Un informe de rabiosa actualitat: «Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021»

Maite Comalat
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 (2016). 91 p. [S. L.]: Libraries Taskforce. Disponible a: https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/fil.... [Consulta: 13/09/17].

Amb un títol suggeridor i ambiciós, l'any passat Libraries Taskforce, l'agència governamental anglesa de la qual forma part CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), va publicar un informe amb l'objectiu d'ajudar les biblioteques públiques proposant línies de treball, recollint bones pràctiques i comprometent el Govern a donar suport a les biblioteques perquè puguin satisfer millor les necessitats de la comunitat local i, alhora, enfortir la seva imatge.

En un context complex, en el qual, malgrat les xifres positives de visites físiques i en línia, dels usos i de les valoracions dels usuaris i no usuaris de les biblioteques, s'han tancat biblioteques, s'han reduït les inversions i el personal i s'ha qüestionat el seu paper, Libraries deliver: ambition for public libraries in England 2016-2021 reprèn el fil deixat per l'informe Sieghart, publicat l'any 2014, i dona resposta a una demanda del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) i del Local Government Association (LGA) per desenvolupar la visió de futur de les biblioteques públiques a Anglaterra.

L’informe vol ajudar a revitalitzar les biblioteques públiques, oferint un discurs convincent que posi en evidència l'excel·lent tasca que les biblioteques ja estan fent i que, alhora, permeti respondre als desafiaments financers que planteja el moment actual ajudant a pensar de manera innovadora, per millorar l’organització dels serveis i per buscar estratègies diverses de finançament.

És el resultat final d'un procés de treball que va comptar amb una àmplia participació ja que, després de la publicació d'una versió preliminar elaborada pel grup de treball, s'obrí un període de consulta en el qual van participar més de 500 persones vinculades a biblioteques. Responsables de biblioteques, usuaris i membres d'associacions i serveis comunitaris van contribuir, a través d'una enquesta en línia i de la participació directa en tallers que es van organitzar al voltant del país, ampliant i millorant els diversos apartats de l'informe. Aquest procés de consulta es va dur a terme durant els mesos de maig i juny de 2016 i la versió definitiva de l'informe es publicà el desembre d'aquell mateix any.

Tal com es formula en el mateix document, l'objectiu de l'informe és aconseguir que tothom:

• triï utilitzar biblioteques, perquè veuen beneficis clars i resultats positius per fer-ho;
   
• entengui quins serveis ofereixen les biblioteques i com poden treure'n el màxim profit;
   
• s'obri a noves idees i oportunitats, donant-los accés fàcil i ràpid a les eines, habilitats i informació que necessiten per millorar la seva qualitat de vida;
   
• rebi orientació fiable i de confiança per poder desenvolupar les habilitats necessàries per prosperar en una societat on la informació és fonamental.

L'informe parteix d'una visió de les biblioteques públiques com a nuclis vitals de la comunitat que fomenten la cohesió i donen suport a les persones i accés a serveis per ajudar-les a viure millor. I destaca set àrees en les quals les biblioteques contribueixen i han de tenir un paper actiu rellevant: l'enriquiment cultural i creatiu; la lectura i l'alfabetització; la millora de l'accés i l'alfabetització digital; el creixement personal; el desenvolupament d’una vida més saludable i més feliç; una major prosperitat i comunitats més fortes.

Dins de cadascuna d'aquestes àrees, l'informe fixa els objectius a assolir en els següents cinc anys i proposa diferents línies de treball que, amb la col·laboració del Department for Digital, Culture, Media & Sport, han d'ajudar a fer de les biblioteques centres clau en aquestes set àrees. Les línies de treball que destaca, i que queden recollides al pla d'acció, són:

1. fomentar els principis de disseny comú: complint amb la legislació; creant els serveis amb el suport, el compromís i la participació de les seves comunitats; proporcionant una experiència d'usuari d'alta qualitat que faci explícits els beneficis, els resultats i l'impacte que genera; prenent les decisions sobre evidències, dades i l'anàlisi de bones pràctiques pròpies i externes i basades en l'èxit; subscrivint de manera consorciada per treure el màxim benefici sense perdre la capacitat de tria; promovent el treball conjunt i la innovació a través dels equips de treball mateixos i d'aliances amb el sector públic i privat i, finalment, utilitzant els fons públics amb eficàcia i eficiència;
    
2. planificar els serveis pensant en les necessitats locals: prenent decisions a partir de l'avaluació estratègica i gestionant de manera conjunta amb els professionals de la biblioteca i la comunitat;
    
3. considerar diferents models per a la prestació de serveis, per a la qual cosa el Departament es compromet a recollir experiències i models ja iniciats en algunes comunitats;
    
4. cercar alternatives de finançament per fer-lo més variat i sostenible: generant ingressos i fent participar les biblioteques en projectes més amplis promoguts pel Govern central o en col·laboració amb altres biblioteques i/o sectors;
    
5. establir com ha de ser un servei d'excel·lència basat i desenvolupat a partir de la cultura de millora contínua;
    
6. utilitzar millors evidències que donin suport a la presa de decisions: recollint, analitzant i compartint dades i formant el personal de les biblioteques perquè pugui explotar-les i aprofitar-les. Aquestes dades han d'ajudar a demostrar l'impacte de les biblioteques i a satisfer millor les necessitats dels usuaris i millorar-ne el funcionament;
    
7. potenciar la coordinació i el treball en col·laboració: millorant l'impacte i ajudant a reduir costos, alhora que fomenta la participació d'altres agents i millora la prestació de serveis;
    
8. desenvolupar la formació continuada del personal, peça clau per garantir un servei de qualitat que respongui als set resultats que es proposen: donant-los la confiança, les habilitats i els coneixements necessaris per liderar projectes en un entorn canviant. En aquest context, prenen especial rellevància àrees com el màrqueting, l'anàlisi de dades, habilitats comercials i digitals i, al mateix temps, és necessari aprofitar l'experiència i refermar el compromís dels voluntaris.

El document, que recull bones pràctiques que ja s'estan duent a terme en algunes biblioteques, es compromet també a treballar per actualitzar la imatge de les biblioteques i augmentar la consciència de l'àmplia gamma de serveis que presten i beneficis que ofereixen:

• transformant la consciència del públic sobre el que fan les biblioteques, creant visions positives però realistes de la "marca" de la biblioteca;
   
• desenvolupant missatges positius sobre les biblioteques i sobre els seus resultats;
   
• destacant com les biblioteques poden ajudar a assolir els objectius del Govern central i local i d'altres socis;
   
• instant tots els comissaris de servei públic a pensar en les biblioteques cada vegada que necessiten oferir un servei directe a les comunitats.

L'informe inclou un pla d'acció que es compromet a revisar anualment i a informar cada sis mesos. La presentació de l'informe va acompanyar l'anunci de la creació d'un fons d'innovació de «Biblioteques: oportunitats per a tothom» (LOFE) de quatre milions de lliures per a projectes pilot de biblioteques públiques que ofereixin oportunitats per beneficiar persones i llocs amb desavantatges a tot Anglaterra.

El treball ha estat presentat i ha generat debat en els entorns professionals. Sobre ell, Richard Heseltine, director de la James Reckitt Library Trust i crític amb el resultat final, afirmava el 27 de juny de 2016 (http://jreckittlibrarytrust.co.uk/news/what-do-libraries-deliver-1) la necessitat d'articular una declaració convincent i ambiciosa dels objectius de les biblioteques públiques modernes en un món digital. Heseltine defensa la missió de les biblioteques com a facilitadores de la creació i la curació del coneixement en interès de la societat en general i el reivindicava com el seu propòsit essencial i distintiu. Tot i que reconeix les limitacions d'un informe elaborat per una agència governamental, reivindica també la passió, una mirada inspiradora que posi èmfasi en la dimensió local de les biblioteques públiques i en la seva capacitat de respondre les necessitats locals. Una argumentació que, durant aquests dies, també ha estat motiu de debat en el nostre entorn professional i que evidencia la necessitat de treballar per explicar, encara més, el retorn social de les biblioteques.

El procés d'elaboració d'aquest informe recorda el que la Direcció General de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va dur a terme entre octubre de l’any 2008 i gener de 2009 sota el nom Imagina la biblioteca pública del segle XXI i que va permetre generar un document de reflexió a partir de propostes de diferents agents i de grups de treball de professionals. Tot el procés va ser documentat i accessible a www.imaginalabiblioteca.cat, una pàgina que, en aquests moments, no ha estat possible consultar, tot i que alguns materials sí que són accessibles a la xarxa.