Versió per a imprimir
Mireia Salgot Negre
Biblioteca de la UOC
Biblioteca per a la Recerca
Agate, Nicky; Beamer, Jennifer; Bedford, Elizabeth; Boczar, Jason; Bjork, Karen; Guimont, Corrine; Harmon, Ian; Hunter, Matthew; Johnson, Annie; Wipperman, Sarah; Gabler, Vanessa; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing research agenda: April 2020. 17 p. (LPC publications; 2). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317124>. [Consulta: 31/08/2020].
Brown, Allison; Cole, Emily; Ho, Adrian; Hurford, Amanda; Kowalski, Melanie; Laird, Ally; Lange, Jessica; Soper, Devin; Syma, Carrye; Polley, Ted; Fruin, Christine; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing competencies. (LPC publications; 3). 10 p. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317123>. [Consulta: 31/08/20202].
Per a tots és conegut el terme «Library Publishing» consolidat al món anglosaxó i que defineix la pràctica que una biblioteca ofereixi serveis d’edició.
Més enllà de la tasca de digitalització i preservació digital, de la creació de repositoris acadèmics i de la difusió de continguts ja editats, les biblioteques universitàries estan estenent les seves competències i funcions per ser un element actiu dins del complex ecosistema de la comunicació científica.
Els informes que avui ressenyem tenen aquest context i han estat elaborats per comitès d’experts de la Library Publishing Coalition (LPC). Creada el 2013, és una robusta xarxa d’unes 90 biblioteques acadèmiques i de recerca, bàsicament americanes, però també hi ha alguns membres d’Austràlia, Canadà i el Regne Unit. Té com a missió millorar, promoure i explorar projectes bibliotecaris vinculats a l’àmbit de l’edició acadèmica i esdevenir un fòrum professional d’intercanvi de bones pràctiques i expertesa. Els objectius plantejats en aquests treballs són reflexionar sobre els serveis d’edició en les biblioteques i els seus rols professionals. Es defineix una agenda de recerca, identificant aquelles àrees on les biblioteques han d’aprofundir, investigar, analitzar resultats, esdevenir creatives, redefinir rols i trobar solucions als reptes actuals per millorar l’edició acadèmica dins de les universitats i, per què no, esdevenir-ne agents transformadors.
L’informe Library publishing research agenda, de només disset pàgines, identifica sis temes d’interès i reflexió sobre la publicació acadèmica feta des de les biblioteques: avaluació, (valor del) treball, accessibilitat, resultats de recerca no tradicionals, revisió d’experts i col·laboracions.
De cada tema en fa una descripció i context, en formula preguntes clau de recerca i ofereix una selecció de recursos rellevants per a qui estigui interessat a aprofundir-hi.
Els autors també aspiren a què aquest sigui un document viu i que aquest pla motivi els membres de l'LPC i altres persones del camp a analitzar aquestes qüestions més a fons. Que serveixi com a complement de la recerca sobre la publicació acadèmica feta des de les biblioteques pel programa Open and Equitable and Scholarly Communications1 de l'Association of College and Research Libraries (ACRL) i per als objectius de la Digital Library Federation i el seu pla «Valuing Labor in Digital Libraries».2
De manera molt sintètica, destacarem els punts clau dels sis temes d’anàlisi plantejats. Us recomanem fermament la lectura de l’informe per ampliar les idees amb la bibliografia citada.
Avaluació
- S’apunta que no és una pràctica establerta o consolidada per les biblioteques avaluar les seves activitats de publicació.
De ben segur que elaborar plans de negoci editorial, fulls de ruta on es concreten objectius i serveis proporcionaria una guia per avaluar l’eficiència dels seus serveis editorials i plantejar camins de creixement a curt i mig termini.
(Valor) del treball
- Es reflexiona sobre la figura del professional que dona suport a la publicació acadèmica. Cal detectar les llacunes de coneixement, competències i habilitats i oferir formació. Fer recerca sobre la professionalització i reconeixement d’aquest perfil pot ser una bona manera d’abordar el tema també des dels punts de vista remuneratiu i ètic.
Accessibilitat
- Es defineix el terme accessibilitat i com el concepte ha anat evolucionant. S’apunta que fer accessibles publicacions digitals no és exclusivament un tema tecnològic, sinó que és clau que els autors dels continguts i els creadors de plataformes ideïn i estructurin els seus treballs per tal que la tecnologia hi pugui interactuar complint amb els estàndards establerts.
Cal un canvi cultural en com els autors i editors de continguts prioritzen l’accessibilitat en el procés de conceptualització, creació i difusió de les seves obres.
Revisar fluxos de treball, analitzar tant el producte final com la plataforma de publicació, associar-se amb els desenvolupadors de programari o capacitar els autors amb bones pràctiques són alguns exemples d’accions que poden fer de l’accessibilitat una realitat.
Resultats de recerca no tradicionals
- Mentre moltes biblioteques es focalitzen en la publicació dels resultats tradicionals de comunicació científica (revistes, monografies, manuals i tesis), altres han trobat una oportunitat en els resultats no tradicionals o no alineats amb els interessos i objectius dels editors acadèmics. Estem parlant de resultats com projectes digitals multimèdia, dades primàries o projectes GIS (geographic information system), entre d’altres.
Fer recerca addicional en aquesta àrea és necessari per diverses raons. Hi ha camp per córrer en la detecció i definició d’aquests outputs, a establir bones pràctiques per a la seva presentació (tal com s’ha fet amb els tradicionals), per legitimar-los en els processos de meritatge acadèmic i per consolidar el rol de les biblioteques en l’ecosistema de la comunicació científica.
Un coneixement més profund d’aquests outputs ajudarà les biblioteques i altres institucions a desenvolupar bones pràctiques per a l’avaluació, difusió i preservació dels resultats de recerca no tradicionals.
Revisió d’experts
- És conegut per tots que la revisió d’experts és el procés mitjançant el qual «s’examina» la investigació de la comunitat acadèmica. S’apunten temes com les veus crítiques per part de la mateixa comunitat científica a la revisió a cegues i com això ha fet que algunes editorials acadèmiques hagin començat a experimentar amb la revisió oberta.
Existeix molta literatura professional sobre el procés de revisió d’experts, però no tanta en relació a com les biblioteques editores usen i gestionen aquest procés. Explorar-ho pot ajudar a establir bones pràctiques i que les biblioteques editores puguin adreçar i, fins i tot, suavitzar les crítiques de la comunitat acadèmica sobre el model de revisió d’experts tradicional.
Col·laboracions
- Hi ha pocs estudis que explorin la relació dels serveis d’edició de les biblioteques i l’ecosistema editorial acadèmic. Treballar cap aquí podria ser útil per a les biblioteques per planificar escenaris d’accions i per reflexionar sobre establir col·laboracions més enllà de l’associació natural de la biblioteca i l’editorial universitària.
El segon informe, el Library publishing competences proporciona una àmplia llista sobre competències professionals dels serveis d’edició acadèmica a les biblioteques que s’organitzen en tres grans temes: edició, desenvolupament i gestió i formació i consultoria.
El Comitè de Desenvolupament Professional de l’LPC ha elaborat aquest document, definit com a holístic més que prescriptiu, basant-se en les competències bàsiques de NASIG’s core competencies for scholarly communication librarians (2017), el COAR Librarians’ competencies profile for scholarly communication and open access (2016) i de dades del Library publishing directory.
De manera molt sintètica, ressenyarem les competències clau dels tres temes d’anàlisi plantejats.
Edició
- Ser experts i poder desenvolupar amb rigor l’operativa del procés d’edició: manteniment de plataformes editorials, descripció dels continguts, definició dels processos de producció, seguiment de les mètriques i estratègia de la preservació digital.
Desenvolupament i gestió
- Tenir capacitat per avaluar necessitats i planificar de manera sostenible, abordant aspectes com la definició de polítiques, temes legals, màrqueting o col·laboracions amb institucions coeditores i proveïdors de serveis.
Formació i consultoria
- Esdevenir experts en publicació acadèmica vol dir també ser referents en exportar, compartir i assessorar el coneixement adquirit.
A tall de conclusió, remarcar que són evidents la necessitat i l’interès de debats en relació al paper de les biblioteques en els processos editorials. El sector editorial acadèmic està sotmès a importants pressions i les biblioteques són expertes en adaptar-se als canvis. En la mesura que les biblioteques exploren, avancen i consoliden els seus serveis editorials és necessari sistematitzar-ne les polítiques per plantejar models mesurables, per encoratjar projectes col·laboratius, per dotar-se i reflexionar sobre la formació i competències de personal expert, i per consolidar l’accés obert com a model de comunicació científica.
I és imprescindible fer-ho alineats amb la universitat de la qual formen part, i esdevenint un actiu més en la seva estratègia institucional.
Aquest, però, és només un punt de partida. S’hauran d’abordar també, com indiquen els autors dels informes, altres temes com la diversitat, l'equitat i la inclusió, la sostenibilitat, l'escalabilitat o la preservació. Som-hi?
1 Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; Bracke, Paul; Hall, Nathan; Gilman, Isaac; Malenfant, Kara; Roh, Charlotte; Shorish, Yasmenn (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Il.: Association of College and Research Libraries. VII, 139 p.
2 Research agenda: valuing labor in digital libraries (2018). Digital Library Federation Working Group on Labor in Digital Libraries. 14 p.
