indexació

Els que ens dediquem a la docència sabem com n'és de complicat per als estudiants interpretar els encapçalaments de matèria, entendre el funcionament de les llistes i aprendre a indexar amb aquest sistema, amb el qual els bibliotecaris semblen tan familiaritzats. Els resultats dels estudis d'usuaris dels catàlegs en línia dels anys 90 demostraren que els nostres estudiants no en són l'excepció. Christine Borgman²  cita una desena d'estudis que havien assenyalat les dificultats dels encapçalaments de matèria per a la cerca i l'exploració, i Karen Markey Drabenstott³  mostrà que, a més dels usuaris, tampoc els bibliotecaris de referència els entenien gaire, i reclamà a la comunitat bibliotecària que era hora de prendre decisions per resoldre aquest problema.  

 

Semblava, doncs, assegurada una benvinguda força generalitzada a un sistema alternatiu a la LCSH que es proposava objectius en tres línies: la simplificació de l'estructura i la sintaxi, la reducció de costos de la indexació precoordinada i del seu manteniment, i facilitar la interoperabilitat semàntica i la navegació per facetes. I alguns en havíem fet il·lusions de veure'l operatiu ben aviat, però de moment la seva aplicació al catàleg WorldCat és només interna i, com veurem, són poques les institucions que n'estan fent ús en la indexació dels seus fons.