Versió per a imprimir
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
Godby, Carol Jean. 2010. Mapping ONIX to MARC. Report and crosswalk produced by OCLC Research. Available online at <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14.pdf >(report) and <http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-14a.xls> (crosswalk).
Encara que no calia l'eficaç col·laboració, més que dels docents, dels ensenyants de documentació, el cert és que el treball catalogràfic no està molt ben vist. És francament poc cool. Tanmateix, no hi ha dubte que crear registres bibliogràfics és una cosa imprescindible perquè les biblioteques funcionin correctament. D'alguna manera el pobre lector ha d'accedir a alguna clau que li permeti l'accés a la informació o al material bibliogràfic que busca, i fins i tot pot trobar-se amb suggeriments que satisfacin, almenys parcialment, el seu interès inicial per una obra concreta. I no és aquest, per descomptat, l'únic escenari que es pot imaginar. És clar, per tant, que com millor sigui la descripció bibliogràfica, més amplis els punts d'accés, millor connectats uns registres amb altres, uns camps amb altres, més oberts siguin els sistemes, es disposi de resums, i així fins al grau que vulguem imaginar, la biblioteca complirà la tasca essencial que Ranganathan va fixar i que no és altra que estalviar temps al lector.
Sé que hi ha alguns teòrics de la Biblioteconomia, de la Documentació i, sobretot, de la Infonomia que consideren que tot això és punt menys que ridícul i que altres qüestions de caràcter epistemològic han d'ocupar el seu temps. No obstant això, hi ha un fet que no cap defugir: disposar d'aquests registres bibliogràfics de qualitat comporta un cost. I un cost veritablement considerable. No n'hi ha prou amb dividir el sou d'un catalogador per les catalogacions que produeix, sinó que cal indicar una enorme quantitat de costos ocults que habitualment no es tenen presents en les institucions públiques, però que per descomptat conformen el pressupost global de les mateixes: el manteniment de l'edifici, els serveis bàsics d'electricitat, la imprescindible seguretat, la calefacció (i l'aire condicionat a més), les assegurances socials, per no parlar del propi cost del material bibliogràfic que s'adquireix. Sempre resulta sorprenent esbrinar quant costa que un registre bibliogràfic pugui consultar-se a través d'un OPAC. I observeu que només estem parlant d'un dels quatre processos bàsics, ja que ni la selecció, ni l'adquisició, ni la preservació, per no parlar de la informació bibliogràfica s'imputen aquí, quan clarament s'hauria de fer. A més, i malgrat la senzillesa que hauria de suposar mantenir un repositori Open Access Initiative (OAI), acostuma a haver-hi un cost afegit ja que el registre Dublin Core es crea ex novo com si no pogués extreure fàcilment del registre MARC. I així successivament.
Per això, no resulta estrany que molts bibliotecaris, sobretot aquells que han hagut de lluitar amb partides pressupostàries o pressupostos generals hagin pensat en utilitzar, almenys en part, la informació bibliogràfica que, almenys a Espanya, es proporciona una i una altra. Per exemple, en emplenar el formulari per obtenir el número de dipòsit legal, o el necessari per a demanar l'ISBN, i fins i tot les dades, que en algunes institucions repeteixen honestos funcionaris de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). No puc oblidar-me d'una visita amb Alicia Girón a mitjans dels anys 80 que tenia com a propòsit digitalitzar el M5 d'aquella època per utilitzar almenys com a precatalogació, ja que almenys el nom de l'autor, el títol del llibre, l'editorial, eren dades que estarien bé. I no puc deixar de recordar-ho perquè fa tot just unes setmanes que, vint anys després, que no són res, i acompanyat de Francisca Hernández Carrascal, vaig visitar la Federació del Gremi d'Editors d'Espanya (FGEE) per parlar de la reutilització bibliotecària de la base de dades DILVE. Sembla que la cosa és possible.
I si és possible és perquè els editors estan utilitzant un format anomenat ONIX que pot mapejar-se fàcilment (de fet jo conec un programa que ho fa) al format MARC. D'aquí podran haver-hi tants noms com catalogacions cooperatives, compartides, derivades, tants noms com escasses realitats, ja que no cal veure les fantàstiques taxes de duplicats de les bases de dades de les biblioteques públiques d'Espanya o de REBIUN, que són d'una o dues magnituds.
Tot i això, el pas de ONIX a MARC té les seves dificultats i els seus tecnicismes i justament el treball Mapping ONIX to MARC de Carol Jean Godby (abril 2010) constitueix un magnífic repàs de les diverses possibilitats existents. Això naturalment als Estats Units on impera un elevat grau de racionalitat, ja que allà els problemes radiquen fonamentalment en el pas de la versió ONIX 2.1 a la versió 3 i la utilització de MARC 21 segons Resource Description and Access (RDA) o no, el que constitueix justament el major debat, no quant a la seva utilització, sinó en el ritme de la seva implantació. A Espanya la situació és molt més complexa, ja que hi ha tants formats IBERMARC com a venedors de sistemes d'informació. Aquí no es pot parlar de gustos com en la física, sinó que és un autèntic tutti frutti. Tampoc el MARC 21 és tot el legítim que hauria, ja que la Biblioteca Nacional n'utilitza un de completament sui generis i, per descomptat, ningú ha adaptat, amb una excepció que no puc anomenar aquí, l'actualització número 12 de octubre de 2010 a la qual inclou la totalitat dels camps que procedeixen de l'anàlisi de les RDA.
El treball de Carol Godby, que naturalment no ha d'enfrontar-se amb aquestes inefables contradiccions, recull a més, a data d'abril de 2010, que és quan es publica el treball, lleugerament, doncs, anterior a la publicació pròpiament dita de les RDA com de l'actualització del MARC ja esmentat i aquest és l'únic defecte que li trobo al seu treball i que, per descomptat, no és culpa seva.
En canvi, recull dos aspectes summament interessants. D'una banda, la inclusió d'European Article Number (EAN) tant en ONIX com en MARC. No s'ha d'oblidar amb quina visió de futur es va crear el codi de barres, segons EAN, però incloent-hi l'ISBN. Gràcies a la qual cosa i algunes empreses de reconversió així ho fan, és possible obtenir un registre en format MARC, després d'un procés batch -en diferit-, a partir de la lectura del codi de barres de qualsevol llibre. I, d'altra banda, una cosa massa desconegut a Espanya entre bibliotecaris com són els esforços del Book Industry Study Group (BISC) per a la creació d'uns Product Metadata Best Practices for Senders que elaborats el 2005 han anat produint les diferents versions de l'anomenat BISAC la última edició és de 2010. BISAC són les sigles de Book Industry Standards and Communications.
En un marc ideal amb el que més val que no somiem es podrien reutilitzar fàcilment les descripcions ONIX a les bases de dades bibliogràfiques en format MARC, i posteriorment, en un procés de catalogació cooperativa estalviar d'una manera radical els costos de procés, la qual cosa seria una de les millors i més eficaces mesures d'austeritat a les que la crisi ens podria obligar, per allò de que a la força els pengen. No puc evitar dir que sóc molt poc optimista, per no dir res, sobre això i que abans les biblioteques reduiran les compres de material o l'actualització dels coneixements dels seus professionals que emprendre una mesura tan lògica. Sense oblidar que part del temps estalviat en catalogacions inútils que haurien de limitar-se a meres creacions de registres de fons podrien utilitzar-se en enriquir les descripcions, millorar les metadades, mantenir els fitxers d'autoritat, i tallant en sec l'estèril discussió entre encapçalaments de matèria i thesauri, crear uns Simple Knowledge Organisation System (SKOS) comparables i compatibles amb els de la Library of Congress Subject Headings (LCSH), Repertoire d'Autorité-matière encyclopédique et alphabétique unificació (RAMEAU) o el Schlagwortdaten.
En qualsevol cas, i si es decidís seguir el camí del que és tan obvi i beneficiós, el treball de Carol Jean Godby ens proporciona un magnífic escenari per discórrer sense perdre'ns i amb agilitat en aquest encreuament de camins entre la informació que creen els editors (i els impressors) i els que creem, recreem i tornem a crear, els bibliotecaris. Una traducció d'aquest text, actualitzant el que jo he anomenat el paradigma Biblioteca Digital 2020 i que tingués present tant les RDA com l'actualització del MARC, seria un treball impagable, però per descomptat clarament quantificable per a la comunitat bibliotecària de l'estat espanyol.
