Versió per a imprimir
Centro de Ciencias Humanas y Sociales - CSIC
Alfred P. Sloan Foundation (2013). Trust and Authority In Scholarly Communications In The Light Of The Digital Transition. University of Tennessee & CIBER Research Team. Disponible: http://ciber-research.eu/download/20140115-Trust_Final_Report.pdf [Consulta: 02/07/2014]
Aquest nou informe del grup CIBER, en col·laboració amb la Universitat de Tennessee, i preparat per la Fundació Alfred P. Sloan, porta als lectors els resultats d'un rigorós i àmplia anàlisi de qüestions que són crucials en l'àmbit de la comunicació científica i també de l'avaluació: com s'està utilitzant la informació en l'entorn digital, fins a quin punt canvien els conceptes de confiança i autoritat de les fonts i com afecta això al que es llegeix i se cita, i als canals que se seleccionen per publicar. En definitiva, com l'entorn digital podria estar modificant les regles més estrictes de la comunicació científica tradicional.
L'estudi és molt complet -combina diferents metodologies per tractar l'objecte d'estudi-, sòlid i de lectura més que recomanable per tots aquells que treballen en informació i avaluació científica. En aquest sentit, està en línia amb els treballs previs dels dos equips de treball participants: l'equip de la Universitat de Tennessee, encapçalat per Carol Tenopir, autora de treballs de referència en revistes científiques i en edició electrònica; i, d'altra banda, el grup de recerca CIBER, liderat per David Nicholas, que fins 2011 va formar part de la University College of London (UCL) i que ara és una empresa que realitza investigació independent, capaç de captar fons de les institucions més prestigioses i de fer recerca de primer nivell.
Tornant al tema de l'estudi, els autors es plantegen la pregunta inicial de què passa si els pilars més importants de la confiança es mouen com a fruit del canvi cap a l'entorn digital, la desintermediació en la informació, l'arribada de la generació Google, les xarxes socials i les noves formes de publicació com l'Open Access. Per esbrinar-les proposen l'objectiu d'identificar què constitueix la confiança en la ment dels investigadors que treballen avui en l'entorn virtual.
Els autors afronten aquesta anàlisi formulant dotze preguntes d'investigació, relacionades amb l'autoritat i la confiança que atorguen els investigadors a les fonts que llegeixen, citen i en les que publiquen, però també a les xarxes socials oa les publicacions Open Access. Així mateix, l'estudi tracta d'identificar si les pràctiques de citació s'estan veient alterades per la facilitat d'accés a la literatura científica, si s'estan produint faltes d'ètica, si les mesures alternatives d'impacte estan sent adoptades pels investigadors, si es donen comportaments variats en funció de l'edat, els països, etc. i si, en definitiva, els patrons d'ús d'informació científica han canviat en l'última dècada.
Precisament per la varietat de temes que aborden, els mètodes utilitzats són diversos i estan concatenats, de manera dels resultats d'una fase permeten aprofitar al màxim el següent mètode emprat. Al marge de l'amplíssima revisió bibliogràfica realitzada, es van dur a terme dues anàlisis de logs, un extensiu -realitzat per CIBER quan encara estava integrat en UCL-, relatiu al comportament dels usuaris quant a l'ús de la informació en l'entorn digital i l'altre, a escala molt més petita, realitzat sobre els usos de la informació d'un editor internacional. Les dades procedents de tots dues anàlisis els van permetre identificar qüestions rellevants relacionades amb la confiança en les fonts i la qualitat. De fet, aquestes qüestions van ser objecte d'anàlisi en el segon dels mètodes emprats, el dels focus group. Aquests grups de discussió van ser constituïts al voltant de editorials científiques (Taylor&Francis, Sage, BioMed Central, Thomson Reuters, Wiley i Thomson Reuters) amb seu als Estats Units o al Regne Unit. Van ser convidats a formar part dels grups els diferents integrants dels equips editorials (avaluadors, editors, membres del consell de redacció, etc.) I van participar-hi 66 persones. Aquesta metodologia va permetre seguir identificant els assumptes més significatius al voltant de l'autoritat i la confiança en les fonts i orientar en el disseny de les entrevistes (tercer mètode) realitzades amb investigadors. Les 87 entrevistes realitzades van estar centrades en les motivacions dels investigadors per seleccionar les referències que havien inclòs en les seves últimes publicacions, en com les van trobar i en com jutjar la seva "fiabilitat". Tant la fase de focus group com d'entrevistes és considerada pels autors de l'informe com una fase d'investigació qualitativa, que va donar pas a una altra més quantitativa. Els principals resultats d'ambdós mètodes van permetre elaborar un qüestionari que, aquest sí, va ser difós àmpliament a la comunitat científica. Es va contactar amb els autors que havien publicat amb Elsevier, Sage, Wiley i Taylor & Francis, i BioMed Central va incloure un enllaç al qüestionari. Van participar 3.650 autors que van respondre a 24 preguntes del qüestionari relacionades amb els hàbits de lectura, les pràctiques de difusió, les pràctiques de citació i el perfil de l'investigador.
L'informe presenta els resultats per a cadascuna de les variables que s'han estudiat, és a dir, la confiança en relació amb l'ús, la lectura, la cita i la publicació d'informació científica, la influència de la facilitat d'accés, de les xarxes socials acadèmiques, de les publicacions en obert, de la disponibilitat de dades, dels preprints, les pràctiques faltes d'ètica, l'ús o acceptació de les noves mesures d'impacte (altmetrics), la diversitat d'actituds segons les variables demogràfiques i, finalment, els canvis al llarg del temps.
Per descomptat, la lectura dels resultats mereix una atenció detallada. Però resulten molt expressives les conclusions generals, resumides en les línies que segueixen.
Els diferents estudis realitzats han tingut com a context totes les variables d'un entorn digital nou que, aparentment, podria condicionar o canviar els hàbits dels investigadors. Però els resultats mostren una consolidació dels valors tradicionals en l'ús -entès aquest en sentit ampli- de les fonts. Sembla que la major varietat d'informació, la immediatesa per aconseguir-la, la possibilitat d'obtenir indicadors de visibilitat o influència de totes elles no ha servit, almenys de moment, per canviar els elements de judici pels quals, els investigadors triem les fonts. El peer review se segueix presentant com a element fonamental a l'hora de confiar en una font, si bé es coneixen bé -cada vegada millor- les limitacions que té. I tot això malgrat els molts estudis que vaticinaven la "mort" de les revistes i el valor dels articles basat només en l'opinió de la comunitat científica, desestimant així la tasca editorial. Sí que és cert, com apuntava l'article Is peer review in decline?1 que les característiques de la xarxa i dels mitjans de comunicació a què ha donat lloc permet difondre més àmplia i ràpidament la informació científica, però quan es tracta de triar fonts cal, més que mai, comptar amb algun element de judici i aquest és -continua sent- el peer review. L'altre filtre que permet seleccionar millor entre l'allau d'informació és la xarxa de contactes personals que, conjuntament, va validant les fonts i fent-les més o menys recomanables per als investigadors.
Tal com apunten els autors, les convencions i tradicions de cada disciplina segueixen tenint el pes més determinant en els hàbits d'avaluació i ús de la informació.
Entre les conclusions també destaca la divisió entre els acadèmics sobre el valor que té el factor d'impacte d'una revista, la utilitat per a la difusió que es dóna a les xarxes socials però no la fiabilitat i l'ús predominant de Google o Google Scholar per buscar informació, en detriment d'altres eines.
La lectura del resum, el reconeixement de l'autor i el títol de la revista són elements clau per seleccionar un material que serà citat. Les revistes Open Access, a la llum dels resultats, són examinades acuradament pels investigadors abans de ser citades doncs entren dins de les fonts més noves o d'autoritat menys reconeguda. És contundent la conclusió que la informació obtinguda de xarxes socials no se cita perquè es consideren més fiables altres fonts. En general, el valor que s'atorga a les xarxes socials està relacionat amb la facilitat per obtenir informació actualitzada i també amb la fluïdesa de contacte amb membres de la xarxa personal. L'estudi evidencia diferències d'actitud cap a les xarxes socials entre investigadors joves i sènior, com era d'esperar. Els autors de l'informe arriben a assenyalar "there is no doubt that mentors worked hard to make sure that younger scholars fully understood the conventions of their disciplines and abided by them" (p. 57). Tampoc cap dubte el que preval en triar una revista per publicar: revistes internacionals i d'alt impacte, en resposta als requeriments de les polítiques d'avaluació institucionals. El pragmatisme s'imposa.
Pel que fa a l'Open Access, l'estudi identifica algunes qüestions crítiques i que són objecte d'un intens debat en els àmbits polític i acadèmics. Els investigadors confien en les revistes OA, quan segueixen el sistema de revisió per experts que són revistes assentades. Es podria dir que són conservadors i que els genera dubtes un sistema que implica publicar després d'haver pagat. D'altra banda, també s'identifica una major inclinació cap publicacions OA per part d'investigadors que procedeixen dels països en desenvolupament o que treballen en ells. La percepció dels investigadors nord-americans i britànics respecte al OA és més negativa que la de la resta i això serà en el futur proper una mica controvertit, des del moment en què tant l'Oficina de Política Científica i Tecnològica dels Estats Units2 com la Wellcome Trust3 a Regne Unit donen suport obertament el moviment OA i ho estan promovent activament. Paradoxalment, en alguns dels països que donen suport obertament la Declaració de Berlín, els sistemes d'avaluació de l'activitat científica segueixen estant basats en sistemes d'informació tancats que amb prou feines inclouen revistes d'accés obert. L'investigador es veu obligat a triar entre publicar en revistes que seran ben considerades en les seves avaluacions o publicar en obert, tal com promouen les polítiques públiques (per ex. La Llei de la Ciència a Espanya)4.
Finalment, cal fer un esment a Altmetrics o mètriques alternatives a les tradicionals. Els resultats són clars: tot just es coneixen aquestes mesures, tot just són usades i reconegudes i si preval alguna d'aquestes mètriques són les d'ús (descàrregues, per exemple) i no les mencions en xarxes socials.
En definitiva, els fonaments de la comunicació científica no semblen moure tant com s'esperava al multiplicar els canals de la informació científica. S'adopten alguns dels avantatges que proporcionen, es produeixen o produiran alguns ajustos en relació amb les polítiques públiques (cas de l'Open Access) però, en general, s'observa que el superàvit d'informació científica només pot afrontar-se amb filtres rigorosos i aquests, en essència, segueixen sent els mateixos de sempre. Una cosa que ens recorda al principi lampedusià de canviar-ho tot perquè tot segueixi igual.
