Versió per a imprimir
Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
EOSC (2021). Strategic Research and Innovation Agenda (SRIA) of the European Open Science Cloud (EOSC). [Ixelles: EOSC]. Version 1.0 15 February 2021. 195 p. Disponible a: <https://www.eosc.eu/sites/default/files/EOSC-SRIA-V1.0_15Feb2021.pdf>. [Consulta: 07.12.21].
Sempre he trobat el concepte del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) una mica inconcret, ambigu i fins nebulós (si se’m perdona el joc de paraules fàcil), però la constància amb la que l’empaita la Comissió Europea obliga a fixar-s’hi. Un informe del 2016 el descrivia així:
«Imagineu un entorn federat i globalment accessible on els investigadors, els innovadors, les empreses i els ciutadans poden publicar, trobar i reutilitzar dades i eines dels altres per a finalitats d'investigació, innovació i educació. Imagineu que això funciona regulat per unes condicions ben definides i de confiança, amb un model sostenible i de relació qualitat-preu just. Aquest és l'entorn que s'ha de fomentar a Europa per garantir que la recerca i la innovació europees contribueixin plenament a la creació de coneixement, a fer front als reptes globals i a impulsar la prosperitat econòmica a Europa».1
Dit de forma més planera i curta, l’EOSC seria la realització material dels conceptes continguts en el terme compost de Ciència Oberta: una ciència oberta, col·laborativa, social i governada pels científics. El que anima l’EOSC és un esperit altament idealista, ja que:
«En construir l’EOSC, estem dissenyant un camí virtual on els productors i els consumidors de ciència s’ajunten per obtenir més coneixements, noves idees i més innovació. L'EOSC és més gran que la suma de les seves parts: federant dades i serveis afegim valor. L'EOSC utilitza les tecnologies de la informació per revolucionar la nostra manera de fer recerca, la manera com es crea el coneixement científic col·lectiu en totes les disciplines, en totes les geografies».2
Són dues citacions una mica llargues que em serviran per introduir el que són l’agenda i l’estratègia de l’EOSC. Aquestes es desenvolupen en un document que va tenir una versió provisional el 2020 que va ser sotmès a consulta pública3 fins ser aprovat el passat febrer del 2021.
El resum executiu del document és prou extens (p. 11-16) per, si el llegim, fer-nos una idea prou clara i precisa del seu contingut i estalviar-nos –si anem faltats de temps– la lectura completa de l’informe. Les seccions 1 i 2 tenen un interès especial, tracta la primera (p. 19-38) de la revolució que ha suposat la «digitalització» de la recerca (que és el que justifica el canvi de paradigma de la ciència oberta), i la segona (p. 39-57) contextualitza l’EOSC dins les polítiques de la CE i explica la seva història i les seves etapes de desenvolupament.
La part nuclear del document es desenvolupa a la secció tercera (p. 58-63) que exposa els tres objectius generals que guien la totalitat de l’EOSC i que són: fer que la Ciència Oberta sigui la «nova normalitat», fer que els estàndards i altres eines permetin als investigadors trobar, accedir, reutilitzar i combinar resultats, i establir una infraestructura sostenible i federada que permeti l'intercanvi obert de resultats científics. Aquests objectius sorgeixen de determinats problemes, els impedeixen certes barreres i d’ells se n’esperen beneficis concrets, tal com es detalla a «l’arbre d’objectius» [vegeu figura].
L’EOSC s’origina per l’increment de la importància i volum de les dades, però aquestes no poden existir sense les infraestructures que les emmagatzemin, gestionin i connectin. La secció quarta (p. 64-91) desenvolupa els cinc principis guia que han de regir l’EOSC com a plataforma d’infraestructures i serveis. Aquest són:
- El «multi-stakeholderism», és a dir, tenir una aproximació que contempli la visió i necessitats dels múltiples agents que intervenen en la recerca (els estats, els finançadors, els investigadors, les biblioteques...).
- L’obertura dels resultats i instruments de la recerca (tan oberts com sigui possible, tan tancats com calgui).
- Els principis FAIR de «trobabilitat», accessibilitat, interoperabilitat i reutilització.
- La federació d’infraestructures.
- Que els serveis siguin utilitzables tant per persones com per màquines.
La secció cinquena (p. 92-114) i la sisena (115-141) descriuen, respectivament, els reptes tècnics i les condicions d’entorn que facilitaran i permetran la implementació de l’EOSC. Els prerequisits tècnics que es detallen són els identificadors, les metadades i ontologies, les mètriques i certificacions FAIR, la infraestructura d’autenticació, l’entorn d’usuari, l’entorn que es creï per proveir recursos i l’esquema d’interoperabilitat de l’EOSC. Per a cada prerequisit es descriu la situació en què es troba, els objectius que caldria assolir i les prioritats que es tenen.
Per altra banda, a l’estratègia de l’EOSC s’identifiquen set àrees d’acció, relacionades amb reptes socials, econòmics, legals, educatius i culturals que ajudarien a desplegar l’ecosistema de l’EOSC i que són: normes de participació, monitorització de l’entorn, models de negoci, competències i formació, incentius i reconeixement, comunicació i actuació conjunta del públic i el privat.
La secció setena (p. 142-149) detalla el que podia haver anat a l’inici de tot, els beneficis esperats de l’EOSC (vegeu de nou l’arbre d’objectius). Aquests serien: per a la ciència, millorar la confiança en la ciència, la seva qualitat i productivitat; per a la indústria, desenvolupar productes i serveis innovadors; per a la societat, millorar l’impacte de la ciència respecte els reptes socials.
La secció vuitena (p. 150-161) presenta un full de ruta per a l’assoliment de l’EOSC compost de tres estadis (2021-22 de desenvolupament, 2023-24 d’expansió i 2025-27 d’impacte). Es detallen objectius i prioritats i defineixen indicadors d’assoliment. La secció novena de cloenda (p. 162-166) és, de nou, un resum executiu del document.
Al marge d’aquest resum, la meva opinió és que aquest document –llarg i dens– és alhora molt consistent i coherent. D’aquí la dificultat per a la seva lectura, però també la seva utilitat. Jo penso més en qui està interessat, en general, en la ciència oberta, però el document vol ser una guia per als desenvolupaments futurs de l’ecosistema d’infraestructures federades que ha de ser l’EOSC i per a això l’exhaustivitat és un valor.
El meu darrer comentari és per remarcar que la centralitat de l’agenda i estratègia de l’EOSC és la construcció del mencionat espai d’infraestructures interconnectades o interoperables. Els temes «estrella» i més mediàtics de la ciència oberta (accés obert, dades FAIR i nous criteris d’avaluació de la recerca) hi apareixen, però no n’ocupen un lloc destacat. Si l’EOSC ha de ser la realització material de la ciència oberta, és aquesta «materialitat» o tangibilitat la que ha de centrar la mirada dels arquitectes i constructors d’aquesta nova realitat.
És molt important ressaltar que la ciència oberta la faran elements conceptuals (com principis guia clars o els avenços en l’àmbit de l’accés obert i altres), però també (sobretot?) la plasmació material d’aquests conceptes. Això –l’EOSC– ha de ser un conjunt d’infraestructures gestionades de forma pública (de forma conjunta pels diferents agents que participen en la recerca), relativament autònomes entre si, però amb estreta relació de manera que formin un tot orgànic (d’aquí l’ús del terme «ecosistema» i no del de «sistema»). No és en va que les recomanacions de la UNESCO sobre ciència oberta aprovades recentment4 insisteixin en la importància del multilingüisme, la diversitat, i la flexibilitat que haurà de tenir aquest nou entorn.
1 Realising the European Open Science Cloud: first report and recommendations of the Commission High Level Expert Group on the European Open Science Cloud (2016). European Commission. Directorate-General for Research and Innovation, p. 8.
2 European Open Science Cloud (EOSC) Strategic Implementation Plan: this plan, produced by the EOSC Executive Board, presents the activities that will contribute to the implementation of the EOSC for 2019-2020 (2019). European Commission. Directorate-General for Research and Innovation, p. 4.
3 Data from the Open Consultation for the EOSC SRIA (2020).
4 UNESCO Recommendation on Open Science (2021). UNESCO, 2021.
