Versió per a imprimir
Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de la SI (2011). Estudio sobre el conocimiento y uso de las redes sociales en España <Disponible en http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/estudios-informes/estudio-sobre-el-conocimiento-y-uso-de-las-redes-sociales-en-espa%C3%B1> [Consulta: 18/04/2012].
El "Estudio sobre el conocimiento y uso de las redes sociales en España", és el primer informe sobre aquest tema de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI). Publicat el desembre de 2011, el seu objectiu és oferir un panorama de les xarxes socials, situació i principals tendències, en l'àmbit espanyol, i es tracta d'un fenomen que "està canviant la nostra vida, la societat en general i la manera com les institucions i les empreses es relacionen amb els ciutadans", diu l'informe.
Diversos organismes públics i privats han realitzat estudis d'aquest tipus al llarg d'aquests darrers anys, alguns dels quals han estat objecte d'estudi per l'elaboració de la primera part d'aquest informe (IAB,1 Nielsen Company2, Cocktail Analysis3, o Exact Target4). No es fa referència als informes de les Fundacions Telefónica ni Orange.
Pel que fa el format, és d'agrair el resum en forma de diapositives que acompanya el treball extens i que condensa els aspectes més destacables d'aquest.
L'informe complet s'articula en tres parts. En la primera d'elles es fa una revisió bibliogràfica fins al juny de 2011, en la qual es defineixen conceptes i estableixen classificacions de les xarxes socials existents al món. Es dedica una especial atenció a l'ús de les xarxes socials a Espanya pel que fa a segment, freqüència d'ús, principals activitats i a la relació de les xarxes socials amb l'empresa i el màrqueting social. Encara que el títol de l'informe fa referència a les xarxes socials, el seu objectiu no són únicament els llocs de xarxes socials (SRS), sinó que s'amplia als mitjans socials, -si bé és veritat que els mitjans socials en general incorporen cada vegada més, utilitats de xarxa social. Des d'aquest punt de vista, l'estudi classifica les xarxes socials, segons el seu funcionament, en xarxes socials personals (Facebook, Tuenti, H5), xarxes socials professionals (LinkedIn), xarxes socials de microblogging (Twitter) i xarxes socials de continguts (YouTube).
Destaquem les referències al màrqueting en mitjans socials i una interessant classificació dels 12 tipus de consumidors en funció de la seva confiança i addicció als mitjans socials, basat en la famosa escala de la participació de Forrester (social web ladder).
En l'informe es posa de manifest el paper que estan jugant les xarxes socials en la selecció dels empleats a través d'Internet, per la seva rapidesa i economia, avantatges tant per qui busca feina com per qui l'ofereix. El 80,2% dels responsables de selecció enquestats, utilitzen les xarxes o mitjans socials com a forma addicional de selecció de personal el 2011, incrementant 6,9 punts percentuals sobre la dada de 2010. Aquest model es relaciona amb el green recruiting i la responsabilitat mediambiental i el paper del headhunter o cercatalents.
Creix d'altra banda, l'ús i inversió en els mitjans socials per part de les empreses, però considerem que es podria haver aprofundit en les possibilitats estratègiques del màrqueting social, en la línia que marquen els experts. L'estudi aborda tímidament les etapes del disseny d'un pla de màrqueting social, dins de les tasques que ha de dur a terme el community manager o responsable de comunitat.
Per a un futur proper, l'estudi prediu el desenvolupament d'una nova modalitat de màrqueting directe personalitzat, lligat a la ubicació física del potencial consumidor, a través de les aplicacions de geolocalització, sobretot en telèfons intel·ligents i tauletes.
A la segona part de l'estudi s'aborden els resultats d'una investigació quantitativa, mitjançant enquestes a 500 usuaris de xarxes socials i 48 experts, sobre el coneixement i ús de les xarxes socials a Espanya. Entre les claus que es deriven d'aquest estudi, observem com els mitjans socials es fan servir com a forma de comunicació entre amics (xarxa social real). Tenir un perfil en les xarxes socials personals no obeeix a cap estratègia prèvia, que sí es té en les xarxes socials professionals, les grans desconegudes.
La llar és el lloc habitual de connexió a les xarxes socials i els dispositius mòbils s'imposen com a sistemes d'accés. El 46,8% dels entrevistats solen llegir opinions en les xarxes socials sobre un producte o servei abans d'adquirir-lo i la possibilitat de fer-se seguidor d'una marca o personatge és cada vegada més habitual en aquests mitjans. Resulta contradictori que els usuaris de les xarxes socials, tot i destacar la privacitat com el problema que més els preocupa, se senten confiats i no mostren una especial preocupació sobre el que altres usuaris vegin o pensin d'ells a través de les xarxes socials. Com tendència, es desprèn que els social media han deixat de ser una moda per instal·lar-se a la vida de les persones. S'usen en la mesura en que es vegi un benefici per a l'usuari. En opinió dels experts, les persones estan disposades a pujar al núvol de les xarxes socials, la visió col·lectiva del món.
En la tercera part de l'informe, s'analitzen dues xarxes socials, Tuenti i Menéame, i el comportament dels seus usuaris, amb diverses tècniques d'anàlisi estadística i la teoria de grafs. A través de mapes d'Espanya, es visualitza la distribució dels usuaris en aquestes dues xarxes, en un desplegament abundant per intensitats de llum que representen les penetracions relatives de les xarxes. La majoria dels usuaris es troba a les proximitats de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona i quant a la seva activitat, Tuenti ofereix pics entre les 6 de la tarda i la mitjanit, i per Menéame, l'activitat se situa en horari de treball. A Tuenti, el 20% dels usuaris més actius generen el 76% dels missatges enviats al tauler d'amics, seguint la regla del 20/80.
En l'estudi s'ofereix un conjunt de mètriques que poden servir no només per conèixer amb més profunditat aquestes xarxes, sinó també com a punt de referència per a les mètriques locals que s'han de dur des de les biblioteques i per saber què podem esperar del comportament dels usuaris en els nostres espais de biblioteques en les xarxes socials. Destaquem el diàmetre de la xarxa o nombre de passos mínims que cal donar per anar d'un node a un altre. Tenint en compte la teoria dels 6 graus de separació, el percentil 90 indica que el 90% dels parells de nodes es troben a menys d'aquesta distància. En el cas de Tuenti, es coneixen a través de 5 o 6 amics intermedis, i en el Menéame, a través de 4 o 5 amics. El valor reciprocitat mostra si les interaccions són bidireccionals o unidireccionals. Si un usuari escriu en el mur d'un altre, rebrà alguna resposta alguna vegada? A Tuenti serà del 60% i a Menéame, del 35%. A través de l'indicador K-core, es mesura la influència d'un usuari a la xarxa. A la xarxa Tuenti, els usuaris més influents són els adolescents, i en el cas de Menéame, es tracta d'un nucli molt petit i connectat. Les connexions de Tuenti, tant des de Madrid com des de Barcelona, cobreixen tot el mapa d'Espanya. El panorama canvia amb Menéame: en aquesta xarxa no importa la proximitat física, sinó la coincidència de gustos i opinions. Es pot afirmar que Tuenti és una xarxa dirigida a amistats i Menéame dirigida a continguts.
Les tres parts de l'informe, si bé diferents entre si, aporten una visió força completa del panorama de les xarxes socials a Espanya, en especial de les xarxes Tuenti i Menéame.
