Versió per a imprimir
Antònia Capdevila Palau
Directora de la Biblioteca Pública de Lleida
Consorci de Biblioteques de Barcelona (2023). Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030. [Barcelona]: Ajuntament de Barcelona. 86 p. Disponible també en castellà i en anglès. Disponible a: <https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/pla_director_biblioteques_barcelona.pdf>. [Consulta: 20/02/2024].
El febrer de 2023 es va presentar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 com a nou full de ruta de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Aquest Pla forma part de la Mesura de Govern #9 del Pla de drets culturals de Barcelona i té com a referents l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, l’Agenda 21 de la Cultura i el Manifest de la biblioteca pública de l’IFLA-Unesco (2022), entre altres. Així mateix, Biblioteques de Barcelona, com a membre de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona, comparteix el Model de biblioteca XBM elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2021.
Aquest Pla dona continuïtat al primer pla de biblioteques de Barcelona de l’any 1998: Pla de biblioteques de Barcelona, 1998-2010: les biblioteques del segle XXI, de la informació al coneixement i al document de reflexió sobre l’impacte del desplegament de l’anterior pla Biblioteques de Barcelona: 10 anys +: nous reptes, noves oportunitats, elaborat l’any 2011.
El Pla es presenta com una eina a mitjà i llarg termini per impulsar i consolidar les Biblioteques de Barcelona com a principal servei cultural de proximitat de la ciutat. A la vegada, estableix les prioritats per garantir el dret a la lectura, l’accés a la informació i al coneixement, el foment de les pràctiques creatives i de formació contínua al llarg de la vida, la participació comunitària i la cohesió social, i el treball coordinat i cooperatiu amb la resta d’agents de la ciutat.
El Pla incorpora i fa seus els vincles entre l'acció cultural i àmbits estratègics com ara l'educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la interculturalitat, la innovació i la tecnologia, entre altres.
El document
El document s’estructura en 10 apartats que, a la vegada, són les parts del Pla. En els quatre primers apartats, el Pla ens descriu de forma detallada el seu abast i objectius, els participants del procés de reflexió, els antecedents i la metodologia emprada en la seva elaboració.
Pel que fa a la metodologia descrita en el document, en destacaria l’encert en l’establiment dels participants al procés de reflexió, donat que s’ha abordat des de tres vessants complementàries que segurament han permès aportar una visió àmplia: el personal de les biblioteques, professionals i persones expertes de diferents àmbits i usuaris de les biblioteques. Cal remarcar també la introducció d’especialistes de fora de l’àmbit bibliotecari, com a ponents dels debats oberts i grups de treball que han permès una mirada més enllà de l’àmbit de les biblioteques.
Així mateix, les diverses eines de participació escollides fan pensar que han estat útils per recollir les aportacions dels participants expressades en les entrevistes personals, enquestes internes, espais de participació, consultes a grups d’usuaris, debats oberts i grups de treball en línia.
Als apartats 5 i 6 trobem el redactat de la missió i els objectius del Pla. L’apartat 7, on es defineixen les 4 línies d’acció, és el més extens donat que s’hi recull el marc teòric i justificatiu de cada línia d’acció i les més de 50 actuacions dissenyades per desenvolupar-les i acomplir així els objectius del Pla.
De fet, les quatre línies d’acció del Pla es corresponen als quatre àmbits de debat emprats en el procés de reflexió prèvia i que han estat la base dels programes:
- Dret d’accés a la informació i a la generació de coneixement.
- Dret a la lectura, a l’escriptura i a l’expressió oral.
- Dret a l’educació, a la formació contínua i a l’alfabetització cultural. Dret a la participació artística.
- Dret d’equitat en l’accés a la cultura i el coneixement i en la participació cultural.
A continuació, a l’apartat 8, s’inclou una actualització del mapa de biblioteques de Barcelona amb les actuacions previstes als equips existents i el desplegament futur de cinc noves biblioteques necessàries per completar-lo, tenint en compte els criteris del Mapa de la lectura pública de Catalunya.
L’apartat 9 correspon al pressupost. Amb un import previst de 2.280.000 €, detalla la distribució pressupostària extraordinària necessària per desenvolupar les diferents línies d’acció. Es divideix en dos àmbits: l’àmbit de funcionament, que inclou les partides previstes per dur a terme la transformació digital, el programa d’acció lectora, el programa biblioteca i escoles, els serveis d’extensió bibliotecària i els programes de cooperació i participació ciutadana; i l’àmbit d’inversió i gran manteniment dels diferents equipaments inclosos a l’apartat 8.
Finalment, l’apartat 10 conté una relació preliminar d’indicadors que hauran de servir per configurar els futurs instruments de control. Tal com es diu al document, més endavant caldrà definir el sistema global d’indicadors necessaris per completar el seguiment i l’avaluació del Pla.
Observacions
El Pla descriu un model d’edifici flexible i obert que ha de permetre acollir i desenvolupar, a partir del disseny dels espais, les diverses necessitats i usos demanats pels usuaris. S’entén que per aconseguir-ho, caldrà repensar, remodelar i actualitzar tant els espais com el mobiliari i les instal·lacions de la xarxa actual. Cal tenir en compte que sense aquestes reformes, en alguns equipaments difícilment es podran assumir els nous serveis i usos previstos al Pla.
Pel que fa al compliment del mapa de biblioteques de la ciutat, es recull també la creació de la futura Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona que actuarà com a Biblioteca Central de Barcelona i que es proposa que sigui un referent del nou model de servei a la ciutat i un gran espai cultural a l’entorn del llibre, l’expressió escrita, oral i transmèdia. Aquesta biblioteca té transferida la gestió a la Generalitat de Catalunya i el Pla proposa que la Generalitat s’integri al Consorci de Biblioteques de Barcelona per a una gestió concertada, però és una qüestió que queda oberta.
Pel que fa a la col·lecció, el Pla proposa la nova política de col·lecció de Biblioteques de Barcelona. Aquesta inclou criteris d’actualitat, diversitat i accessibilitat i, per altra banda, defineix que la col·lecció de cada biblioteca tingui una singularitat i especialització que li permeti ser útil i representativa del seu àmbit territorial i social. Al meu parer, molt encertada la política de compra justa, amb llibreries i editorials independents i de proximitat.
El Pla contempla també la incorporació de nous perfils professionals i un pla de formació per al personal actual dirigit a donar-los les eines i recursos necessaris per desenvolupar les tasques i rols que requerirà aquest nou model de biblioteca. Es planteja que el personal serà un agent actiu que haurà de liderar la prescripció lectora, l’aprenentatge al llarg de la vida, l’alfabetització digital, la generació de continguts digitals, els vincles amb els agents ciutadans i el suport en la realització de tràmits, entre altres funcions. Per tant, caldrà que el Pla garanteixi una plantilla ben dimensionada, ben formada i estable perquè pugui respondre i atendre les necessitats derivades d’aquest nou model.
En definitiva, el Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030 vol garantir una xarxa de biblioteques de la ciutat que permeti donar servei a tots els ciutadans de Barcelona, posant a la seva disposició uns espais segurs, acollidors, no excloents, que s’adaptin a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada que garanteixin un accés igualitari a la informació, el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida. Tant de bo que totes les ciutats de Catalunya puguin tenir un Pla director de Biblioteques com a eina de suport i full de ruta de la seva política bibliotecària!
Nota. Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de WOKANDAPIX a Pixabay
