Versió per a imprimir
Consorcis i altres: Trobada Europea ICOLC, Viena 14-17 octubre 20121
L'ICOLC (International Coalition of Library Consortia) és una organització mundial (sense ànim de lucre) a la que s'adhereixen 200 consorcis per l'adquisició i gestió de recursos electrònics. L'ICOLC organitza dues trobades anuals: a Nord Amèrica, a la primavera, i a Europa, a la tardor. Aquest any la reunió ha tingut lloc a Viena, a la facultat de Dret (Juridicum), amb prop de 90 participants (la majoria responsables de consorcis i de programes de cooperació).
El programa s'ha articulat en nombroses sessions (algunes en paral·lel) sobre arguments d'estricta actualitat, oferint un panorama dels programes d'adquisició i gestió dels recursos electrònics de diferents països d'Europa, Àsia i Amèrica. Quines són les tendències del mercat de la informació? Com reaccionen els consorcis i les biblioteques a la impetuositat de la publicació acadèmica comercial? Quines estratègies cal adoptar per fer front a les restriccions imposades per la crisi? Són aquestes les principals qüestions sobre les que s'ha desembullat el debat, sovint animat i a estones apassionant, que aquí buscaré de resumir evidenciant els punts que em semblen de major interès.
Indústria editorial i consorcis: la crisi no és igual per a tots
A l'obertura de la reunió s'ha presentat un estudi (portat a terme per Tom Saville) sobre els contractes de llicència al que han respost 47 consorcis (25 de Nord Amèrica, 16 d'Europa i 6 de l'est d'Àsia). De les dades recollides en resulta que en el trienni 2010-2013 els preus dels recursos electrònics han augmentat en conjunt un 10%; de mitjana, les revistes (12.2%) han augmentat més que les bases de dades (7.4%). És interessant notar, comparant les àrees continentals, que mentre per les publicacions periòdiques no es rebel·len fortes diferències, per les bases de dades emergeix una notable esquerda entre Nord Amèrica (6.3%) i Europa (9.7%), en detriment del vell continent. També les notícies relatives als contractes en curs de negociació no són gens prometedores: es té la impressió que els editors, excepte rares excepcions, no s'adonen de les dificultats de balanç en què es debaten les universitats i els òrgans de recerca. De fet, les retallades que continuen reduint les biblioteques del sud d'Europa ara es pateixen també en altres països, inclosos aquells que tradicionalment inverteien més en educació i recerca, com el Regne Unit, (12% de retallades en l'any actual) i França, on pel 2013 es preveu una reducció del pressupost en educació i recerca similar al 10%.
La recessió no sembla afectar els grans editors acadèmics internacionals, que continuen prosperant i sembla que obtinguin, a sobre, avantatges de les dinàmiques de la crisi. És quant emergeix de la intervenció (The Stock Market View of STM Publishing with a Focus on Europe) d'un expert de mercat de capitals, Sami Kassab, que ha facilitat un aprofundiment molt interessant del costat financer de la indústria editorial, poc conegut al món de les biblioteques. La presentació ha focalitzat en particular el segment "STM Publishing" que és també el més important des del punt de vista del volum de negocis i també el més rendible. Segons els experts de mercats financers l'editorial STM és considerada el sector més rendible de tota la indústria dels mitjans. Alguns editors de revistes són capaços d'obtenir beneficis anuals més enllà del 40%. Aquests marges no es troben en canvi en el sector de les monografies impreses, caracteritzat pels beneficis més aviat baixos en comparació amb els llibres electrònics, sector aquest últim en expansió, amb alts marges de benefici, no obstant la recessió.
Llicències
El tema de les llicències està sempre als primers llocs de l'agenda ICOLC. El model holding based (basat en la despesa històrica dels abonaments en paper) ha esgotat les seves vies i es busquen nous enfocaments que es corresponguin més amb la realitat de les institucions individuals. La discussió gira al voltant dels models basats en l'ús, però els paràmetres proposats d'alguns editors apareixen del tot insatisfactoris. "Be careful what you wish for!", adverteix Lorraine Estelle (JISC). El model "based value pricing" es basa en la idea que com més útil és una revista per la institució, més ha de pagar la institució per la revista en qüestió. Aquest enfocament pot semblar lògic per alguns béns, però no per la comunicació acadèmica on un mecanisme tal introdueix fortes distorsions i acaba per penalitzar les institucions més productives (des del punt de vista de la comunicació acadèmica). Hi ha arguments vàlids per combatre les peticions de les editorials, abans que res la disminució dels pressupostos universitaris; també s'ha de considerar que un major ús d'un recurs digital no disminueix el recurs en sí, ni comporta costos extres significatius per l'editor. En algunes biblioteques alemanyes hi ha en curs la prova del nou model aplicat als recursos ACS. Canviar de model sembla fàcil en principi, però a la pràctica sorgeixen diversos problemes sobre el mètode de control de l'ús o sobre el diferent pes a atribuir als varis recursos consultats. En altres situacions on s'ha provat el model, l'operació s'ha traduït en un augment prohibitiu del cost d'un sol títol, en comparació als preus del paquet o a aquells (basats en les possessions) històriques. No obstant això és evident que el model no es pot basar únicament en l'ús, doncs ha de ser integrat amb altres paràmetres. Creix la tendència a negociar llicències a nivell de consorci; les experiències engegades en diversos països comporten també una evolució de l'estratègia i de les pràctiques per equilibrar els càrrecs entre els diversos grups d'usuaris. Els sistemes usats pels proveïdors es basen sobretot en classificacions nord-americanes (Carniege, ARL, etc.), que semblen inadequades a les realitats de molts països europeus. A Alemanya, per aprofundir la qüestió, s'ha engegat un projecte que s'inicia a partir d'un estudi internacional de les pràctiques en vigor, per tal de posar a punt un model nacional i provar-lo. De les primeres dades de l'estudi resulta que actualment predomina l'ús dels sistemes proposats pels editors: la classificació basada FTE (el càlcul de la qual no està sempre clar) és la més practicada, els paràmetres per matèria o disciplines són considerats molt útils (tot i que difícils de determinar). Fins i tot l'ús està considerat un paràmetre útil, mentre el més desagraït resulta la classificació basada en el balanç de l'organització. En general el sistema per bandes és considerat útil, a part de flexible.
Consorcis
L'exigència d'una col·laboració més pròxima i àmplia entre consorcis, entesa també a individuar associacionisme amb altres òrgans i programes es confirma amb els programes engegats a diferents països. Més enllà de les iniciatives al Regne Unit (que manté el lideratge en aquest camp) i a Alemanya, es registren nous programes de col·laboració a Holanda (entre UKB, el consorci de les biblioteques universitàries, i SURFMarket, una organització sense ànim de lucre que dóna suport IT al sector universitari i de recerca), a Noruega (el programa CRIS que ha reunit tres àrees d'intervenció: llicències, OA (Open Access – accés obert) i informació sobre les activitats de recerca i a França, on s'ha establert una estreta col·laboració a l'àrea dels recursos electrònics entre Couperin, ABES, INIST-CNR. Aliances entre consorcis i fusions veritables i pròpies es registren als Estats Units: Waldo (de Nova York) recull 900 membres (biblioteques universitàries, públiques i hospitalàries), Lyrasis –nascut de la fusió dels consorcis Nelinet, Palinet, Solinet, BCR, Nylink– compta avui amb 1.700 membres. Augmentar el poder contractual enfront els editors és un dels objectius principals d'aquestes operacions. En aquesta direcció es mou també la tendència a desenvolupar aliances i sinergies més enllà de les fronteres nacionals. Per senyalar, entre aquestes iniciatives, el projecte llençat per CRL (Center for Research Libraries, EEUU), CRKN (Canadian Research Knowledge Network) i JISC –per l'adquisició del Churchill Archive (Bloomsbury Publishing)– que ha aconseguit obtenir condicions favorables i de descomptes de més del 30%. Aquest enfocament està també secundat per alguns editors. Gale, per exemple, està estudiant la possibilitat de tractar la venda de NCCO (Nineteenth Century Collections Online) i altres productes a través d'acords entre consorcis a nivell europeu. Iniciatives transaccionals es registren també entre consorcis i agències dels països europeus. Entre aquestes el Knowledge Exchange Project, basat en la cooperació entre DFG-Alemanya, SURF-Holanda, DEF-Dinamarca i JISC-Regne Unit, que opera en el camp del OA, Llicències i interoperabilitat. A destacar també la col·laboració de JISC amb Couperin i els consorcis alemanys i holandesos en diversos sectors. En conclusió, es té la impressió que el xoc de la crisi hagi empès els consorcis a superar la pèrdua inicial i intensificar la col·laboració a tots els nivells.
Llibre electrònic
El llibre electrònic és certament un dels temes actualment de major interès en àmbit bibliotecari i potser hauria merescut una atenció més àmplia en l'economia de la trobada. Tota la discussió ha estat centrada en la única relació específicament dedicada a l'argument: l'aplicació del model Patron Driven Acquisition (PDA) a les biblioteques de la Arizona State University. Una realitat que comprèn 3 institucions amb 6 campus, 128.000 FTE i 11.7 milions de volums. Es tracta doncs d'una aplicació de notable relleu, de la qual val la pena referir-se'n breument.
A la base del projecte hi ha la constatació del baix nivell d'ús de la col·lecció en paper, limitada al 50% dels llibres adquirits en els últims 5 anys mitjançant AP (Approval Plan). L'objectiu declarat és el d'incrementar l'ús i encoratjar l'hàbit als llibres electrònics en lloc de l'equivalent en paper, i reduir les adquisicions de les monografies en paper. Objectiu draconià perseguit eliminant de l'OPAC els títols en format paper quan s'adquireix l'equivalent electrònic. L'AP dels llibres electrònics ha estat confiat a Ingram, que proveeix el subministrament dels registres bibliogràfics dels llibres electrònics corresponents al perfil de la pròpia col·lecció i a aquell d'Amazon. Quan el primer usuari accedeix al títol d'un llibre electrònic desapareix el registre corresponent de l'edició en paper, si ja està a l'OPAC. Després de 3 peticions dels mateix títol (la llicència preveu l'accés il·limitat) el llibre electrònic s'adquireix. D'allò experimentat fins ara (novembre 2009) el cost resultaria sostenible (en total 18.500$ al mes, preu mig per títol 140$) considerada la població de la universitat –afirmen els responsables del projecte. Sorgeixen diverses qüestions, per començar: estem segurs que el perfil de l'AP per monografies impreses havia estat definit de forma adequada? I després, les dades de la circulació poden també suggerir que el nivell dels currículums i el tipus d'estudi i d'ensenyament d'aquella universitat necessiten algun aprofundiment. Sigui com sigui, el projecte avança vers els objectius prefixats: alleugeriment dels fluxos de treball, reducció de l'enquadernació, economia d'espai... et tout se tient.
Accés Obert
A l'Accés Obert s'ha dedicat una sessió específica del programa (però el tema ha retornat més vegades durant la trobada). En particular l'atenció s'ha focalitzat en l'Accés Obert com objecte de negociació en el context de les llicències. La qüestió està sobre la taula ja fa alguns anys i estan en curs diverses iniciatives en diferents països; entre altres el projecte portat endavant per la COAR (Confederation of Open Access Repositories), on participaven agències i consorcis d'alguns països (a Europa, Àsia i Amèrica) amb l'objectiu de promoure acords de llicència que encoratgi l'Accés Obert (Open Access Agreements and Licenses Task Force). Aquest enfocament s'està seguint en països diversos, amb projectes centrats en l'estreta col·laboració entre grups d'Accés Obert i programes nacionals per l'adquisició de llicències. A la trobada s'ha presentat una anàlisi de les pràctiques de negociació amb els editors adoptades per varis consorcis i agències per afavorir l'Accés Obert, portada a terme per l'específica Task Force. L'atenció s'ha concentrat en els acords relatius a la clàusula de self-archiving, al pagament institucional de les comissions per la publicació dels articles –article processing charges (APCs)– a la clàusula de dipòsit en els repositoris (l'obligació de dipòsit definit a les polítiques OA –mandate policies– de les facultats i dels organismes que financen la recerca), a les condicions de reutilització. L'estudi es finalitzarà amb l'avaluació de les pràctiques examinades i amb la preparació, de part de la Task Force, de directrius per encoratjar i ajudar les organitzacions en l'estipulació dels acords de llicència amb els editors.
Conclusió
En conclusió, enfrontament dur amb els editors, però també col·laboració i associacionisme en molts programes (OA inclòs), iniciatives transaccionals entre consorcis, reorganització dels consorcis en cooperació amb altres sectors de la recerca, tot plegat amb el teló de fons de les notes tristes de les retallades. La discussió ha estat quasi sempre interessant i animada. S'ha trobat a faltar les "Publisher grills", les animades sessions amb els editors de les trobades ICOLC dels anys anteriors. Però sobretot ha pesat l'absència de tants col·legues (en els últims dos anys la participació s'ha reduït notablement), molts dels quals mantinguts allunyats pel vent gèlid de la crisi, que ni tan sols l'esplèndida Viena ha aconseguit mitigar.
1. versió més àmplia d'aquest article està publicada per Biblioteche oggi, núm. 9, novembre 2012.
