Hàbits de lectura i compra de llibres 2022

José Antonio Cordón
Instituto de Estudios Medievales, Renacentistas y de Humanidades Digitales
Universidad de Salamanca

Hábitos de lectura y compra de libros en España 2022: informe de resultados (2023). Conecta. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 133 p. Disponible a: <https://www.federacioneditores.org/lectura-y-compra-de-libros-2022-presentacion.pdf>. [Consulta: 06/04/23].  

La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.

Amb els seus defectes, elements perfectibles i variacions, molts cops capricioses, en la formulació d’algunes de les preguntes, es tracta de l’enquesta més extensa i exhaustiva de les realitzades a Espanya per conèixer la realitat de la lectura i compra de llibres i dels perfils de qui les practiquen, en qualsevol tipus de format. La sèrie històrica, amb més de 20 anys d’existència permet, a més, efectuar comparacions versemblants sobre la progressió de la lectura segmentada segons els indicadors que s’inclouen a l’informe. Per tant, aquest lliurament anual constitueix un excel·lent termòmetre i un bon diagnòstic de l’activitat lectora entre diferents col·lectius. L’estudi pretén delimitar:

• L’índex lector
   
• Els hàbits de lectura en el temps lliure
   
• La lectura en suport imprès i digital
   
• Les actituds cap a la lectura
   
• Els hàbits de compra de llibres
   
• L’activitat a les biblioteques
   
• La lectura en menors, tant nens com adolescents

Quan es van realitzar les primeres edicions d’aquest estudi, la lectura s’enquadrava en l’àmbit de les pràctiques d’oci i temps lliure. Interessava la lectura voluntària i quedava fora la lectura obligatòria, tant la que imposava el sistema educatiu, en el cas dels estudiants, com la que es realitzava per necessitats d’ordre laboral, en el cas dels treballadors.

A partir de 2010, es recull a l’informe la lectura per motius de treball i/o estudis, també la lectura de temes d’actualitat (premsa i revistes) i la realitzada en els diferents suports de lectura, encara que la part més substancial de l’informe segueix desenvolupant la lectura de llibres en el temps lliure.

L’estudi contempla individus de més de 10 anys, residents a Espanya.

Per a una correcta interpretació de les dades cal conèixer la categorització dels lectors i la seva consideració als efectes estadístics. Els lectors es classifiquen en quatre classes: 

• Lectors freqüents: format per aquelles persones que llegeixen com a mínim algun cop a la setmana. 
   
• Lectors habituals: si als lectors freqüents (setmanals) se sumen els que declaren llegir almenys un cop al mes tindríem els lectors habituals.
   
• Lectors ocasionals: constituït per tots aquells que llegeixen llibres amb una freqüència menor que setmanal, però llegeixen algun cop al mes o al trimestre. 
   
• No lectors: són aquells que no llegeixen llibres mai o gairebé mai. 

Resultats 2022

Aquest informe sobre les dades de lectura de l’any 2022 és el primer on es poden observar informacions no alterades pels efectes de la pandèmia, el confinament i la seva inèrcia. El tancament obligatori durant uns mesos, determinat per l’emergència sanitària, va constituir un bon laboratori per provar algunes de les afirmacions mantingudes durant dècades en relació amb les pràctiques de lectura, sobretot amb el seu vessant negatiu, la no lectura. La falta de temps ha estat un dels arguments adduïts amb insistència per justificar les conductes més reticents a aquesta pràctica, i precisament temps va ser el que, de manera vicaria i per inducció negativa, es va trobar a totes les llars com un regal inesperat o com una maledicció insalvable. Tancada amb només una joguina, com diria Marsé, la població es va veure enfrontada a la poderosa dialèctica de les economies de l’atenció, en les quals la lectura va ocupar una desigual sort. Què ha quedat d’aquella inèrcia, sobretot digital, i què s’ha perdut pel camí? Són qüestions que seria massa llarg de respondre, però algunes dades, amb aquesta finalitat, les ofereix aquest informe, a més de moltes més informacions de gran utilitat per radiografiar el present de la lectura a Espanya.

La lectura de llibres

La primera dada que apareix a l’estudi és la relativa a la lectura de llibres i altres tipus de documents, com ara revistes, diaris, còmics, webs, blogs, fòrums i xarxes socials. Segons això, el 68,4 % de la població espanyola més gran de 14 anys llegeix llibres. Si es compara amb les dades de fa 10 anys, les relatives a l’any 2012, s’observa que el percentatge dels qui llegeixen llibres, almenys una vegada al trimestre, ha augmentat 1 punt. No obstant, la lectura de revistes ha disminuït 20 punts, o la de diaris 10, per agafar altres mitjans com a referència. Però el que constitueix una evidència és que, lentament, la lectura de llibres ha experimentat un creixement en els darrers anys, més gran que el mencionat si es tenen en compte la lectura de llibres en el temps lliure, cas en el qual les diferències entre 2012 i 2022 arriben als 5,7 punts. Són dades, d’altra banda, que afecten sobretot els lectors freqüents, és a dir, als qui llegeixen diàriament o setmanal, ja que els lectors ocasionals, és a dir, els qui ho fan mensualment o trimestral, a penes han experimentat un creixement de 4 dècimes entre 2012 i 2022. Aquestes dades ens indiquen que existeix un nucli de població que llegeix assíduament, però que les persones més resistents a la lectura ho segueixen sent, sense gairebé canvis en les seves posicions al llarg dels darrers anys. De fet, des de l’any 2018, amb un 12,5 % han experimentat un descens en la seva freqüència lectora, baixant 2 dècimes l’any 2022. 

Precisament, una de les dades més interesants d’aquest informe és el que fa referència als no lectors, que en un 44 % addueixen la falta de temps per no llegir, però que un percentatge elevat manifesta manca d’interès per la lectura, no els agrada llegir, amb percentatges mitjans que estan al voltant del 30 %, però que en el sector de població entre els 14 i els 24 anys s’acosta al 50 %. Aquesta dada, amb lleugeres variacions s’ha mantingut constant en els darrers anys, i apunta cap al nucli de població en el qual s’han de centrar més profundament els estudis per tal de guanyar un contingent important per a la causa de la lectura.

Quant a la pràctica de lectura de noves obres, un percentatge elevat en busca recomanacions, amb una incidència molt acusada de les que efectuen els amics, familiars, companys, etc. (64,8 %), com també a les xarxes socials (21,8 %). Les ressenyes o les biblioteques representen uns valors molt inferiors i escassament rellevants (les recomanacions de biblioteques són seguides per un 4,4 %). Aquesta circumstància adquireix especial significació donat que posa de manifest la importància de les xarxes informals per a la promoció i visibilització de les obres, en detriment de sistemes més convencionals com ressenyes o informacions en publicacions especialitzades.

El capítol que revela una progressió més potent al llarg dels darrers anys és el relatiu a la lectura digital, amb percentatges al voltant del 85 % de la població enquestada, 30 punts més que a l’any 2012. Es tracta d’una lectura que es desenvolupa sobretot al web i a les xarxes socials (amb un 64,9 % i un 59,5 %) principalment, que adquireix elevats valors en la lectura de diaris (54,9 %), i en menor mesura de lectura de llibres, amb una evolució molt lenta, amb alts i baixos, al voltant del 29 % en els darrers 10 anys. La tendència en les pràctiques de lectura digital apunta cap al consum de continguts no convencionals i informals, amb poca incidència en els mitjans més clàssics, com els llibres. L’any de la pandèmia, 2020, per exemple, la seva lectura digital només va pujar un punt, situant-se en el 30,3 %, per baixar-lo l’any següent. Això explica que el dispositiu de lectura digital que ha experimentat un creixement més espectacular en els 10 darrers anys hagi estat el mòbil, que ha passat d’utilitzar-se per a aquesta missió d’un 12,9 % de la població l’any 2012, a un 72,7 % el 2022, davant de percentatges molt més moderats de l’e-reader o les tauletes. La raó no pot ser una altra que la tímida progressió de la lectura digital en matèria de llibres, però molt intensiva en l’àmbit de les xarxes socials, per a les quals el mòbil és el dispositiu més propici.

En el capítol de compra de llibres, ens centrem en els que no són de text, pel caràcter captiu que tenen i per no representar la lliure voluntat d’adquisició de la població. En este capítol, l’evolució ha estat molt positiva ja que ha experimentat un creixement de 12 punts des de l’any 2012 (40,5 %) al 2022 (52,8 %). El lloc habitual de compra de la majoria de la població segueix sent la llibreria (69,9 %), però la compra per Internet ja ocupa el segon lloc amb un 44 %, que entre la població d’entre 25 i 44 anys s’eleva a un 55,5 %. La compra de llibres es dirigeix principalment a la literatura (64,2 %), davant d’altres matèries com ara humanitats o llibres infantils i juvenils que el segueixen des de bastant lluny (10,2 % i 9,2 % respectivament). I és que el principal motiu de la compra és l’oci/entreteniment i per al regal (30,5 %).

Un epígraf de l’enquesta està destinat a l’estudi de l’activitat de la població a les biblioteques. Encara que el Ministerio de Cultura dedica publicacions específiques per a un estudi en profunditat d’aquesta pràctica, l’informe d’Hábitos de lectura y compra de libros en va començar a oferir informació des dels seus inicis. L’informe deixa patent un fet que s’ha anat posant de manifest en els darrers anys, això és, el descens progressiu de la freqüentació de les biblioteques entre el públic lector. Si a l’any 2017 afirmaven haver visitat una biblioteca el 31 % dels enquestats, el 2022 ho fan només el 26 %. L’objectiu principal és el de recollir o tornar llibres agafats en préstec. Aquesta disminució té a veure amb l’evolució de la lectura i el préstec digital i la consolidació d’Ebiblio, la plataforma digital de préstec de les biblioteques públiques, com alternativa al préstec físic. En certa manera, els progressos en el préstec digital són semblants a la seva disminució de manera presencial.

Conclou l’informe amb dades sobre la lectura entre adolescents i adults, amb un major grau de granularitat que les dades que, sobre lectura en general, s’aporten a l’inici de l’informe, i amb un curiós rànquing dels llibres més llegits, segons confessen els enquestats, que ha anat variant en cadascun dels lliuraments, ja que en alguns figuraven també els més comprats. Es tracta d’un rànquing interessant atès que, en certa manera, contradiu les tendències sobre lectura que poden verificar-se en les diferents llistes que apareixen en suplements i revistes culturals, on la novetat impera sobre altres consideracions. A la llista que apareix a l’informe d’Hábitos de lectura y compra de libros s’hi troben autors i obres amb vàries dècades de recorregut, alguna més recent, però en general prevalen longsellers com El petit príncep, la sèrie de Harry Potter, Els pilars de la terra o El senyor dels anells. Succeeix el mateix amb els autors més llegits, en la llista dels quals figura en sisè lloc Arturo Pérez Reverte que, no obstant, no compta amb cap de les seves obres entre els llibres més llegits. Paradoxes de les llistes.

Fig. 1 Llibres i autores més llegits 2022. Font: Hábitos de lectura y compra de libros 2022. Madrid: Federación de Gremios de Editores, 2023.

En definitiva, l’informe Hábitos de lectura y compra de libros 2022 confirma la seva utilitat per al col·lectiu variat i complex relacionat amb el món del llibre, des de responsables de polítiques culturals, investigadors, bibliotecaris i mediadors que hi trobaran moltes dades per caracteritzar i ponderar moltes de les pràctiques relacionades amb els hàbits de lectura. La segmentació de quasi tots els indicadors per edat, nivell d’estudis, sexe, i població, permet a més aprofundir amb detall en diferents aspectes de la població lectora, extraient-ne perfils més especialitzats, adaptables a les diferents necessitats de qui el consulta. 

Es tracta d’una eina especialment útil si s’observa amb sentit diacrònic, ja que els seus més de 20 anys de recorregut permeten establir un seguiment consistent de l’evolució de la lectura a Espanya, tant en el seu vessant més convencional, com en els fenòmens emergents, com en el seu moment fou la lectura digital, o avui dia amb els audiollibres.

© Imatge inicial d’StockSnap a Pixabay