Versió per a imprimir
Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Sequeiros, Paula; Medeiros, Nuno (org.). «Bibliotecas públicas, políticas culturais e leitura pública» (2018). Cescontexto. Debates, no 23, dezembro. 89 p. Disponible a: <https://www.ces.uc.pt/publicacoes/cescontexto/ficheiros/cescontexto_debates_xxiii.pdf>. Consulta: [09/05/2019].
Els passats 6 i 7 de setembre la Casa dos Bicos de la Fundação José Saramago va acollir a Lisboa la Conferência Internacional Bibliotecas Públicas, Políticas Culturais e Leitura Pública, organitzada pel Centro de Estudos Sociais de la Universidad de Coimbra el programa de la qual és accessible en línia. A més, alguns dels textos de les ponències presentades es poden trobar a Cescontexto, la revista en línia on es publiquen els resultat de les investigacions o de les jornades científiques realitzades pel Centro de Estudos Sociais.
En aquesta ocasió, tal com detallen Paula Sequeiros i Nuno Medeiros, organitzadors de la trobada, l'objectiu era debatre sobre la manera com la biblioteca pública s'està ressituant en un context complex, marcat per les crisis econòmiques, per la revisió de les polítiques culturals i la prestació de serveis i, també, per la difusió de la lectura digital. Un context en el qual les biblioteques prenen una especial rellevància davant les desigualtats a través del disseny dels seus espais per a la diversitat d'usos, del seu compromís social per a la inclusió i del seu rol com a espai contracultural o de resistència. Amb aquesta voluntat, les ponències publicades aporten una mirada crítica a partir de casos concrets que evidencien el canvi i la reconfiguració del concepte de biblioteca pública, amb la voluntat de fomentar l'anàlisi i la reflexió buscant la resposta a la pregunta que mou tota la jornada: què farem amb aquestes biblioteques?
I la resposta a aquesta pregunta no és única, com ho demostra una variada tria de contribucions de Portugal, però també de Brasil, Colòmbia, Espanya, Estats Units, Lituània o Mèxic, que ens acosten al paper present i futur de la biblioteca des de perspectives diverses. Algunes de les reflexions de les comunicacions publicades, que destaquem a continuació, permeten veure l'amplitud de l'aproximació teòrica i del debat.
D'una banda, algunes de les contribucions publicades tenen un marcat vessant teòric i fixen un marc de reflexió interessant. Margarita Pérez Pulido i Maurizio Vivarelli a «La identidad de la biblioteca pública y el campo de la biblioteconomía social» fan una anàlisi dels diferents models de la biblioteconomia per identificar una biblioteconomia social que té els seus orígens en els anys 80 del segle passat i que se centra en el bé comú, en la sostenibilitat i en un model de gestió amb una clara vessant social, ètica, participativa i innovadora.
En d'altres casos, les contribucions presenten experiències de biblioteques que han estat agents actius i d’interacció amb el seu entorn. És el cas del text signat per Rui Matoso, «O contributo das bibliotecas públicas para a efetivação da democracia cultural», una defensa de la contribució de les biblioteques públiques en l'aplicació de la democràcia cultural i el seu paper en l'emancipació de la societat a través de la creació d'espais per al creixement cultural, autònom, crític i plural de la ciutadania. Matoso presenta, a més, alguns projectes que treballen, a partir de la lectura i la literatura, per la consolidació de la democràcia cultural i l'emancipació de la societat civil. També segueix aquest enfocament l’article de Maria Manuel Alves Rijo, «Como envolver a comunidade com a Biblioteca através da arte?», que presenta l'experiència de la Biblioteca Municipal Ary dos Santos al municipi de Loures, una biblioteca que treballa els seus projectes amb la comunitat i que es veu a ella mateixa com un espai que promou l'aprenentatge al llarg de la vida i la participació a través del coneixement, la cultura, la trobada i la comunicació amb i entre els ciutadans per contribuir a un envelliment actiu de la societat. Carla Silva, per la seva banda, analitza la «Biblioteca do Liceu Alexandre Herculano no Porto: entre políticas estigmatizantes e uma estratégia de mobilização social» com una mostra dels esforços que les biblioteques han fet per proporcionar a la seva comunitat un accés equitatiu al coneixement, a l’aprenentatge, la lectura i el seu patrimoni històric i cultural, a través de la mobilització social i de pràctiques de ciutadania activa, superant els obstacles i les limitacions infringides per algunes mesures nacionals i locals.
Altres comunicacions posen el valor de les biblioteques privades i la necessitat de conservar-les com a testimonis d’una època i incorporant-les dins de les polítiques culturals. Aquest és el cas del text de Débora Dias que a «Do privado ao público: a biblioteca pessoal e suas metamorfoses» presenta la història de biblioteca de Joaquín de Carvalho (1892-1958), filòsof, historiador, professor i exdirector de la biblioteca de la Universitat de Coïmbra que, després de la seva mort, fou adquirida per l’Estat i incorporada al patrimoni de la Universitat de Coïmbra on actualment és accessible.
I la darrera contribució, de Paula Sequeiros «Na biblioteca pública, ler por prazer: uma mirada feminista», fixa l’atenció en la manera com els espais de les biblioteques públiques responen a les necessitats que genera la lectura per plaer, en l’àmbit privat i també públic, en la lectura individual i també col·lectiva.
En definitiva, un recull interessant de textos que evidencien la vinculació de la biblioteca pública amb la societat i la seva necessària implicació en el desenvolupament d'una consciència ciutadana activa i que aporta al debat del paper de la biblioteca pública una perspectiva analítica i una mirada crítica, necessària i complementària.
