Versió per a imprimir
Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Acceso abierto a la Ciencia (www.accesoabierto.net)
Odlyzko, Andrew (2013). Open Access, library and publisher competition, and the evolution of general commerce. Disponible a: <http://arxiv.org/abs/1302.1105>. [Consulta 3 maig 2013].
El treball és una revisió-discussió dels costos de les revistes científiques i de l'efecte de l'accés obert sobre els mateixos, a més dels rols que juguen les biblioteques universitàries i les editorials en aquesta lluita permanent per obtenir un major accés i un major benefici, respectivament. En aquest sentit el treball se centra en analitzar els efectes dels injuriats big deals sobre l'accés a les revistes científiques. Malgrat la seva mala reputació en alguns fòrums, l'argument al seu favor és que han permès l'accés a un major nombre de revistes, d'acord amb l'opinió de l'autor de l'article.
Andrew Odlyzko és un matemàtic que treballa actualment a la University of Minnesota, amb un ampli currículum en ciències exactes i a més en aspectes socials d'internet, neutralitat de la xarxa, xarxes socials, usos d'Internet, etc. i amb publicacions en revistes acadèmiques però també en premsa de masses (The Economist, Wall Street Journal, Forbes, etc.). En els seus articles aprofita la seva formació en matemàtiques per analitzar, amb dades quantitatives, les qüestions sobre les que polemitza. En aquest cas, no és una excepció. A continuació anem a resumir les principals idees que s'aporten en l'article.
Les xifres que es remenen al llarg del text corresponen a dades extretes de les estadístiques de l'ARL durant el període 1990-2010. Segons aquestes, en aquest període de 20 anys s'ha quadruplicat el nombre de revistes disponibles, sobretot en els últims 12 anys, sense que hagin canviat els patrons de finançament per l'efecte dels big deals. A més del creixement s'aprecia que la escletxa entre biblioteques grans i petites ha disminuït a causa de la negociació entre les parts que discrimina preus en funció de la institució contractant (tant ets tant pagues) pràctica, d'altra banda, curosament oculta. Durant anys es ve parlant dels preus abusius de les revistes i de no poder mantenir les subscripcions a totes les revistes desitjades per la biblioteca (així i tot es segueix o s'intenta seguir fent) el que feia pensar que els big deals es vindrien a baix. Però el risc no està només en els preus de les revistes, sinó en el cost de les biblioteques en si, tenint en compte factors econòmics interns. Els pressupostos de la biblioteca han crescut més que la inflació, però molt menys que els globals de les universitats, el que es pot interpretar com una disminució de la seva rellevància dins de la pròpia institució.
Segons l'informe Finch1, que s'inclina per la via daurada a l'accés obert a les publicacions científiques, el pagament de les taxes per publicar pot anar en detriment dels pressupostos de la biblioteca i en la retallada d'algunes de les seves funcions. Alhora, les recomanacions d'aquest informe poden significar una nova victòria de les editorials en la seva lluita amb les biblioteques. La velocitat d'adaptació de les biblioteques a les TIC respecte a les editorials ha estat molt mes baixa, el que ha propiciat que les subscripcions persisteixin a un preu innecessàriament alt per aconseguir alts beneficis empresarials. En l'apartat de models de "baix cost" es posa de manifest l'elevat cost estimat per a la producció d'un article en una editorial comercial (aprox. 5.000 $) enfront d'un altre tipus, com per exemple, una editorial universitària els costos poden ser de 10 vegades menys. Es donen algunes fórmules de reduir despeses, com per exemple, fer només la versió electrònica de la revista i eliminar el format en paper o eliminar costos del copy-editing.
L'últim apartat del document analitza els nous rols dels bibliotecaris en l'era digital, les funcions tradicionals disminueixen (seria el cas del servei de préstec o l'ajuda en recerques referencials), i apareixen altres de noves, com les de ser intermediaris entre els autors i el públic en general. Les editorials, comparades amb les biblioteques, s'han mogut més ràpidament en el món digital, es mantenen líders i els seus beneficis no decreixen. La seva visió actual de l'accés obert és d'una oportunitat en lloc d'una amenaça, ja que serien els autors o les agències de finançament les que pagaran per publicar, per no parlar del model híbrid de coexistència de treballs en obert amb altres d'accés per subscripció dins de la mateixa revista. Encara que se'ls forci a disminuir els seus beneficis, encara tenen marge si apliquen algunes de les mesures esmentades anteriorment. Una de les opcions perquè les editorials mantinguin els big deals és realitzar la negociació a nivell de consorci de biblioteques, i fins i tot a escala estatal o afegint llibres digitalitzats als seus paquets. Els big deals són un clar exemple de la discriminació de preus en funció de la mida de la institució. És a dir, els mateixos paquets no costen el mateix en el món digital, depèn de qui els adquireixen, cosa que en l'era impresa no es podia permetre.
L'anàlisi anterior, que no és més que una síntesi del document, mostra la visió de l'autor respecte al paper que han jugat i que tenen actualment els big deals en les negociacions de les biblioteques amb les editorials comercials. La compra per paquets, si bé condueix a un augment considerable del nombre de títols de revista accessibles als usuaris de la biblioteca, aquest major accés pot inhibir la difusió de l'accés obert i afavorir l'oligopoli de les editorials en la distribució de les revistes.
