle inutile. Bonica i impressionant, però inútil.

Abordar una ressenya d'una obra que conté dos-cents enllaços sobre digital curation, sota una classificació primària i un fred ordre alfabètic, també recorda gestes històriques. Màxim quan la mateixa plataforma de coneixement, anomenada Digital Scholarship, també presenta altres recursos de vastes dimensions: Digital curation bibliography: preservation and stewardship of scholarly works; Institutional repository and ETD bibliography 2011; Scholarly Electronic Publishing Bibliography 2010; i Research Data Curation Bibliography.

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."