Versió per a imprimir
María Francisca Abad García
Directora del Departament d’Història de la Ciència i Documentació
Facultat de Medicina, Universitat de València
Navas Fernández, Miguel E. (2016). Spanish scientific journals in Web of Science and Scopus: adoption of open access, relationship between price and impact, and internationality. [Barcelona]: Universitat de Barcelona, Department of Library and Information Science, School of Information Science. 220 p. Disponible a: http://hdl.handle.net/10803/401332. [Consulta: 21/03/2017].
L’estudi al qual dediquem aquesta ressenya correspon a la tesi defensada recentment a la Universitat de Barcelona per Miquel Navas, realitzada sota la codirecció dels doctors Ernest Abadal i Rosángela Rodrigues. El seu objectiu general se centra en l’anàlisi de les revistes espanyoles cobertes a la Web of Science i Scopus des de la perspectiva de la seva adopció del model d’accés obert, i planteja quatre objectius específics. Els dos primers estan enfocats a descriure d’una banda, les característiques de les revistes i de la seva àrea d’especialització i de l’altra, el seu grau d’adopció del model d’accés obert. El tercer objectiu planteja l’anàlisi de la relació entre el preu de les revistes de subscripció i de les taxes de publicació (article processing charge, APC) amb indicadors bibliomètrics d’impacte. Finalment, el quart objectiu pretén determinar el grau d’internacionalització de les revistes.
Menció a banda dels resultats, que es comentaran més endavant, cal destacar en aquest treball la seva introducció. On no només es desgranen de forma detallada els conceptes implicats en l’estudi, sinó que al llarg de les seves més de 100 pàgines es proporcionen de forma detallada indicadors que contextualitzen la situació actual de les revistes per a cadascun dels aspectes estudiats i que han estat elaborats per l’autor mateix a partir de les fonts de referència i d’una revisió exhaustiva de la literatura.
D’aquesta manera, el lector pot trobar en els primers epígrafs una descripció detallada dels aspectes demogràfics que caracteritzen la situació actual de les publicacions periòdiques. On es mostra la seva distribució per països, per les bases de dades que les indexen, la seva distribució per àrees temàtiques, pels principals idiomes de publicació o, entre d’altres, per les seves principals editorials. En aquest mateix apartat trobem d’altres epígrafs dedicats al concepte d’accés obert, a la categorització de les revistes d’acord amb aquest model, com també una anàlisi global i per països de la seva adopció. D’especial interès resulta l’apartat dedicat a la revisió del concepte de qualitat, dels costos de publicació i dels preus, sobretot des de la perspectiva de la relació entre preu i impacte. Finalment, aquest apartat aborda la internacionalització de les revistes, la diferent importància atorgada a aquest concepte des de diferents països, tant Espanya com d’altres, fonamentalment, angloparlants.
Els resultats d’aquest estudi mostren que 445 revistes espanyoles actives el 2015 estaven cobertes a les bases de dades estudiades (aproximadament el 25 % del total de revistes espanyoles), d’aquestes, 436 estaven cobertes per Scopus mentre que la Web of Science només incloïa 167 (37,5 %) la qual cosa confirma l’ús per part d’aquesta base de dades de criteris d’inclusió molt més selectius que Scopus. El perfil d’aquestes revistes obeeix a les següents característiques. Es tracta sobretot de revistes de les àrees de Ciències socials (34,8 %) i de Ciències de la salut (31,5 %), publicades per editorials acadèmiques (43 %) i comercials (32 %) de les quals el 47 % estan publicades només en castellà.
Des del punt de vista de l’accessibilitat als seus continguts, el 64,5 % són d’accés gratuït, seguides d’un 16,6 % que permet l’accés després d’un embargament, i un 4,5 % són revistes híbrides. Les revistes open access, que conjuminen la gratuïtat en l’accés i el permís d’autoarxiu representen prop del 60 % de les revistes. Només un 7 % de les revistes utilitzen un sistema de pagament per autor.
Malgrat que l’anàlisi dels aspectes econòmics de funcionament de les revistes era un objectiu de la tesi, la seva posada en pràctica ha revelat certa dificultat derivada de la falta de transparència de les editorials per proporcionar els preus de subscripció, principalment de tipus institucional. Els resultats obtinguts evidencien que els preus de subscripció són molt més elevats per a les revistes de les àrees de Ciència, Tecnologia i Medicina, per a les revistes d’editorials comercials i les publicades en anglès. No obstant, aquestes diferències són menors si es considera el preu per article, donat que les revistes més cares acostumen a publicar un major nombre d’articles en cada número. Així mateix, revelen que les taxes per publicació de les revistes híbrides són 10 cops més elevades que les revistes open access que adopten aquests models. Així, les APC per a les revistes open access ronden els 215 euros mentre que les taxes que carreguen les revistes del model híbrid ronden de mitjana els 2.150 euros.
Quan es relaciona la qualitat de les revistes, mesura d’acord amb diferents indicadors d’impacte com són l’impact factor (IF), per a les revistes incloses a la WOS i el source normalized impact per paper (SNIP) per a les d’Scopus, amb el seu preu s’observa l’absència de relació entre ambdós. No obstant, els preus de les taxes per publicació (APC) sí que mostren una correlació moderada amb l’impacte, per bé que això succeeix únicament quan es considera l’SNIP.
En aquest estudi la internacionalitat s’ha estudiat d’acord amb el llenguatge de publicació, la presència d’autors afiliats a institucions no espanyoles en els treballs i la presència de membres no espanyols en els comitès editorials. D’acord amb això, els resultats mostren que la publicació en anglès és comuna en les revistes de les àrees de Ciència, Tecnologia i Medicina (44 %) i en les revistes publicades per editorials comercials (45 %). La presència d’autors estrangers és més freqüent en les revistes de Ciències de la salut i en les de Matemàtiques i Física. Quant a la presència de membres estrangers en els comitès editorials cal destacar, entre d’altres, que són les editorials acadèmiques les qui presenten un major nombre de membres en el seu comitè.
Com es pot apreciar, malgrat que l’objectiu primordial de l’estudi se centrava en l’anàlisi de l’adopció del model open access en les revistes incloses a la Web of Science i a Scopus, aquest estudi proporciona una visió molt més àmplia i detallada de les seves característiques que és de gran utilitat per a usuaris d’aquestes bases de dades. Entre les seves limitacions cal mencionar d’una banda, una derivada de no incloure com a variable de l’anàlisi la base de dades, ja que a l’estar pràcticament totes les revistes incloses a Scopus, les característiques de les revistes incloses a la Web of Science queden ocultes per al lector. De l’altra, les inherents a l’anàlisi econòmica per raó de, com s’ha apuntat anteriorment, la dificultat per obtenir informació fiable i completa sobre els preus de subscripció d’algunes revistes.
