A les editorials universitàries els calen nous models

Lluís Rius
Director de Publicacions a Internet
Universitat Oberta de Catalunya

Withey, Lynne; Cohn, Steve; Faran, Ellen [et al.] (2011). Sustaining scholarly publishing: New business models for university presses: A report of the AAUP Task Force on Economic Models for Scholarly Publishing. March 2011. New York: The Association of American University Presses. 37 p. <http://www.aaupnet.org/images/stories/documents/aaupbusinessmodels2011.pdf>. [Consulta: 28/05/2012].

Temps de canvis

El món de la publicació científica viu temps apassionants, de canvis profunds. En el cas de les editorials universitàries, el trànsit cap a la digitalització, la consolidació creixent de l'accés obert en l'àmbit acadèmic (cada cop més estès, compartit i exigit), i els mateixos hàbits dels usuaris a l'hora d'accedir a textos acadèmics (i de fer-los servir), va conformant un nou hàbitat, un ecosistema canviant, que està redefinint les regles d'un model basat fins ara, sobretot, en la venda de llibres i revistes.

Amb l'objectiu de trobar respostes als principals reptes vinculats al model a seguir per les publicacions universitàries, fa tot just un any que l'Associació de Publicacions Universitàries Americanes (AAUP) va publicar aquest informe que ressenyem (Sustaining Scholarly Publishing: New Business Models for University Presses), que no ha perdut ni un bri d'actualitat.

L'informe s'estructura en quatre parts i acaba fent un conjunt de propostes i recomanacions. Radiografia el sector, analitza a fons les experiències més innovadores i prometedores d'editorials universitàries pioneres, revisa l'emergència d'un concepte clau -la col·laboració- entre tots els agents de la publicació científica universitària i, finalment, identifica les característiques i les implicacions dels nous models, que seran mixtos i canviants, sense oblidar els riscos que plantegen.

Fer públic no és publicar. Aporten valor, les editorials universitàries?

Actualment la tecnologia permet publicar a Internet qualsevol treball amb rapidesa i poc esforç. Això no significa, tanmateix, aconseguir que tingui impacte, és a dir, que arribi als seus públics, que sigui entès i que influeixi.

Justament per això, en el primer apartat de l'informe (Assegurar un ecosistema científic sòlid) els autors identifiquen els serveis de valor afegit que proporcionen les editorials universitàries. Molt sintèticament, serien els següents:

• - Garanteixen un procés de selecció i filtratge, la millora d'enfocaments i redaccions originals, l'expertesa formal (en tipografia, disseny, maquetació)
• - S'ocupen de les indexacions, promocions i metadades; de la gestió de drets (que ara faciliten, però fins a cert punt, les llicències Creative Commons); dels acords de distribució no digitals (és previsible que durant encara un temps sigui necessari estar atent als formats i a la distribució física de llibres).
• - Vetllen pel multiformat (i per garantir compatibilitats entre formats i dispositius, i una qualitat formal en tots ells), per l'atenció als nous escenaris i mercats, per la disponibilitat a llarg termini (per mantenir viu un catàleg sovint de grans minories).
• - Tenen independència pressupostària.

Tendències de la publicació científica

El nou context (digitalització, venda de llibres impresos estancada, pressió a la baixa per als preus dels llibres electrònics, accés obert), marca ritmes diferents en la trànsit cap a la digitalització. En el cas de les revistes, la digitalització ha trobat noves vies de finançament, com ara el pagament per visualització, la venda d'articles o d'agrupacions de capçaleres, etc. En el cas dels llibres, a banda d'un procés de digitalització lent, s'hi afegeix el problema de la diversitat de formats i canals, o els magres beneficis que donen quan esdevenen un format únic (i no beneficis afegits als del llibre imprès).

En la segona part (Noves aproximacions a la publicació científica), que recomanem especialment perquè és on podem trobar els casos d'innovació estudiats, s'analitza què s'està fent de nou.
Es distingeixen quatre línies d'actuació:

1. Publicació digital de llibres en accés obert combinada amb la publicació impresa, segons demanda.
2. L'accés obert com a model principal de publicació.
3. Publicació de llibres electrònics, que són posats a la venda individualment o en col·leccions.
4. Projectes editorials nous, digitals, més enllà de llibres i revistes.

Com queda manifest en la tercera part (La importància de la col·laboració), el futur passa per la cooperació entre tots els agents, que ja comença a tenir recorregut: les editorials universitàries col·laboren amb museus (per a coeditar), amb les biblioteques (que participen en la digitalització i preservació de fons editorials), i amb departaments de la pròpia universitat. També col·laboren entre elles (per a distribuir llibres), però són competència i tenen poques economies d'escala en el treball editorial.

Cap a on va la publicació científica? Models de negoci eficaços

El darrer bloc de l'informe (Cap a nous models de negoci) aborda els models emergents. Les noves formes de publicació que proporciona la tecnologia digital forcen a canviar el model de negoci tradicional, i és evident que apareixeran nous actors, noves estructures, nous tipus de risc i noves dependències. Sembla clara també la importància que va prenent la taxa o pagament per publicar (a càrrec de l'autor, i, en molts casos, dels pressupost del projecte de recerca, o de la seva universitat), així com també el fet que seran indispensables múltiples fonts de finançament.

Però assumint aquest fet, l'informe proposa set principals característiques de models de negoci eficaços, que podríem resumir així:

1. Cada nou model ha de reconèixer l'ecosistema específic de la comunicació científica i les interdependències entre les diverses parts: universitats, professors, biblioteques, editorials, agències governamentals, fundacions, etc.
2. El model ha de tenir en compte la diversitat dels tipus de continguts: llibres, revistes, projectes multimèdia, i ha de ser compatible (interoperable) amb d'altres models.
3. El model haurà de coexistir amb altres models: un de sol no funcionarà per a totes les disciplines i casos.
4. El suport financer i divers de les fonts de finançament (universitats, fundacions, altres) serà bàsic.
5. El model ha de preveure inversions de capital constants que permetin millores contínues i cobrir les despeses de funcionament.
6. El model ha d'anticipar revisions futures, perquè els cicles seran curts.
7. Cal que sigui mesurable, i els indicadors han de ser nous (per exemple, avaluar l'impacte de la difusió o el significat de les consultes ràpides a pàgines o paràgrafs).

Recomanacions

L'informe es tanca amb cinc grans orientacions, que enumerem molt sintèticament:

1. Esponsoritzar pràctiques de nous models, fer-ne un seguiment obert i, sobretot, treure conclusions quan no funcionen.
2. Encoratjar els projectes col·laboratius amb biblioteques, centres de recerca, entitats sense afany de lucre i amb altres editorials. Poden oferir solucions a problemes d'escalabilitat i afavorir el desenvolupament i ús d'estàndards.
3. Estimular la inversió en projectes experimentals i innovadors a les administracions universitàries i també a entitats sense afany de lucre. El paper que hi juguin serà clau.
4. Comprometre's, editorials i universitats, en l'accés obert i la discussió sobre el model de negoci que l'ha de fer possible.
5. Comptar, per a les propostes i plans de nous models de negoci, amb totes les parts que poden quedar-ne afectades: editorials, autors, biblioteques, societats, finançadors.

La realitat de les editorials universitàries del món anglosaxó no és la mateixa que la nostra. Tanmateix, la necessitat de trobar models de negoci nous la comparteixen -i ara més que mai. Un dels valors d'aquest informe és justament il·luminar els camins i col·laboracions oberts, amb tots els èxits i sense amagar els fracassos. En podem aprendre molt.