Jaume Vilarrubí Prats
Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà
Barrero, Manuel. Informe Tebeosfera 2023 [en línia]: el reinado del manga. [Sevilla]: Asociación Cultural Tebeosfera, [2024]. 108 p. <https://tebeosfera.com/anexos/informe_tebeosfera_2023.pdf>. [Consulta: 29 nov. 2024].
És clar que el 2023 fou considerat l’any del manga: la seva projecció i influència en diversos àmbits culturals és notòria i sòlida, i així també ho corroboren les dades. Per altra banda, l’edició de còmics, que es mantenia en una extraordinària tendència a l’alça dins el fenomen que ja s’ha considerat com post COVID, s’ha frenat, i inicia un lleuger descens, suposem que cap a una estabilització més racional amb aquests 4.707 còmics publicats l’any 2023 a Espanya. No obstant això, ens trobem en un espai de quotes rècord respecte a les darreres tres dècades. A pesar de tot, la tirada mitjana no supera els 2.500 exemplars en el 72 % dels casos, i sols el 8 % supera una mitjana de 5.000 exemplars per títol, fet que constata encara una certa fragilitat del mercat.1
Les editorials que més títols editen continuen sent les dues clarament lligades a conegudes llicències de superherois, com són Panini i ECC respectivament, seguides de Norma i Planeta, amb una diversificació més gran de continguts. També és curiós que el 2023 el nombre d’editorials professionals implicades en l’edició de còmic és el més baix de la dècada, fet que podria transcendir en una tendència a la concentració d’editorials.
Un 26,1 % de les edicions no són novetats, és a dir, són recopilatoris o reedicions, fet que fa palès una tendència que fins ara era molt habitual en el còmic nord-americà i que ara s’ha estès al manga. Tan sols un 9 % del total editat són obres absolutament noves a tot el món, una tendència malauradament cada cop més a la baixa.
Les dues dates més propícies a l’aparició de novetats continuen sent la primavera, amb la celebració del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i la tardor, amb la celebració del Manga Barcelona. Catalunya continua sent el principal nucli en l’edició de còmics, amb quasi un 80 % del total, seguida per Madrid, Astúries, País Basc, Balears i València.
Per segon cop a la història, el còmic d’origen asiàtic és el més publicat, amb un 38,47 % del total, superant l’històricament regnant, que era patrimoni del nord-americà, amb un 34,56 % i per sobre del francòfon 7,52 % i l’espanyol, amb un 12,94 %.
Si bé un 90 % del que s’ha editat és en castellà, del 10 % restant, un 7,6 % és en català (en un clar ascens, que durant el 2024 segur que es referendarà); per tant, sols un 1,1 % en eusquera i un 0,7 % en gallec.
El nombre d’autors espanyols respecte als autors estrangers ha patit un lleuger descens, i la bretxa per sexes continua sense escurçar-se: a escala estatal, per cada quatre autors hi ha proporcionalment una autora, tot i la sensació que els còmics fets per autores són més presents als mitjans i que accedeixen a edicions més sòlides malgrat tot. Haurem d’estar especialment atents per veure quina evolució segueix en els pròxims anys. En canvi, en un altre àmbit, cal mencionar que hi ha 125 traductores per 119 traductors.
El 63 % dels consumidors són públic juvenil i adolescent (fet que coincideix força amb les mostres de les quals disposem a les biblioteques públiques) i el 8,7 % és públic infantil. Tan sols el 23,9 % es tracta de públic adult i un 4,4 % es considera públic familiar.
Lamentem el clar descens d’obres de corpus teòric aquest 2023, amb unes 146 respecte a les 214 publicades el 2022.
Restarem expectants a com continuarà creixent el món dels còmics, tebeos i patufets aquest 2024.
Aquesta ressenya es publica conjuntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de Addyspartacus a Pixabay
1 Una edició anterior d’aquest informe anual ja fou ressenyada al Blog de l’Escola de Llibreria. (N. de la R.)
