Versió per a imprimir
Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca Gabriel García Márquez. Carrer del Treball, 219. Barcelona 08020.
Gabriel García Márquez no és només el nom d’un Premi Nobel de Literatura colombià és també, i des de fa uns mesos, el nom d’una biblioteca de Barcelona.
En els darrers temps hem estat veient com s’inauguren biblioteques públiques, la majoria d’elles incorporant nous espais que aposten per nous usos i que evidencien la capacitat d’adaptació a les necessitats canviants dels ciutadans i de l’entorn. Moltes d’aquestes han estat motiu d’articles però d’altres encara no i, en aquest parèntesi, hem volgut iniciar una nova secció per parlar-ne i analitzar-les després d’uns mesos de rodatge.
Iniciem, doncs, aquesta línia per anar mostrant què s’està fent, en què s’està innovant i com aquest nou model de biblioteca pública es va adaptant a la societat actual. Per fer-ho, comptem, a més, amb la complicitat de les direccions, que ens aniran oferint el seu punt de vista i explicant de primera mà què s’han anat trobant a mesura que els dies i mesos han anat passant.
La Gabriel García Márquez (a partir d’ara, GGM) és la biblioteca número 40 de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, una xarxa que ha anat creixent des de fa 25 anys, quan només n’hi havia 18 de titularitat pública. No és una biblioteca nova pròpiament dita: Sant Martí de Provençals ja tenia una biblioteca, però era onze vegades més petita i, tenint en compte la població de la zona, era absolutament insuficient: l’anterior biblioteca va estar operativa 54 anys i fins fa res era la biblioteca més petita de la ciutat amb 280 m2.
L'èxit de la biblioteca era previsible perquè, tal com comenta Neus Castellano, la seva directora, la biblioteca «era un equipament llargament reivindicat pels veïns i veïnes de Sant Martí, La Verneda i La Pau, però el que no era imaginable era la resposta que s’ha mantingut des de la seva inauguració, fa gairebé 8 mesos. Encara avui, a mitjans de gener, passen per la biblioteca unes 1.100 persones al dia. No només hem multiplicat per 11 la superfície de l’antiga biblioteca de Sant Martí, sinó que el nou edifici ha esdevingut una fita icònica del barri i la gent se’n sent orgullosa. A poc d’obrir, ja ens adonàrem de com havia passat a formar part de la seva quotidianitat i del seus afectes perquè coneguérem el nom amb el que els veïns i veïnes han batejat la biblioteca: el Guggenheim de La Verneda!».
Aquest afecte està directament relacionat amb el dia a dia de l’antiga biblioteca que, en un territori molt viu en l’àmbit associatiu, ja havia creat un important teixit de cooperació amb entitats i col·lectius de perfils molt diversos (educatiu, cultural, assistencial, de memòria...). Neus Castellano ens confirma que «amb la nova biblioteca hem consolidat projectes i aliances i també n’hem encetat de noves. Des de l’obertura que no hem parat de programar propostes d’activitats impulsades per col·lectius vinculats bé al territori, bé a l’especialització en literatura llatinoamericana de la biblioteca: xerrades, presentacions de llibres, taules rodones, recitals, concerts de petit format... L’única acció que hem hagut de fer és encabir l’allau de propostes en el calendari de programació de la biblioteca».
La inauguració o el trasllat d’una biblioteca és, cada vegada més, un dels esdeveniments que desperta l’interès de la ciutadania i, en el cas que ens ocupa, és especialment emotiu perquè la implicació s’ha fet molt evident a través de propostes individuals o col·lectives que els usuaris fan arribar a la biblioteca. Per fer-nos una idea: el 65 % de les activitats realitzades aquests primers mesos han estat proposades i promogudes pels mateixos ciutadans! Neus Castellano ens comenta que «L’equip de la García Márquez, la majoria en el projecte de Biblioteques de Barcelona des de l’inici, compartim sovint el record emocionat dels dies previs a la inauguració, quan els usuaris venien a oferir-se en les tasques de muntatge de la biblioteca».
Un dels principals reptes per a les noves biblioteques que s’estan creant és el poder crear espais que aportin inspiració, aprenentatge, creació i trobada. En aquest sentit, la biblioteca GGM ha suposat la incorporació de nous equipaments que volen fer de la biblioteca un espai de cooperació i de creació de coneixement amb altres agents. Una ràdio, una aula sensorial, un espai de jocs de taula i una cuina són una magnífica oportunitat per crear aliances estratègiques i situar la biblioteca, encara més, com a centre neuràlgic del barri. Alguns d’aquests espais ja estan funcionant «ara tenim ja encarrilada i fent les primeres passes la Ràdio Maconda, la ràdio de les Biblioteques de Barcelona que treballem en col·laboració amb la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. I estem ja tenint converses per poder treballar a l’Aula Sensorial amb infants amb necessitats especials» ens comenta Castellano. Altres, però, requereixen temps per fer-los créixer i la intensitat d’aquests inicis no sempre deixen l’espai per teixir les relacions amb els col·lectius que n’han de formar part. Però temps al temps.
No volíem tancar aquesta ressenya sense una referència a l’equip i tot el que suposa l’obertura d’una nova biblioteca. Un equip que prové de diferents biblioteques i que ha aportat tota la seva energia i expertesa per tal que aquest nou projecte vagi sobre rodes; però també tota la feina multidisciplinària que queda més invisibilitzada i potser en segon pla, però que permet que tot pugui funcionar en el moment d’obrir: arquitectes, informàtics, tècnics de gestió, suport, manteniment... i un llarg etcètera.
Com podem veure, la GMM respon a l’evolució constant de les biblioteques públiques i té una bona mostra en la revisió del Manifest IFLA/UNESCO presentat recentment. Hem preguntat a Neus Castellano com veu el futur de les biblioteques públiques i quines recomanacions faria a noves biblioteques ara. Ens diu: «Sense perdre el fil de la promoció i difusió de la lectura, la creació literària i la producció i consum d’informació responsable i de qualitat, crec que la biblioteca s’ha de situar en el centre de la societat i del territori al qual serveix. Podrem canviar les maneres de dir-ho, ampliar les formes cap al món virtual i digital, però la nostra raó de ser, en tant que l’equipament més transversal de les nostres ciutats, és la de servir com a centre d’aprenentatge compartit al llarg de la vida de les persones que ens visiten cada dia».
En resum, el més important per a les biblioteques segueix essent formar part de la comunitat, oferir un espai de trobada, de creixement, de curiositat fins i tot. Una biblioteca sense usuaris és només un edifici amb llibres... fred, sense ànima, sense raó de ser. Escoltem, doncs, el que tenen a dir-nos, oferim el que necessiten, formem part de les seves vides.
La GGM ja s’ha fet un lloc al barri i, esperem, també un lloc al cor de la comunitat.
Nota: Agraïm especialment la col·laboració de Neus Castellano que ha estat imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya.
© Imatge inicial d’Eva Guillamet i Montse Giralt subjecta a la llicència Creative Commons CC-BY-NC-SA
