Versió per a imprimir
Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya
Pep Torn Poch
Director de la Biblioteca de l'European University Institute
Adams Becker, S.; Cummins, M.; Davis, A.; Freeman, A.; Giesinger Hall, C.; Ananthanarayanan, V.; Langley, K.; and Wolfson, N. (2017). NMC horizon report: 2017 library edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. 54 p. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2017-nmc-horizon-report-library-EN.pdf. [Consulta: 19/05/2017].
0. Introducció
El New Media Consortium (NMC) ha publicat la tercera edició de l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca a curt, mitjà i llarg termini. L’edició de l’Horizon report: 2017 library edition (traduït al català per la Biblioteca de la UOC) ens permet novament mirar cap al futur i provar d’interpretar quins són els reptes i tendències a què ens enfrontem les biblioteques universitàries i acadèmiques d’arreu. Donat que és la tercera edició (vegeu la ressenya de l’edició del 2015), hem volgut no només provar de resumir les principals tendències i reptes del 2017, sinó també fer un breu exercici de seguiment de les anteriors prediccions.
1. Tendències edició 2017
Seguint l’estructura de les edicions anteriors, les tendències (que acceleren la incorporació de tecnologies a les biblioteques) es presenten segons el termini en què es preveu que s’assoleixin; els propers un a dos anys, entre tres i cinc anys o en un període de cinc anys o més.
1.1. Les tendències més immediates (d’un a dos anys)
- Gestió de dades de recerca
Les biblioteques hem incorporat de forma massiva l’oferta de dades de recerca (en obert o no) com a part de les nostres col·leccions. Els canvis tecnològics de la darrera dècada han permès una explotació de dades a partir de la creació de datasets estructurats mitjançant estàndards que possibiliten que l’oferta d’informació contempli les dades en major mesura que no ho feien. La balança entre resultats finals de recerca perd pes respecte a col·leccions de dades que forneixen la recerca.
- Valoració de l’experiència de l’usuari
El registre de l’activitat dels usuaris a les plataformes virtuals de les biblioteques ens permet valorar millor quina és la seva experiència en relació a l’ús de les nostres col·leccions i serveis. L’observació d’aquesta activitat no és exclusiva dels entorns virtuals, sinó que inclou la recollida de dades i evidències de l’activitat dels usuaris en entorns físics. Algunes biblioteques comencen a treure profit d’aquesta experiència registrada, millorant serveis i anticipant-se a les necessitats dels usuaris.
1.2. Les tendències a mitjà termini (entre tres i cinc anys)
- Usuaris com a creadors
La tendència d’aprenentatge a partir de l’experimentació (més que no pas a través del consum de contingut) transformarà les biblioteques en entorns que prioritzaran la creació per damunt de la reflexió. La tecnologia hi jugarà un paper clau i, de fet, ja trobem ara iniciatives com laboratoris per a la creació que inclouen artefactes multimèdia, impressores 3D o altres gadgets.
- Replantejament dels espais a les biblioteques
Repensar els espais de les biblioteques apareix novament com una tendència a mitjà termini. L’informe 2017 posa l’ èmfasi en el fet que l’accés a la informació a través dels entorns virtuals segueix una tendència imparable, de manera que obliga a reinventar l’espai físic. Els usuaris arribaran més i més a les biblioteques amb la informació que necessiten, en lloc d’iniciar-hi la cerca. L’usuari guanyarà protagonisme davant de la col·lecció, amb tota mena d’espais al seu abast (individuals, grupals o entorns on s’ofereixin serveis diferents dels actuals).
1.3. Les tendències a llarg termini (cinc anys o més)
- Col·laboració entre institucions
Potser la més sorprenent de les tendències que identifica l’informe, sobretot perquè ho fa a llarg termini, és la de la col·laboració entre institucions. L’informe considera que els estralls de la crisi portaran les biblioteques a cercar maneres de compartir costos i de desenvolupar projectes de forma conjunta. És una tendència que potser a d’altres geografies encara ha d’arribar, però pensem que a casa nostra ja s’ha assolit un bon nivell de col·laboració i no cal esperar cinc anys per veure’n les primeres iniciatives.
- Caràcter evolutiu dels documents acadèmics
La darrera de les tendències fa referència al format dels documents acadèmics i a les possibilitats que aquest ofereix. El document acadèmic es veurà transformat no simplement en el suport, sinó en d’altres aspectes relatius a la publicació, com ara els terminis entre la revisió d’experts, l’aspecte final, o l’accessibilitat a les dades des del mateix document. Aquesta transformació portarà a enfocaments diferents, augmentant la participació en el procés de creació de continguts de forma més directe.
2. Reptes edició 2017
L’informe presenta també els principals reptes que dificulten l’adopció de tecnologia a les biblioteques, des dels més assumibles als més difícils o molt complexos.
2.1. Reptes assumibles (comprensibles i resolubles)
- Accessibilitat a serveis i recursos de les biblioteques
La tecnologia canvia la manera en què els usuaris accedeixen a la informació i les biblioteques hem de continuar assegurant l’accés a tots els usuaris. És de vital importància que els professionals tinguem les competències que ho facin possible.
- Millora de l’alfabetització digital
Les biblioteques tenim l’oportunitat de liderar l’alfabetització digital. D’aquesta manera garantirem que els usuaris no només accedeixen a la informació que necessiten sinó que en fan un ús responsable i adequat, considerant aspectes com la privacitat, els drets d’autor o la qualitat. Altres àmbits com la gestió de la identitat digital ja es treballen a les biblioteques i són igualment clau per al desenvolupament de portafolis digitals dels usuaris.
2.2. Reptes difícils (comprensibles però complexos de resoldre)
- Adaptació dels dissenys organitzatius al futur de la feina
En aquest cas, el repte està associat a l’estructura organitzativa de les biblioteques que ha de passar a ser més flexible. Grups connectats que col·laboren dins i fora de la biblioteca per innovar i respondre a les necessitats dels usuaris. Les biblioteques hem d’esdevenir centres de treball àgils on els diferents perfils professionals col·laborem en projectes transversals, aportant cadascú habilitats i coneixements diversos.
- Integració contínua, interoperabilitat i projectes col·laboratius
Les institucions fan seguiment dels resultats de la seva recerca, sovint fent que els investigadors introdueixin dades en diferents sistemes de preservació i gestió. Aquest fet fa de la interoperabilitat entre sistemes un dels reptes prioritaris de les universitats, de manera que es faciliti l’intercanvi de dades, mentre se n’assegura la integritat i es redueix la càrrega administrativa dels investigadors. Parlem de protocols i normes d’interoperabilitat entre repositoris, sistemes de gestió de la recerca institucionals, serveis d’indexació, motors de cerca, etc.; com també dels identificadors únics, que han de facilitar la col·laboració entre institucions.
2.3. Reptes molt complexos (difícils de definir i de resoldre)
- Pressions polítiques i econòmiques
Aquest és un dels reptes més sorprenents, donat que podria convertir-se en una constant per als propers informes i, fins i tot, considerar-se intrínsec a qualsevol situació que s’analitzi. Però, en aquest cas, ve lligat a la situació de crisi viscuda en els darrers anys que ha originat un augment del cost de les col·leccions o la reducció en inversió en grans infraestructures tecnològiques.
L’accés obert es veu encara com una oportunitat no només per reduir costos sinó per fer la recerca més accessible, malgrat que el camí per aconseguir-ho es preveu hostil i car. Cal també que les polítiques garanteixin un control de la qualitat.
- Necessitat d’enfrontar-se a un canvi radical
Des del moment que els usuaris poden accedir als recursos de la biblioteca des dels mòbils, les biblioteques ens enfrontem al repte de reivindicar el valor que tenim en el si de les institucions. Hem de seguir repensant els serveis, l’oferta de continguts i la gestió de les col·leccions. Alhora, hem de preveure les necessitats que els usuaris tindran en un futur i, per tant, les competències que nosaltres com a professionals haurem de tenir per donar-hi resposta. Per poder realitzar aquest canvi, cal que les biblioteques optem per estratègies d’alineació amb els plans estratègics institucionals i que participem en fòrums universitaris.
3. Desenvolupaments tecnològics
Finalment, l’informe tracta els sis desenvolupaments tecnològics importants que haurem d’implantar a les biblioteques, novament des dels més immediats fins als de mitjà i llarg termini.
3.1. Els desenvolupaments tecnològics més immediats (un any o menys)
- Dades massives
Cada segon que passa es generen milions de dades que responen al comportament i les accions dels usuaris; dades que ens ajuden a identificar i a prendre decisions. El paper de les biblioteques com a recopiladors, conservadors i analistes de les dades és important. La gestió i visualització d’aquesta informació per fer-la comprensible, fàcilment i ràpidament, formarà part de les nostres competències; el perfil conegut com a data librarian.
- Tecnologies de l’activitat acadèmica digital
L’Associació de Professionals de Biblioteca i de la Informació (CILIP) defineix l’activitat acadèmica digital com la implantació de tecnologia per donar suport a l’accés, la recuperació i l’aplicació de coneixement. Hem de tenir en compte que el concepte d’activitat acadèmica ha evolucionat i inclou formats diversos.
3.2. Els desenvolupaments tecnològics a mitjà termini (dos o tres anys)
- Plataformes de serveis bibliotecaris
La gestió de materials en múltiples formats i l’accés als recursos des de múltiples dispositius requereixen plataformes de serveis bibliotecaris que proporcionin una gestió completa de recursos electrònics i impresos. Cal que considerin tots els processos relatius al document, des del seu tractament fins a la recuperació per part de l’usuari; i, alhora, es mantinguin al dia de les necessitats operatives canviants.
- Identitat en línia
Com a part de l’alfabetització digital, la identitat en línia pren importància des del moment que qualsevol dada que genera una persona a Internet, sigui de manera activa o passiva, es pot rastrejar. Per tant, ajudar els usuaris a gestionar tota aquesta empremta digital creada a la xarxa serà una prioritat.
3.3. Els desenvolupaments tecnològics a llarg termini (quatre o cinc anys)
- Intel·ligència artificial
Aquesta tecnologia emergent pot no només personalitzar l’experiència dels usuaris a la biblioteca sinó també millorar-ne els serveis, els processos de recerca i els resultats dels participants. Davant aquests desenvolupaments, les biblioteques tenim la necessitat de crear orientacions que garanteixin l’ús ètic de les dades.
- La Internet de les coses
Les biblioteques estudiem com beneficiar-nos de la Internet de les coses, entesa com una xarxa d’objectes interconnectats. L’àmbit d’aplicació a les biblioteques és ampli, com ara fer seguiment d’ítems de la col·lecció o connectar objectes a recursos de la biblioteca que en contextualitzin l’ús.
4. Tendències i reptes predits a l’edició 2015
Com a document de predicció que és l’Horizon report, resulta interessant fer un repàs ràpid de les edicions del 2014, 2015 i 2017 per saber fins a quin punt afinen o no els experts que hi han participat. Sense voler fer una anàlisi exhaustiva voldríem destacar algunes de les prediccions per encertades, o no.
4.1. Tendències
El 2014, per exemple, es prediu la tendència per les biblioteques de Treballar amb les dades de recerca –a més de, principalment, amb documents, com anàvem fent fins llavors–. Aquesta tendència, identificada com a curt termini, es repeteix en els dos informes posteriors. En aquest mereix destacar-se l’encert de l’informe.
També el 2014 i 2015 es posa èmfasi en la necessitat que les biblioteques adoptin Solucions per a tecnologies mòbils, amb efecte el més immediat possible. És veritat que les biblioteques hem anat adoptant diverses solucions per a tecnologies mòbils, però potser en aquest cas, pensant en el nostre entorn més immediat, la tendència no ha resultat tan immediata.
Dues de les tendències assenyalades als primers dos informes destaquen per ser molt generalistes, com són el Progrés continuat en tecnologia, normes i infraestructures i el Replantejament dels espais a les biblioteques. Si bé pot estar justificat, i és veritat que les biblioteques reconsiderem els nostres espais o seguim adoptant noves tecnologies i estàndards, no és menys veritat que més que una tendència és una obligació de qualsevol organització o sector.
Finalment, i tal com dèiem en la menció a la tendència d’aquesta edició 2017, sorprèn que una tendència a llarg termini sigui Incrementar la col·laboració entre institucions. Potser cal tenir en compte que per a algunes geografies és un àmbit en el qual cal començar de zero, quan a Catalunya i Espanya existeix una llarga tradició de col·laboració entre biblioteques acadèmiques.
4.2. Reptes
Quant a reptes, sorprèn que l’Accessibilitat dels serveis i dels recursos de la biblioteca sigui un repte només en el darrer informe, quan fa anys que estem adaptant les biblioteques a l’entorn digital i, per tant, sembla que hauria estat més raonable i menys reactiu pensar-hi des del principi.
Altres reptes predits el 2014 i 2015 com ara el Replantejament del rol i les habilitats dels bibliotecaris o la Integració de les biblioteques acadèmiques i de recerca en els estudis han perdut el seu titular però no la seva presència en el darrer informe, quedant integrats com a part dels nous reptes que hem analitzat anteriorment.
Pel que fa a desenvolupaments tecnològics, si el 2014 buscava solucions específiques com la publicació electrònica, la web semàntica o l’aplicació mòbil, els informes del 2015 i 2017 ja incorporen previsions sobre desenvolupaments en intel·ligència artificial.
