Models de finançament i generació d’ingressos: una guia útil

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Eugènia Serra
Directora
Biblioteca de Catalunya


Maron, N. (2014). A guide to the best revenue models and funding sources for your digital resources. Jisc-The Strategic Content Alliance, Ithaka S+R. (http://sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/Jisc_Report_032614.pdf) [Consulta: 04/06/2014].

Recentment, el mes de març d'aquest any, s'ha publicat el document A guide to the best revenue models and funding sources for your digital resources per Nancy Maron i impulsada per Jisc-The Strategic Content Alliance i Ithaka S+R.

Es tracta d'una guia realment útil adreçada a orientar als gestors de projectes digitals que cerquen models de finançament per donar continuïtat en el temps a les seves iniciatives en benefici dels usuaris, ja siguin aquestes una revista en línia, un portal amb eines docents o una col·lecció digitalitzada de materials rars i únics.

És una actualització de l'informe Sustainability and Revenue Models for Online Academic Resources publicat el 2008, en relació al qual presenta com a canvis més rellevants: a) l'ampliació de la relació de models d'ingressos per tenir en compte els nous models emergents, entre els que inclou els que són compatibles amb l'accés obert; b) la incorporació de la noció de "generació d'ingressos" en el context de les activitats de finançament que s'han observat que s'estan realitzant en el sector de l'ensenyament superior i cultural.

La guia inclou un primer capítol sobre la sostenibilitat i el paper de la generació d'ingressos, en el que fa una descripció del perquè de la necessitat de cercar models sostenibles i en el qual valora la percepció que sovint existeix, especialment en l'àmbit de les institucions culturals i acadèmiques, sobre la idea de cercar diners a canvi de béns o serveis; aporta dades d'una enquesta realitzada el 2012 sobre 126 institucions que formen part de l'ARL (Association of Research Libraries), de la qual es desprèn una certa desconfiança cap als models d'obtenció d'ingressos, que, en alguns casos va acompanyada de mandats institucionals amb una visió o missió de compromís amb l'accés obert, que s'interpreta com a contradictori amb la generació d'ingressos.

En tot cas, la guia afirma que hi ha formes d'aprofitar el valor d'un recurs digital de manera que sigui compatible amb l'accés obert, i esbossa la varietat d'opcions disponibles. Presenta i comenta els models de finançament agrupats en funció de diferents criteris, si qui ha de pagar són els beneficiaris directes o indirectes, el valor que han generat (contingut, eines i serveis, audiència) i si són compatibles o no amb l'accés obert.

A continuació dedica un apartat específic a cadascun dels onze models d'ingressos que descriu. Per a cada model inclou:

- Introducció: defineix el model de finançament i en fa una mirada ràpida.
- És una bona opció per: exposa les característiques dels projectes o organitzacions a les quals els pot encaixar millor el model d'ingressos.
- Com funciona: descriu la mecànica del model i què fa que funcioni.
- Tendències: proporciona una mirada a alguns aspectes d'actualitat i emergents relacionats amb el model.
- Estudi de casos: ofereix exemples concrets de l'aplicació del model d'ingressos.
- Beneficis i desavantatges: pros i contres de treballar amb aquest model d'ingressos.
- Costos que es poden atribuir al model d'ingressos: descriu les categories de costos associats a la implementació del model.
- Preguntes clau: Temes a abordar si s'està considerant l'aplicació del model.
- Bibliografia complementària.

Els models d'ingressos recollits són:

- Publicitat
En aquest model, un anunciant paga una taxa per l'oportunitat de promoure el seu producte, servei o empresa.

- L'autor o col·laborador paga
Parteix de la premissa de recuperar els costos mitjançant el cobrament d'una quota també als creadors de continguts. És el model d'algunes plataformes o revistes de prestigi.

- Consultoria i altres serveis
En el desenvolupament del projecte s'adquireixen habilitats, eines, plataformes o processos de treball que després poden servir per obtenir ingressos a través de l'oferta de serveis de consultoria o serveis relacionats.

- Patrocini d'empreses
En un model de patrocini corporatiu, una empresa comercial dóna diners o recursos en espècie a una organització sense ànim de lucre a canvi del benefici d'estar-hi associat amb l'organització sense ànim de lucre i de tenir un cert grau d'incidència a la seva audiència.

- Models Freemium
Consisteix en generar ingressos mitjançant la combinació de continguts o serveis oberts amb el pagament per l'accés a funcions addicionals o millores.

- Suport de la institució "mare"
És el model més comú d'institucions com biblioteques o museus que pertanyen a organitzacions més grans i desenvolupen els projectes alineats amb la missió de la institució "mare, un exemple seria la digitalització de les col·leccions d'un museu amb finalitats de suport a la conservació i d'incrementar l'accés del públic.

- Models d'afiliació
Es basa en les contribucions d'individus o institucions en forma de quota a canvi de l'accés a una gamma de serveis i beneficis.

- Llicenciar el contingut i programari
La propietat intel·lectual que molts recursos acadèmics en línia posseeixen és una font important i única de valor que poden ser objecte d'un model de concessió de llicències, si bé és un model complex de gestionar.

- Comprar o pagar per ús
Els models de pagar per l'ús que permeten adquirir parts individuals específiques d'un contingut (un article, una col·lecció, etc) o un accés restringit en el temps (un dia, una setmana, ...).

- Filantropia
En forma de subvencions, donacions i recaptació de fons en línia.

- Subscripcions
Implica un acord permanent entre un editor o distribuïdor contingut i un subscriptor, de manera que s'obté l'accés a uns continguts a un preu determinat per un període de temps, en cicles regulars.

Es tracta d'una guia molt pràctica i ben estructurada, fet que facilita la localització senzilla dels continguts.

Les característiques de cada model es presenten de forma clara, destacant-ne realment els aspectes principals o clau; especialment interessants són -per orientar en la possible selecció d'un model o altre- els subapartats de cada model És una bona opció per i Preguntes clau, a destacar també una bibliografia complementària molt actualitzada.

Tant a nivell de concepte com d'exemples respon a un context principalment anglosaxó, el que és, en part, lògic, atès que és en aquest àmbit on existeixen més iniciatives i proveïdors de continguts de l'entorn digital.

És una lectura altament recomanable tant si es vol plantejar un servei o projecte amb generació d'ingressos, com per reflexionar sobre les pròpies iniciatives, o simplement, a efectes de lectura professional.