Versió per a imprimir
Elea Giménez Toledo
Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Montgomery, L. (2014). “Knowledge Unlatched: A Global Library Consortium Model for Funding Open Access Scholarly Books”. Cultural Science, 7(2), 1-66. Disponible a:
http://cultural-science.org/journal/index.php/culturalscience/article/vi... [Consulta: 20/01/2016]
Amb l’expressiu títol “Knowledge Unlatched” el projecte que s’analitza en aquest informe proposa una resposta a una de les preguntes més freqüents sobre l’Open Access (OA): qui assumeix el cost de les publicacions científiques en obert (en aquest cas, de les monografies)?
Per bé que es va publicar el 2014 mereix la pena ressenyar-lo perquè continua resultant de plena actualitat. S’hi mostren els resultats d’un projecte experimental on la col·laboració entre biblioteques acadèmiques permet cofinançar llibres d’editorials comercials, obrir-los a la comunitat científica i “desbloquejar”, així, el coneixement científic contingut en aquests llibres.
El projecte fou desenvolupat entre 2012 i 2014 per Knowledge Unlatched, una empresa sense ànim de lucre amb seu a Londres, que tenia l’objectiu de buscar solucions per promoure l’accés obert de llibres acadèmics editats professionalment i, al mateix temps, de crear un esquema més raonable de publicació i finançament amb la participació dels diferents agents de l’“ecosistema”.
En aquest projecte pilot d’àmbit internacional es va demanar a 13 prestigioses editorials que oferissin obres recentment publicades per posar-les en obert. Entre les editorials que van participar es troben noms tan coneguts com ara Brill, De Gruyter, Cambridge University Press o Duke University Press. Totes elles havien mantingut fins aleshores models comercials tradicionals.
Els llibres escollits, que normalment haguessin estat venuts segons un esquema comercial clàssic, es van publicar en obert i els editors van rebre un pagament per cadascun d’ells. Aquest pagament fou assumit per un consorci de biblioteques que va cofinançar aquesta publicació en obert. Inicialment, es va calcular que si participaven 200 biblioteques en el projecte, cadascuna aportaria un màxim de 1.680 $ per tal que els llibres poguessin estar disponibles sota una llicència Creative Commons (CC). El projecte fou un èxit donat que van ser gairebé 300 biblioteques de tot el món les qui van participar, i que van aconseguir l’objectiu d’“obrir” els llibres. Com que van participar més biblioteques, l’aportació econòmica de cadascuna es va reduir. Els 28 títols cofinançats es van fer disponibles a través de les plataformes OAPEN i HathiTrust.
És molt destacable que, quan van conèixer el projecte, institucions com HEFCE (Anglaterra), Scottish Funding Council (Escòcia) o el Department for Employment and Learning for Northern Ireland (Irlanda del Nord) van aportar fons a les universitats, que van fer que les quantitats que finalment van posar les biblioteques també es reduïssin.
El projecte provava així la possibilitat de crear un esquema de finançament més raonable per a tots els implicats: els editors cobren per la seva feina professional d’edició, els autors no paguen personalment (en el cas de les monografies les despeses no es poden assumir fàcilment) i les biblioteques inverteixen el seus recursos amb més eficiència. I, com a valor destacat, les monografies recuperen l’atenció que mereixen en l’entorn acadèmic i que és especialment important en les Humanitats i en les Ciències Socials. Segur que totes aquestes raons van ser fonamentals perquè la iniciativa Knowledge Unlatched rebés el premi IFLA/Brill Award for Open Access el 2014.
Figura 1. Llibres en obert procedents de Knowledge Unlatched en el catàleg del CSIC.
Hi ha d’altres iniciatives i propostes que promouen l’edició en obert de llibres acadèmics (com les de la Mellon Foundation o l’Association for Research Libraries). I també institucions el suport a l’OA de les quals està afavorint que es donin aquests esquemes de finançament més raonables (HEFCE al Regne Unit o el mateix Research Excellence Framework). Tot plegat porta una mica de calma a l’“estressat” sistema de la publicació científica i deixa lloc a l’esperança: aquella que es perd quan s’observen les taxes de creixement de les revistes híbrides (Björk, B. C.; Solomon, D., 2014, p. 24)1 amb pagaments altíssims que han d’afrontar els autors o les institucions acadèmiques (ídem, p. 26).
El que es pot concloure fàcilment de les iniciatives que estan en marxa és que els consorcis de biblioteques estan cridats a exercir un paper molt important en la promoció de l’accés obert a les publicacions científiques i, particularment, als llibres científics. En els congressos internacionals d’edició o biblioteques és freqüent la referència al concepte “library publishing”, en al·lusió a les funcions que les biblioteques acadèmiques o d’investigació poden tenir en la publicació. Vegeu, per exemple, l’experiència Library Publishing Coalition (http://www.librarypublishing.org/). En el context espanyol aquesta pràctica no està molt estesa i n’és una bona prova que només el CSIC i la Universitat de Barcelona van participar en la primera fase de Knowledge Unlatched. En el projecte van participar més activament biblioteques australianes, britàniques i estatunidenques.
També cal dir alguna cosa en relació a les editorials espanyoles. Tant les universitàries com les comercials han de ser en el debat i en els projectes sobre aquestes noves fórmules d’accés i finançament del coneixement científic. Knowledge Unlatched ens mostra això: l’OA no té per què representar una amenaça a les editorials que tradicionalment han venut llibres i les editorials poden adoptar un paper més actiu en aquest compromís que és obrir el coneixement científic a la societat. I, finalment, el que també ens ensenya aquest projecte és que el diàleg entre agents (editors, bibliotecaris, autors) com també un compromís tan teòric com pràctic de les institucions de cada país quan s’advoca per l’OA són absolutament necessaris per tal que les publicacions en obert puguin dur-se a terme sota un esquema de finançament equilibrat i just per a tots. Dit d’una altra manera, el suport a l’Open Access implica no tan sol la signatura de declaracions internacionals sinó també la participació en projectes internacionals com el que aquí es revisa, l’establiment de mesures actives i modernes en relació al llibre acadèmic, la revisió de les funcions de les biblioteques que permetin endinsar-se en aquest terreny de la publicació i, no cal dir, l’adequada consideració dels nous models de publicació en la política científica.
Queden per resoldre algunes qüestions, tal com apunta l’informe, i una d’elles és la d’encaixar en aquest model les propostes d’edició en obert dels editors OA no comercials. Però el projecte continua, ja que s’està organitzant ja una segona fase en la qual s’“alliberaran” 78 nous títols. Les biblioteques acadèmiques de tot el món (també les espanyoles!) encara són a temps de participar en esta apertura del coneixement. El termini acaba el 28 de febrer de 2016 (http://www.knowledgeunlatched.org/).
1Björk, B. C.; Solomon, D. (2014). Developing an Effective Market for Open Access Article Processing Charges. Final report (pp. 24-26).
