Versió per a imprimir
Lluís Codina
Universitat Pompeu Fabra
lluis.codina@upf.edu
Abadal, Ernest (ed.). Revistas científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017. 273 p. Disponible a: <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744>. [Consulta: 29/01/2018].
Tal com s’assenyala encertadament a l’obra que ressenyem, gràcies a un nodrit grup d’experts liderats per a aquesta ocasió pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Dr. Ernest Abadal, les revistes científiques són al nucli de la ciència des de fa ja tres segles.
És cert que han vist créixer la seva importància, sobretot des dels anys 60 del segle passat, per raó principalment de dos factors: la consolidació de l’anomenat peer review, o revisió d’experts, en la forma de seleccionar què es publica (i què no) i la importància concedida a la publicació d’articles com a factor clau, no només en la comunicació de la ciència, sinó també en la promoció de les carreres investigadores.
Considerem aquests dos aspectes que, al seu torn, són àmpliament tractats a l’obra que ens ocupa i, concretament, a través de dos dels seus capítols.
Podem atribuir sens dubte al pragmatisme anglosaxó l’encert d’haver trobat aquesta fórmula, la revisió d’experts (o per parells, si acudim a una traducció literal), com a criteri de demarcació per determinar què és i què no és una publicació científica.
Al llibre es considera amb detall no tan sols el seu funcionament, d’acord amb les millors pràctiques observades a les revistes científiques més acreditades, sinó que, seguint una filosofia que recorre tot el llibre, es consideren també els seus antecedents i la seva evolució futura.
En aquest sentit, i per bé que a alguns els pugui semblar anecdòtic, ens ha semblat important que es recordi que, malgrat que el sistema peer review es pot rastrejar fins a temps remots, la seva plena acceptació és relativament recent.
Això és així, almenys si comparem els 300 anys de vida que s’atribueixen a les revistes científiques, amb el fet que tal acceptació no es produeix fins algun moment dels anys 70 del segle passat.
El segon aspecte al qual ens hem referit abans en relació amb les revistes científiques és el pes absolutament determinant que tenen, tant en la comunicació de la ciència, com en la promoció de les carreres dels investigadors.
Possiblement des de la mateixa època ja mencionada (anys 70 del segle XX) es ve considerant per part de governs, autoritats acadèmiques i agències d’avaluació de la ciència, que l’article científic i, per tant, les revistes científiques són el canal de comunicació privilegiat, i fins a cert punt únic, de comunicació legítima de la ciència.
Efectivament, s’ha arribat a un punt en el qual, almenys en disciplines on el resultat de la investigació és un intangible (no és ni una vacuna, ni un nou tipus de motor, per mencionar dos exemples, perquè consisteix, al contrari, en una proposició en forma de llei, o en un constructe teòric), s’identifica la ciència amb la seva comunicació en forma d’article.
Això és, una investigació no és tal si no adquireix la forma, en algun moment, en un article; i no en un article qualsevol, sinó en un que tingui les propietats adequades per haver estat acceptat en una revista científica, és a dir, que hagi superat un procés d’avaluació.
Però, com ens expliquen molt bé en aquesta obra, les revistes científiques també són objecte d’avaluació en si mateixes a través de diverses mètriques, la més coneguda de les quals és l’anomenat factor d’impacte.
De la mateixa manera que en d’altres dimensions, les diferents mètriques amb les quals s’avaluen les revistes, incloses les denominades altmètriques, són objecte d’anàlisi en aquest eix temporal que és característic de tota l’obra: antecedents, situació actual i perspectives de futur.
Hem assenyalat que es tracta d’una obra global, perquè tal com podem veure pel sumari, certament té tal enfocament, però al mateix temps és una obra integradora perquè tots els apartats estan estructurats d’una forma orgànica, el que sens dubte és fruit de la seva encertada articulació i, lògicament, d’una eficaç tasca d’edició.
Ens correspon assenyalar algunes qüestions que poden semblar menys essencials, però que ens semblen molt importants, malgrat tot. A una d’elles, ja ens hem referit, i és la seva encertada estructura en tres parts principals, i jutgin vostès mateixos:
- Aspectes generals
- Situació a Espanya
- Tendències
Després, cada part s’articula en els components clau que un estudiós, expert o professional del sector hauria de conèixer.
El segon aspecte al qual ens volem referir és la seva cuidada edició. L’obra està disponible en format PDF, amb opció de descàrrega lliure (vegeu enllaç al final), i en format imprès.
Lògicament, donat que la maquetació és comuna, la curosa i atractiva edició a la qual ens referim afecta les dues versions, però cal assenyalar que a la versió impresa és especialment patent. Feia temps, de fet, que no teníem la sensació de tenir a les mans una obra on tots els aspectes, des de la tipografia fins al tipus de paper i la coberta, estiguessin tan ben escollits.
Per concloure, el públic per a qui aquesta obra pot ser útil abasta tant estudiants universitaris de Biblioteconomia-Documentació, fins a professionals de l’edició acadèmica i científica, passant per estudiosos i investigadors d’aquests sectors. Però també serà de gran utilitat a la cada cop més nombrosa categoria de professionals dedicats a tasques d’avaluació de la ciència a rectorats universitaris, biblioteques universitàries i agències d’avaluació.
Pàgina editorial amb enllaços d’adquisició (obra impresa) i de descàrrega (PDF):
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744
