Estratègia d’Europeana per als propers anys

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Europeana (2011). Strategic plan: 2011-2015. 23 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=c4f19464-7504-44db-ac1e-3ddb78c922d7&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].
Europeana (2011). Business plan 2011. 17 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=06a23e5f-e0d2-46c4-8d3a-c0add5c20321&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].

Europeana ha presentat aquest any 2011 el seu pla estratègic per als propers cinc anys i el pla de negoci del 2011, documents que concreten l'estratègia, els temes claus i els indicadors que permetran avaluar la seva acció. Tots dos documents estan alineats amb les recomanacions fetes pel Comitè de savis en el seu informe The New Renaissance, ressenyat en aquest mateix bloc.

Les línies estratègiques identificades al pla són quatre:

Agregar contingut per construir una font de patrimoni europeu oberta i fiable, representativa de la diversitat cultural europea; això implica estendre la xarxa d'agregadors, millorar la qualitat de les metadades i millorar la interoperabilitat amb tecnologia de web semàntica gràcies al nou model EDM.

A destacar les fites de 30 milions d'objectes en 2015 (vol dir doblar contingut, ara s'han assolit 16 milions en 4 anys) i d'un agregador nacional a cada estat el 2015.

Facilitar la transferència de coneixement, innovació i promoció del sector del patrimoni cultural, objectiu que es concreta en compartir coneixement entre professionals de diferents àmbits culturals, en actuar com a pont entre sectors culturals, polítics, econòmics i usuaris, en fomentar la investigació i desenvolupar aplicacions a l'entorn del patrimoni digital.

Distribuir el patrimoni als usuaris on siguin i quan vulguin, el que suposa actualitzar i millorar permanentment el portal, personalitzar serveis, facilitar-ne l'obtenció del contingut, promoure aliances per distribuir el contingut de diferents formes i de manera que el contingut d'Europeana sigui utilitzat en els propis recursos de les institucions i dels usuaris.

Atreure als usuaris amb noves formes de participació en el seu propi patrimoni cultural, promoure la participació dels usuaris de forma directa, ampliar les eines 2.0 i l'ús de xarxes socials, així com potenciar les iniciatives de UGC (User Generated Content=Contingut Generat per l'Usuari).

Algun dels temes destacats del document són:

  • - passar d'un rol centralitzat a un model més distribuït,
  • - oferir noves formes d'accés a la cultura, inspirar la creativitat i estimular el creixement social i econòmic,
  • - superar les barreres de la propietat intel·lectual per a la digitalització, per tant fer-ne front a les obres òrfenes i els drets harmonització,
  • - garantir un finançament a llarg termini tant per a Europeana com per l'ecosistema de proveïdors de  contingut i agregadors que li subministren la vida.

El pla estratègic inclou el detall del finançament 2011-2015, amb un pressupost anual, que es situa al voltant dels 5M d'euros, procedents de projectes, de la Comissió Europea directament per a Europeana, i dels ministeris de cultura i educació dels països implicats.

Respecte al finançament, a destacar dos aspectes, per un costat, caldrà veure si en el context actual serà viable mantenir els propers anys aquest nivell d'ingressos; per l'altre, cal tenir en compte que els proveïdors de continguts poden veure disminuïda la seva capacitat de crear-ne i aportar-ne al portal, a causa de la disminució creixent de pressupostos que les institucions culturals estan patint arreu del món, fet que incidiria negativament en l'assoliment dels objectius d'Europeana.

Quant al pla de negoci, es posa especial èmfasi en orientar-ne l'activitat en els usuaris, els polítics i els agents del mercat, davant la creixent comprensió social de que l'accés a la cultura és la base d'una economia creativa.

El pla de negoci fixa trenta-set indicadors clau de rendiment per a 2011 distribuïts entre les quatre línies estratègiques esmentades més una línia de caràcter operacional relativa a la consolidació de la oficina d'Europeana.

Entre els indicadors,

- alguns són fites quant a la quantitat i qualitat del contingut del portal, per exemple, arribar als 16 milions objectes de 27 països, signar al menys el 50% dels convenis d'intercanvi de dades amb els proveïdors, disminuir el nombre d'enllaços morts a menys del 3% i incrementar fins a un 30% els registres amb la indicació de drets informada i normalitzada;

- altres estan orientats a proporcionar les pautes i models necessaris per al creixement, consistència i sostenibilitat del projecte, com ara, publicar cinc llibres blancs i quatre estudis de casos basats en el nou model EDM, disposar d'un servei pilot de Linked Open Data i servidor OAI implementat;

- i un altre grup fa referència a productes derivats del propi contingut o a la contribució a serveis externs, com és el cas de crear 2-3 temes editorials, 5 exposicions virtuals interactives i 2 pilots de UGC (User Generated Content=Contingut Generat per l'Usuari), un dels quals amb el Great War Archive.

El document del pla de negoci inclou el pressupost detallat d'ingressos i despeses per al 2011.

Des del seu naixement Europeana s'ha posicionat progressivament com a referent del patrimoni cultural europeu. Els documents estratègics que s'han publicat el 2011 proporcionen una visió detallada de la orientació del portal per als propers anys i reflecteixen l'aposta de la comunitat europea per donar-hi continuïtat i consolidar-ne el seu futur.

Des del meu punt de vista, aquest futur passa per trobar un model de funcionament que faciliti al màxim la participació de les institucions de la memòria des de la seva singularitat, amb uns requeriments de qualitat però assumibles, de manera que es pugui garantir la permanent aportació de continguts; i depèn també d'assolir un model de finançament que es basi no només en fons públics sinó, com ja es recollia a l'informe The New Renaissance del Comitè de Savis, que estigui recolzat per la col·laboració del sector privat com a proveïdor de recursos econòmics complementaris, tecnològics i d'expertesa.