Versió per a imprimir
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Gauder, Brad (editor). (2010) Perceptions of Libraries: context and community. A report to the OCLC membership. Dublin, Ohio: OCLC. ISBN 978-1-55653-395-2. Accés a: http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf
Des de 1978 OCLC tenia una secció dedicada a la recerca en biblioteconomia que investigava els avenços tecnològics que podien millorar els serveis bibliotecaris o que podien disminuir el cost de les seves operacions. Recordo un estudi d'OCLC que investigava la possibilitat d'usar OCR per a introduir mecànicament informació bibliogràfica procedent de les portades dels llibres i estalviar així costos en al catalogació. Aquesta activitat de recerca s'ha vist augmentada amb la constitució, ara farà uns 5 anys, d'OCLC Research, un centre creat a partir de la incorporació de RLG a OCLC.
A banda d'estudis més especialitzats (que sovint han trobat espai al Blok de BiD), val la pena destacar els esforços d'OCLC Research en proporcionar als bibliotecaris diferents informes adreçats a que tinguem una visió més clara del nostre entorn i dels canvis que hi estan passant. Aquests estudis tenen tots una presentació molt gràfica que els fa fàcilment llegibles.
La sèrie va començar amb Five-Year Information Format Trends (2003) que va tenir una revisió el 2004. El 2003 també publicaven Environmental Scan: Pattern Recognition que era un intent de tenir una percepció global dels profunds canvis que estaven succeint en el món de la informació a partir de la generalització d'Internet. El 2005 publiquen Perceptions of Libraries and Information Resources amb els resultats d'un estudi internacional sobre les preferències i els hàbits a l'hora de buscar informació, realitzat a partir de les respostes a un qüestionari fetes per 3.300 consumidors d'informació d'Austràlia, Canadà, EUA, Índia, el Regne Unit i Singapur. Aquesta enquesta els va permetre publicar el mateix 2005 l'informe College Students' Perceptions: Libraries & Information Resources. El 2007 publiquen Sharing, Privacy and Trust in Our Networked World que explora la web social i la seva implicació per a les biblioteques. Crec que cal incloure en aquesta relació l'estudi From Awareness to Funding: A study of library support in America (2008) que investiga qui usa i com les biblioteques i quins dels grups que l'estudi identifica els dóna més suport.
Amb aquest antecedents, OCLC acaba de publicar (gener del 2011) Perceptions of Libraries, 2010: Context and Community el qual vol posar al dia els ja anteriorment investigats costums, preferències i percepcions dels consumidors d'informació en línia. L'informe dedica "especial atenció a la crisi econòmica actual i a com aquesta ha afectat els costums dels que busquen informació i a com aquests canvis es reflecteixen l'ús i la percepció de les biblioteques."
L'estudi es divideix en dues parts. La primera (p. 8-51) contempla diversos elements que configuren el panorama del consumidor de la informació; la segona (p. 52-93) examina els hàbits relacionats amb el consum d'informació segmentadament per la població segons el grup d'edat a la que pertany.
En la primera part s'examinen:
- les tecnologies de consum d'informació i la seva evolució en els darrers anys i alguns aspectes relacionats amb les biblioteques donen suport a l'ús de la xarxa,
- la crisi i el seu impacte en la vida de les persones (ha afectat a un terç dels nord-americans) i mostra en quins aspectes la vida quotidiana de moltes persones ha canviat (concretament, un 81% de la gent afectada per la crisi tenen carnet de biblioteca, mentre que només en tenen un 68% dels no afectats),
- les formes com les biblioteques proporcionen alternatives que no suposen gastar (mentre que la despesa de la gent baixa, l'ús de la biblioteca puja)
- en quin grau els nord-americans usen les eines en línia que tenen disponibles i per a què les usen,
- a què associen les persones la marca ‘biblioteca' (i ho associen a ‘llibre', curiosament en més percentatge avui, en un 75%, que el que ho feien el 2005, en un 69%) i quina percepció tenen de les biblioteques (un 83% considera que les biblioteques són valuoses per buscar informació, mentre que el percentatge pel mateix era del 76% el 2005; el percentatge de persones que creuen que les biblioteques són valuoses puja fins al 88% en el grup de gent afectada per la crisi),
- el valor que les persones donen a les biblioteques tant per a ells mateixos com per a la comunitat i on s'observa que aquest valor percebut ha crescut en tots els casos i entre tots els grups de població,
- els rols que la gent assigna a la biblioteca tant com a servei a un mateix com a servei a la comunitat (en tots els casos es considera que el principal rol de la biblioteca és ser un lloc per a llibres, vídeos i música)
En la segona part, l'estudi es centra en l'examen dels hàbits d'ús de la informació i percepcions de les biblioteques de forma segmentada per grups de la població dividida per edats. Els grups que distingeix l'estudi són: estudiants universitaris, adolescents i joves, generació X (entre 25 i 45 anys), la generació del ‘baby boom' (entre 46 i 64 anys) i gent gran. En el resum final d'aquest apartat es pot veure el que es deia a l'inici d'aquesta ressenya: que les biblioteques afavoreixen als desafavorits (així, mentre que un 68% de persones tenen carnet de biblioteca, un 81% dels afectats per la crisi el tenen i el tenen també un 7% dels adolescents).
Em sembla important destacar que l'enfocament que OCLC dóna a aquests estudis (i també al comentat) no és de conèixer només l'ús que els ciutadans fan de les biblioteques, sinó de conèixer les percepcions que aquests tenen d'aquelles. Podria semblar que les dues coses són les mateixes, però de cap manera és així. Les biblioteques sempre han tingut per principal beneficiari les capes més desvalgudes de l'entorn al que s'adrecen. Dit altrament, són eines de l'estat social i les biblioteques en el futur seran sostingudes financerament per les institucions que les paguen (municipis, universitats, institucions...) no només si la gent les usa, i sí (i sobretot sí) si els finançadors les perceben com a instruments útils per a les seves finalitats (les dels municipis, les universitats, les institucions...).
En un món en el que la informació sembla estar cada vegada més a l'abast de les persones, tenim el repte professional de mostrar que les biblioteques són quelcom més de llibres a disposició dels individus.
