Versió per a imprimir
Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].
El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.
Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc.
Ara bé, aquesta nova realitat comporta també transformacions profundes en el sector productiu que posen en qüestió i en tensió capacitats, mètodes i regulacions fins ara vigents. Legislació en matèria de dret d'autor, propietat industrial, protecció de dades personals, seguretat informàtica, bretxes digitals, etc., són tots ells aspectes a revisar i que poden afectar molt seriosament la capacitat competitiva del sector editorial.
L’informe de Cerlalc-Unesco, coordinat per Fredy Forero, responsable de l’àrea Jurídica i de Dret d’Autor, mira de donar resposta, o més ben dit, d’obrir un espai per a la reflexió a bona part d’aquests reptes.
Estructurat en una introducció i sis capítols, el treball s’inicia amb una exposició de Michael Bhaskar titulada «La IA y las editoriales: ¿qué sigue?», on l’autor fa un breu recorregut històric de la intel·ligència artificial (des dels seus inicis un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, passant per l’«hivern» dels anys vuitanta i noranta, fins a l’actual eclosió) i de les seves aplicacions en diferents sectors empresarials (agricultura, medicina, finances, energia, etc.), amb especial atenció a la indústria editorial (correcció de textos, traducció automàtica, sistemes de recomanació, etc.). Però «¿qué sigue?» ¿Pot la IA substituir la capacitat creativa de l’ésser humà? ¿Pot una màquina escriure un llibre?
Al segon capítol, «¿Cuáles son las fronteras en los procesos de desarrollo de la IA?», Juan Camilo Espejo tracta de fixar el concepte d’intel·ligència artificial per superar la idea simplista que la identifica amb el robot humanoide de Terminator o l’ordinador de 2001: una odissea de l'espai que se sent amenaçat i decideix matar la tripulació de la nau. Espejo centra la seva definició en sistemes amb una gran capacitat d’emmagatzematge de dades (big data, concepte molt relacionat amb Internet) i un maquinari amb espectaculars velocitats de processament, elements que possibiliten el desenvolupament de les tecnologies de xarxes neuronals artificials. Però la falta de transparència, poca confiabilitat i gran fragilitat dels resultats d’aquestes tecnologies fan que, segons l’autor, calgui estar molt atents a les seves implicacions filosòfiques, ètiques i jurídiques. Cal vetllar perquè la seva aplicació no doni peu a desigualtats o promogui la injustícia (com passa avui dia amb alguns sistemes de reconeixement facial), tot reivindicant la participació de filòsofs, advocats, sociòlegs, psicòlegs, antropòlegs i metges en la investigació en IA.
El tercer capítol es titula «Inteligencia artificial y derecho de autor: consideraciones sobre la autoría y la titularidad» i n’és l’autor l’advocat José Rafael Fariñas. Com a professional especialitzat en dret d’autor, Fariñas analitza les implicacions jurídiques que es derivarien d’obres literàries o artístiques creades per IA. ¿Qui seria l’autor de l’obra? ¿De qui seria la seva titularitat? ¿Quin és l’objecte que s’ha de protegir amb el dret d’autor: el programari que conté les instruccions associades a la IA o l’algorisme que processa i produeix les tasques? Després d’analitzar amb detall els sistemes normatius del dret d’autor d’una bona part dels països de Llatinoamèrica, l’autor conclou que amb aquesta legislació «no es posible proteger como obra [...] una producción generada exclusivamente por una IA sin intervención de una persona física», ja que no hi ha la contribució d’una persona natural, i si n’hi ha, aquesta contribució no és suficientment rellevant. És per això que Fariñas reivindica l’aplicació de «derechos conexos o afines» o fins i tot d’un nou dret específic semblant al que ja existeix per a les bases de dades no creatives.
El quart capítol ha estat elaborat a quatre mans per Francisca Barrientos i Juan Ignacio Contardo i porta com a títol «Estudio de las medidas que contemplan las leyes de consumo para asegurar que los consumidores identifiquen productos editoriales creados por una IA». En aquest cas l’accent es posa en el consumidor dels productes creats per una IA. ¿Quines mesures s'han d'implementar per establir i assegurar el dret dels consumidors a identificar obres creades per IA? Per donar resposta a aquesta pregunta els autors examinen les lleis de consum de Llatinoamèrica, amb especial atenció al dret a la informació, publicitat i altres elements que ajudin a identificar obres i productes editorials creats per una IA. Les seves recomanacions passen per, en primer lloc, informar clarament el consumidor que l’obra que està a punt d’adquirir ha estat elaborada per una màquina artificial; en segon lloc, explicar com s’ha generat aquest coneixement; en tercer lloc, exposar aquesta informació amb una mida de lletra suficient; i en quart lloc, redactar aquesta informació de manera que sigui fàcilment comprensible pel consumidor.
En el cinquè capítol, titulat «¿La inteligencia artificial, más allá del ser humano?», Andrés Mauricio Rengifo presenta les limitacions de la intel·ligència artificial i, des d’aquesta perspectiva desmitificada, posa l’home en el centre de l’equació com a creador i únic beneficiari de la IA. Rengifo basa el seu argumentari en la idea que el big data té valor no només al costat del processament (el costat de la màquina), sinó també en el del subministrament de les dades (el costat humà). D’aquesta manera, l’home deixa de ser un actor passiu de l’economia digital per esdevenir un factor essencial i fundacional en la creació de valor.
El sisè i darrer capítol corre a càrrec de Franz Ruz. Sota el títol «IA y perfiles profesionales en el sector editorial», l’autor realitza una sèrie de propostes dirigides al disseny de polítiques públiques en països de Llatinoamèrica, amb una doble finalitat: capacitar els professionals del sector editorial amb competències digitals en matèria d’IA, i fomentar la creació d’ocupació mitjançant la identificació de nous perfils professionals relacionats amb la gestió i el desenvolupament de la IA.
Així doncs, amb aquest informe, el Cerlalc-Unesco posa a l’abast del món editorial una sèrie d’anàlisis i reflexions sobre el rol que la intel·ligència artificial té i, sobretot, ha de tenir en la indústria del llibre. Debats emmarcats en la realitat de l’Amèrica Llatina, però que en molts casos depassen fronteres en tractar-se de reflexions que afecten allò que fa humà l’ésser humà: la seva capacitat de creació.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.
