Versió per a imprimir
Antoni Daura i Jorba
Llibreter i editor
Llibres Parcir
Manresa
Guia de l’ecoedició: criteris per un sector editorial més sostenible (2024). Barcelona: Institut Català de les Empreses Culturals. 63 p. Disponible a: <https://icec.cat/GuiaEcoedicio>. [Consulta: 01/10/2024].
El passat mes de maig de 2024, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) publicava (només en format pdf; una picada d’ullet al tema tractat, el de la sostenibilitat) una guia amb voluntat de fer un balanç de la situació actual i plantejar escenaris i necessitats de futur en aquest àmbit, el de l’edició en paper.
L’obra és una bona eina per conèixer aquesta realitat en un moment històric en què és indispensable, en tots els àmbits i nivells, de ser el màxim de curosos per reduir l’impacte ambiental en un planeta amenaçat per la gran pressió demogràfica i industrial generada per l’espècie humana.
Així, el treball s’estructura en tres grans apartats (presentació, ecoedició i eines) i uns annexos, on hi ha una llista de comprovadors, casos reals d’editors que segueixen les bones pràctiques avui dia, normativa actual i un glossari.
En el primer bloc es fa exposició de les raons que porten a editar una guia que faci agafar consciència als editors de ser responsables a l’hora d’escollir el tipus de paper, la impressió i els seus proveïdors industrials que haurien de ser, per altra banda, tan locals com sigui possible per evitar la petjada que origina el transport dels llibres, a vegades des de l’altra punta del món, a fi de minimitzar, entre d’altres, el canvi climàtic. I també es demostra que aquest treball de conscienciació ja fa uns anys que s’ha iniciat entre el sector (públic o privat), essent Catalunya un dels primers països que s’hi ha afegit: els primers moviments daten del 2008.
El segon bloc ja entra amb major detall a analitzar i definir l’ecoedició. I compara els dos models actuals d’impressió, l’òfset i el digital, per saber quin és més adequat en funció del tipus de llibre i, sobretot, el tiratge. Igualment, ofereix una llista dels diversos models de paper ecològic i els segells que l’identifiquen, com també un apunt sobre quines tintes són menys contaminants. A més de donar pautes durant el procés de concepció i disseny. Finalment, presenta els criteris que tot editor hauria de tenir en compte, convidant-lo a calcular la petjada ecològica dels seus llibres i utilitzar, doncs, impremtes i matèries primeres certificades.
No cal dir que es tracta, en conjunt, d’una bona iniciativa, malgrat que els grans grups editorials de casa nostra (llevat d’un que apareix com a exemple de bones pràctiques) encara no s’hi han abocat amb decisió. Val a dir també que tampoc és aquest un sector indispensable per revertir la realitat productiva en aquest àmbit de l’ecologisme. De fet, ja es reconeix d’entrada que la indústria editorial no és pas, ni de bon tros, de les que té un major impacte mediambiental. Més aviat és força modest, globalment parlant. Però sí que pot tenir un efecte alliçonador per al públic en general, ja que la seva capacitat divulgativa és alta. I, en qualsevol cas, la indústria gràfica no es dedica pas només ni majoritàriament a la impressió de llibres i revistes. De manera que aquesta línia de treball s’hauria d’ampliar significativament en altres sectors que també utilitzen materials impresos.
Per acabar, voldria recordar que, quan ja ha passat una dècada llarga de la irrupció del llibre electrònic o digital, el llibre tradicional en paper continua liderant el sector. I, personalment, me n’alegro. Possiblement, si no hagués anat així ara aquesta problemàtica no la tindríem o seria molt menor. Però la realitat, reflectida per la comoditat i l’atractiu del llibre físic, ens porta, doncs, a la necessitat de produir llibres més curosos amb el medi ambient. Que així sigui!
Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de Moshe Harosh a Pixabay
