Versió per a imprimir
Antonio Eleazar Serrano-López
Universidad Carlos III Madrid
Morais, Rita; Berghmans, Stephane; Gaillard, Vinciane (2022). A closer look at Open Access to research publications in European universities: follow-up to the 2020-21 EUA Open Science survey. Brussels: Geneva: European University Association. 20 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/1002:a-closer-look-at-open-access-to-research-publications-in-european-universities.html>. [Consulta: 20/04/2022].
L'informe A closer look at Open Access to research publications in European universities presenta els resultats de l'enquesta de l'European University Association (EUA) sobre accés obert per a 2020/2021. Aquesta enquesta pretén respondre tres preguntes fonamentals: Com monitoritzen les universitats les activitats d'accés obert? Com pretenen implementar el Pla S? I, quines mesures han adoptat per fomentar la implementació de l'accés obert? La EUA porta des de 2014 tractant de respondre aquestes i altres preguntes relacionades amb l'accés obert a les universitats, que en aquest període han mostrat un interès creixent, per bé que el nombre d'universitats amb polítiques concretes d'accés obert no ha augmentat significativament (actualment un 54 %), tot i que moltes d'elles (un 37 %) assenyalen que les estan desenvolupant.
Pel que fa a la primera pregunta, el 80 % de les universitats enquestades declara monitoritzar les publicacions en accés obert dels seus investigadors, en gran part a través de les publicacions que aquests inclouen en els repositoris (80 %) i en menor mesura a través de les revistes en les que ho fan (70 %), mentre que només el 58 % diu que duen a terme un control sobre la despesa d'aquestes publicacions. D’altra banda, la major part de les universitats que van declarar controlar les publicacions en accés obert va indicar que aquest control es duia a terme a través del servei de biblioteca, constatant la importància dels sistemes bibliotecaris a l'hora de desenvolupar i implementar les polítiques d'accés obert que està impulsant la Unió Europea. Quant als costos, el major problema assenyalat és la manca d'informació centralitzada sobre els APC de cada publicació, que dificulta conèixer el cost de cada publicació i quant s'ha abonat realment per cadascuna d'elles.
A l'hora de planificar la implementació del denominat Pla S queda patent novament la importància dels sistemes bibliotecaris, ja que el 78 % de les universitats van indicar que el personal de biblioteca estava implicat en la implementació d'aquest pla. No obstant, les respostes resulten preocupants en el sentit que només el 23 % assenyala que en la seva implementació estan involucrats llocs de direcció d'alt nivell (rector o vicerector), deixant entreveure certa manca d'interès o deixadesa en la seva implementació. Entre les mesures concretes que es plantegen per a la posada en marxa del Pla S s'hi troben el suport als investigadors mateixos, com també els seus plans de formació, l'actualització dels repositoris institucionals i la negociació amb les editorials, especialment amb aquelles més involucrades en la publicació en accés obert. En aquest sentit, diverses de les universitats enquestades diuen que ja estan desenvolupant algunes d'aquestes iniciatives. Així, 45 indiquen que han creat o actualitzat el repositori institucional, 26 mencionen que duen a terme programes de formació per a investigadors i 23 destinen fons concrets per a la publicació en accés obert. La resta diuen dur a terme altre tipus d'iniciatives com la creació de les seves pròpies revistes, la participació en projectes nacionals o internacionals relacionats amb l'accés obert o el foment d'ORCID com a sistema integrat per al control de les publicacions de cada investigador.
En aquest sentit, la major part de les universitats mencionen ORCID com una de les infraestructures més importants (71 %), només per darrere de les llicències Creative Commons (72 %) i al mateix nivell que l'assignació de DOI (71 %). No obstant, poc més de la meitat de les institucions declaren fer ús d'eines de recopilació de metadades basades en estàndards oberts i entre les que ho fan assenyalen fonamentalment OpenAIRE, OpenDOAR i DOAJ, encara que el més destacat d'aquesta pregunta és que el 72 % diu que desconeix quins d'aquests sistemes de recopilació de dades obertes s'utilitzen en la institució.
Finalment i com ve essent habitual, l'informe inclou una breu anàlisi de l'impacte generat per la COVID-19, on s'apunta que 21 de les universitats enquestades van proporcionar informació sobre aquesta qüestió identificant els següents aspectes: increment de la conscienciació sobre la importància de l'open access i l'open source; increment de la participació dels investigadors en activitats d'accés obert; major impacte en les pràctiques institucionals, però no en les seves polítiques; increment en l'ús dels preprints; transformació d'algunes revistes publicades a la universitat en revistes d'accés obert i cert retard en la implementació dels serveis universitaris relacionats amb l'accés obert.
Com a conclusions, els autors de l'informe assenyalen que s'ha produït cert progrés en la transició de les universitats al model d'accés obert, encara que existeix una notable discrepància entre centres, com també entre països, tot i que en cap dels resultats mostrats a l'informe es mencionen aquestes discrepàncies. Finalment, incorporen tres recomanacions, relacionades amb les tres preguntes a les quals es mirava de donar resposta:
- Les institucions han d'invertir en la creació de les condicions adequades per a la monitorització de les activitats d'open access.
- Les universitats han de realitzar els canvis necessaris per permetre als seus investigadors complir adequadament amb els requisits que estableix el Pla S.
- Tant universitats com investigadors han de tenir en compte les diverses vies que permeten la publicació en accés obert.
Valoració personal
Els resultats de les enquestes realitzades deixen patent que el nou model d'accés obert plantejat per la Unió Europea va calant poc a poc en les institucions i demostra el paper protagonista que estan prenent els serveis bibliotecaris en aquest nou escenari. Tanmateix, alguns dels resultats no deixen de transmetre certa preocupació: En primer lloc, fa la impressió que gran part dels òrgans decisors de les universitats no estan completament involucrats en la implantació d'aquest model, com ho demostra el fet que només en el 23 % de les universitats hi hagi rectors o vicerectors presents en els plans d'implantació del Pla S i en segon lloc, sembla haver-hi encara cert desconeixement de les infraestructures que estan sorgint i desenvolupant-se a redós d'aquest nou paradigma, tal com queda patent en aquell 72 % de centres que desconeixen quines plataformes d'open access s'utilitzen a la institució per a l'obtenció de dades d'open access.
