Fem-nos conèixer

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona

LeMire, Sarah; Graves, Stephanie J.; Farrell, Shannon L.; Mastel, Kristen L. (2018). Outreach and engagement. SPEC Kit 361. Washington, DC: Association of Research Libraries. Disponible a: <https://publications.arl.org/Outreach-Engagement-SPEC-Kit-361/>. [Consulta 22/01/2019].

Fa més de 40 anys que l’Association of Research Libraries (ARL) va iniciar el programa SPEC (Systems and Procedures Exchange Center), a fi de compartir bones pràctiques entre les seves biblioteques i ajudar-les a millorar, de manera continuada, el seu sistema de gestió. El projecte va anar evolucionant fins que el 1973 es convertí en la col·lecció SPEC Kit, que recopila informació de les institucions membres, sobre temes estratègics per a les biblioteques de recerca. I és evident que Outreach and engagement tracta d’un tema força estratègic: la necessitat de donar un impuls nou a les activitats programades per fer conèixer els serveis i millorar i ampliar els vincles amb la comunitat. Les biblioteques tenen la necessitat creixent de demostrar el seu valor, però com poden fer-ho si una part important dels membres de les comunitats, a les quals presten servei, coneixen solament d’una manera vaga i superficial tot allò que la biblioteca pot aportar-los? 

A partir d’una enquesta de 40 preguntes, que van respondre 57 biblioteques membres de la ARL (un 46 % del total) ens aproximem a quina era la situació l’any 2018. Outreach és un terme que es fa difícil de traduir només amb una sola paraula. Té a veure amb el compromís amb la comunitat, amb l’extensió, la divulgació, la promoció i el foment de les activitats de la biblioteca. La mateixa enquesta no proposa una definició del terme a priori, sinó que cerca de fer aflorar idees i enfocaments, i són els enquestats els qui han d’explicar com el defineixen. Cada biblioteca ofereix la seva manera d’entendre el concepte. Vegem-ne alguns exemples: 

• "crear moments de descobriment, d’aprenentatge i d’intercanvi amb la comunitat universitària",
   
• “activitats que connecten amb els nostres usuaris per fer conèixer els nostres serveis, col·leccions, espais, tecnologies, i proporcionar informació, formació i coneixement a fi d’ajudar-los a assolir els seus objectius de recerca, ensenyament i aprenentatge",
   
• “promoure els serveis i recursos de la biblioteca al campus i a la comunitat”,
   
• “esforços per connectar amb una població específica d'estudiants, personal, professors o membres de la comunitat com a mitjà d'implicar-los amb els nostres serveis i col·leccions, així com proporcionar oportunitats de diàleg dins i entre aquestes poblacions”,
   
• “activitats enfocades, internament i externament, a animar els estudiants actuals i futurs a apropar-se a la biblioteca i trobar-s’hi ben rebuts i acompanyats”,
   
• “interacció intencionada amb el campus (intern) i l’entorn (extern), en forma de serveis, programes, suport personalitzat i cooperació”,
   
• “la promoció de serveis bibliotecaris, tant a la universitat com a membres externs”,
   
• “trobar els estudiants allà on són”.

L’enquesta dedica poques preguntes a temes quantitatius o que es puguin respondre amb un monosíl·lab. Ben al contrari, ens trobem davant d’una narració coral, en què anem descobrint tot un ventall de plantejaments a l’hora de programar activitats i d’implicar-hi el personal de la biblioteca, de cercar aliances dins i fora de la universitat, d’establir objectius i de mesurar, amb major o menor fortuna, l’impacte d’aquestes activitats.

Fem-nos conèixer, cal millorar i ampliar els vincles amb la nostra comunitat, que si no ens coneix no ens valora. L’estudi conclou que l’outreach és encara una pràctica emergent que ha de continuar creixent, i que a la divulgació i el foment de la biblioteca els queda encara molt de camí per passar de ser concebuts com una activitat consistent en una sèrie d'esdeveniments dissociats, sense uns objectius clars, a esdevenir un programa d’activitats ben establert i sistematitzat amb mètodes adequats per poder-ne avaluar l'impacte. 

Resulta un complement interessant l’apartat final, on es recullen els documents aportats per les biblioteques participants (plans estratègics, polítiques, procediments, descripcions de llocs de treball, fullets, etc.), i la selecció bibliogràfica, força actualitzada.