accés obert

Ciència oberta a Espanya: encaixant les peces d’un complex trencaclosques

Enviat per Daniela De Filippo el Dc, 15/11/2023 - 10:05

Daniela de Filippo
Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), Instituto de Filosofía (IFS), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
​Instituto Interuniversitario de Evaluación de la Ciencia y la Universidad (INAECU)

Abadal, Ernest; Abad-García, Francisca; Anglada, Lluís; Boté-Vericad, Juan-José; Esteve, Asunción; González-Teruel, Aurora; Labastida, Ignasi; López-Borrull, Alexandre; Ollé, Candela; Melero, Remedios; Rodríguez-Gairín, Josep Manel; Santos-Hermosa, Gema (2023). Ciencia abierta en España 2023: informe de situación y análisis de la percepción. [Proyecto RTI2018-094360-B-I00]. Barcelona-València: Grupo Ciencia Abierta. Disponible en: <http://hdl.handle.net/2445/200020>. [Consulta: 12/11/2023].

Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.

L’informe de situació i anàlisi de la percepció sobre la ciència oberta a Espanya —sorgit com a resultat d’un projecte homònim del Plan Nacional i liderat per l’Ernest Abadal— posa de manifest aquesta problemàtica i ens convida a aprofundir en el tema des d’una perspectiva integradora per posar llum sobre aspectes, a voltes, poc coneguts.

Com deia Benedetti, «el sur también existe». Ciència oberta per part de tothom

Enviat per Alexandre López... el Dc, 11/10/2023 - 12:37

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Rico-Castro, Pilar; Bonora, Laura (2023). Políticas de acceso abierto en América Latina, el Caribe y la Unión Europea: avances para un diálogo político. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. 161 p. ISBN 978-92-76-56506-2. Disponible a: <https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/8a4852c6-bca3-11ed-8912-01aa75ed71a1>. [Consulta: 08/10/2023].  

En aquest mateix espai, s’han ressenyat interessants i rellevants informes sobre accés obert i ciència oberta, en molts casos encarregats per la Comissió Europea, que és qui els signa col·lectivament. Avui, ressenyem un document que té una derivada geopolítica i que permet comprovar, com sovint diu Isidro Aguillo, que no hi ha una ciència oberta, sinó diverses, i que no podem confondre la via europea amb l’única via per obrir i millorar al màxim la ciència, que d’això es tracta.

Accés obert: aprendre de casos d’èxit en universitats

Enviat per Francisco Martí... el Dc, 05/07/2023 - 19:25

Francisco Martínez-Galindo
RiuNet. Repositori institucional
Biblioteca i Documentació Científica
Universitat Politècnica de València (UPV)
ORCID: 0000-0001-6737-4320
@pacobib

De Castro, Pablo; Rovira, Anna; Rousi, Antti (2022) Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology. Leuven: CESAER. 41 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.6410867>. [Consulta: 08/06/2023].

Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 

Els rànquings universitaris, no obstant, no han reflectit aquesta evolució de l’accés obert de manera que permeti identificar casos d’èxit a imitar. Aquesta absència, en part, s’entén per la dificultat de mesurar aquest indicador fins a l’aparició d’eines com ara Unpaywall. Des de l’edició de 2019, el rànquing CWTS de Leiden disposa d’una classificació per percentatge de publicacions en accés obert. 

Ineficiències, defectes i pràctiques fraudulentes a la comunicació científica: obrint el focus més enllà de les revistes i congressos depredadors

Enviat per Cristóbal Urbano el Dc, 28/09/2022 - 10:38

Cristóbal Urbano
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible a: <https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English>. [Resum en castellà a: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish]. [Consulta: 15/09/2022].

Després de molts anys de manca de protagonisme de les organitzacions internacionals de governança de la ciència (Unesco, International Science Council [ISC], Committee on Publication Ethics [COPE], etc.) en el debat i el combat de les publicacions depredadores, des de 2019 s’observa una major preocupació per donar un enfocament més sistèmic com a resposta al problema de les revistes i congressos depredadors, en els quals es pot publicar gairebé qualsevol cosa a canvi del pagament corresponent. Un exemple d’això seria el COPE discussion document: predatory publishing (2019), que posa de manifest aquesta implicació, al mateix temps que visualitza el retard amb què es va abordar aquest enfocament més institucional. Des que el 2010 Jeffrey Beall1 va encunyar el terme predatory open-access publishers la comunitat acadèmica i els investigadors dedicats a l’estudi de la comunicació científica han prestat molta més atenció que les organitzacions internacionals a un tema que ha estat, i segueix sent, conflictiu en el context de debat sobre el futur de l’accés obert. 

Les revistes diamant: creant una comunitat global i noves infraestructures

Enviat per Marta Serrat-Br... el Dc, 21/09/2022 - 10:43

Marta Serrat-Brustenga
ORCID 0000-0002-7765-5254
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Ancion, Zoé; Borrell-Damián, Lidia; Mounier, Pierre; Rooryck, Johan; Saenen, Bregt (2022). Action Plan for Diamond Open Access. [Brussel·les]: Science Europe. 8 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/ZENODO.6282402>. [Consulta: 06/09/2022].


Quan un investigador vol publicar els resultats de la seva recerca té múltiples opcions de publicació en accés obert. Les revistes d’accés obert diamant, que no cobren als autors ni als lectors, permeten una publicació sense barreres ni embargaments i, per tant, esdevé una via molt atractiva que, a més, permet complir amb els requisits actuals dels principals ens finançadors de la recerca.

El febrer de 2022, va tenir lloc el Diamond Open Access Workshop. Els experts que hi van participar, amb el suport de les entitats COAlition S, Science Europe, ANR i OPERAS, van donar forma als quatre eixos principals de l’Action Plan for Diamond Open Access. El punt de partida d’aquest pla d’acció és l’OA diamond journals study, ressenyat en aquest Blok per Miguel Navas, que dibuixa de forma prou precisa l’ecosistema de les revistes diamant.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert