Versió per a imprimir
Presidenta de FESABID
Davis, Denise M. (2011). "Trends in academic libraries 1998 to 2008", ALA <http://www.ala.org/ala/research/librarystats/academic/ALS%209808%20comparison.pdf>.
Aquest estudi continua una línia de treball iniciada per l'American Library Association (ALA) amb l'objectiu de difondre l'anàlisi rigorosa de les dades estadístiques, que es deriven de l'activitat dels diferents tipus de biblioteques als Estats Units.
En aquest cas, la seva autora, antiga directora de l'Oficina d'Investigació i Estadístiques d'ALA, fa un repàs sistemàtic sobre els indicadors dels principals serveis que presten les biblioteques acadèmiques en el període comprès entre 1998 i 2008, prenent com a base les dades reflectides al NCES (National Center for Education Statistics) Academic Libraries series public use data per als anys 1998, 2000, 2002, 2004, 2006 i 2008.
L'estudi s'acaba de publicar el 2011 i les dades, la seva anàlisi i comentaris es refereixen a un període en què la crisi econòmica encara no havia aparegut de forma tan patent com ho està fent en aquests moments. No obstant les tendències que apunta són clares i premonitòries i permeten situar cap a on han de caminar les nostres biblioteques sobretot en determinades àrees com la qualificació del personal i el suport a la docència i l'aprenentatge i altres àrees de col·laboració amb les institucions.
L'estudi s'organitza al voltant dels principals serveis, que han vingut prestant les biblioteques acadèmiques al llarg d'aquests 10 anys: préstec, préstec interbibliotecari, horari dels serveis, fons i increment de la col·lecció, personal, inversió i despeses, serveis electrònics i alfabetització en l'ús de la informació.
Cada un d'aquests serveis s'analitza des de diferents punts de vista, de forma molt sistemàtica; tipus de biblioteques: públiques i privades, tipus d'estudis als que atenen: doctorat, màsters, graus i pregraus i mida de les institucions: 6 nivells entre 1.000 i 20.000 estudiants FTE.
De l'anàlisi de les dades explotades s'extreuen algunes conclusions d'interès com, per exemple l'enorme influència de la tecnologia en l'increment dels costos de la biblioteca, en les col·leccions i en els serveis que presta, que malgrat el que pugui semblar, no han disminuït, sinó que es presten de forma diferent. L'augment d'inversió a les biblioteques es dóna sobretot a les biblioteques més especialitzades, fins un 62,6% d'increment en les biblioteques que atenen a alumnes de postgrau.
Una altra conclusió és que en aquest període, ha augmentat el nombre de biblioteques, d'edificis i d'usuaris, als quals es presten més serveis amb una major varietat de continguts.
L'impacte de tecnologia i l'assentament d'Internet no ha reduït la necessitat de disposar d'espai a les biblioteques, sinó que més aviat l'ha incrementat.
Les dades també demostren una major inversió en col·leccions i serveis i un increment en l'ús de les biblioteques acadèmiques d'entorn al 52,5% per al període 1998-2008.
Augmenta un 54% l'ús de recursos compartits d'informació. Els ítems gestionats pels serveis de préstec interbibliotecari, augmenten quan es tracta de material retornable (llibres) i disminueix quan es tracta d'objectes no retornables: (fotocòpies d'articles, còpies digitalitzades, etc). El fet que els materials didàctics i les bibliografies recomanades s'incloguin en les plataformes virtuals de docència, fa que hagin baixat les reserves electròniques de materials purament bibliogràfics, encara que no hagin baixat les quantitats globals, ja que cada vegada es presten i reserven més materials no libraris: e-readers, bicicletes, portàtils, cascs, etc.
No s'observa una relació directa entre l'augment d'hores de servei i la mida de la biblioteca, sinó que sembla més relacionat amb la incorporació a les biblioteques d'altres serveis, com el centre de recursos, les aules d'idiomes i tot el relacionat amb el suport a la docència i l'aprenentatge.
Una conclusió interessant és l'increment en el nombre de bibliotecaris professionals i personal d'altres perfils: pedagogs, gestors WWW, gestors de comunitats virtuals, cercadors de finançament, etc. fins d'un 57%, davant del descens de becaris, -12% i personal d'administració, - 6%, en la línia que ja s'ha comentat de la tendència a una major especialització professional.
D'enorme interès és l'evolució dels programes d'alfabetització en l'ús de la informació, establint tres nivells: la simple definició del programa, la incorporació del programa en la missió de la institució i, com un pas més, la incorporació del programa en el pla estratègic de la institució, considerant aquest punt com el nivell màxim d'implementació.
El fet que hagin passat tres anys, des de l'últim any analitzat (2008) resta un cert valor a les conclusions, ja que s'estan produint enormes canvis tecnològics i econòmics en aquests tres últims anys, que impedeixen, en certa manera que aquestes conclusions puguin servir com a pauta per als propers anys, però inevitablement marquen unes tendències gens menyspreables, ben al contrari, tenint en compte que les biblioteques acadèmiques nord-americanes sempre han anat uns anys per davant i han estat i segueixen sent referència en la biblioteconomia internacional.
