Versió per a imprimir
Universitat de Barcelona
La maduresa del Web després de gairebé dues dècades d'història fa emergir conflictes nous que abans no ens haguéssim imaginat. Les informacions sobre qualsevol ciutadà anònim formen part ara del que s'ha anomenat "llarga cua" dels continguts a internet, fàcilment cercables, permanentment accessibles. N'hi ha prou que s'hagi publicat alguna cosa sobre nosaltres al Web -o que s'hagi digitalitzat i bolcat a la Xarxa un contingut originalment imprès-, que serveis com Google ens ho poden oferir en qüestió de segons.
Aquesta mena de miracle tecnològic que hem assimilat i integrat ràpidament a les nostres vides té el seu revers quan es tracta d'informacions "sensibles" per als implicats en les mateixes. Per exemple difamacions o informacions negatives errònies, però també publicacions que afecten el dret a la intimitat o que, sent certes, formen part d'un passat que es creia oblidat i emergeix inesperadament a la pàgina de resultats d'un cercador. Tots vam quedar ara exposats, ens agradi o no, perquè la llarga cua de la informació abans estava oculta i ara no.
Una part d'aquesta problemàtica, encara incipient, afecta de ple als mitjans de comunicació a internet. Quan els arxius de premsa són fàcilment accessibles (i els documentalistes sabem bé que cada vegada hi ha més possibilitats per a això: des de l'hemeroteca del propi diari a les bases de dades, l'agregador i el cercador generalista -l'omnipresent Google-), els continguts "sensibles" queden impúdicament exposats al coneixement públic.
El problema pels diaris s'està començant a plantejar quan les persones afectades per aquestes informacions reclamen als diaris que les facin desaparèixer d'aquest arxiu digital permanentment accessible en què es troben ara. Cal tenir en compte que qualsevol política de retirada d'informacions incideix directament en els principis de transparència de la premsa, i esborrar un registre d'alguna cosa ja publicat es percep com una disminució de la transparència i de la credibilitat del diari envers els seus lectors.
Kathy English, editora del diari canadenc Toronto Star, aborda aquesta qüestió en l'informe "The long tail of news: to Unpublish or not to Unpublish". English, que s'ocupa d'aquests temes des de fa uns anys (al 2008 el seu diari va establir una política per a la retirada d'informacions publicades), ha indagat en els mitjans d'Amèrica del Nord mitjançant una enquesta a 110 editors de premsa dels Estats Units i Canadà, a més de diverses entrevistes personals i de visites a tres mitjans de la ciutat de Chicago.
Una de les coses que criden primer l'atenció des d'una perspectiva mediterrània de l'assumpte és que el dilema ha emergit per aquelles latituds en unes dimensions desconegudes aquí. La impressió és que els ciutadans nord-americans estan bastant més acostumats que nosaltres a exigir o vetllar per la defensa dels seus drets i reclamar, per tant i insistir, el que faci falta davant les instàncies necessàries, en aquest cas, davant els mitjans de comunicació.
A la pregunta de si els mitjans haurien de retirar en alguna ocasió articles en línia ja publicats, un 78,2% d'enquestats van respondre que sí i un 21,8% no, un percentatge que sembla indicar d'entrada una alta sensibilitat d'aquelles empreses editores; mentre que la pregunta sobre l'existència d'una política sobre això ofereix resultats més igualats: un 49,2% de mitjans la tenen i un 50,8% no. Algunes de les respostes més interessants les trobem en les circumstàncies en les que podrien plantejar retirar alguna informació. Un 67% ho farien si els continguts són inexactes o injustos; un 48% en el cas de contenir expressions i comentaris difamatoris, un 33,93% quan afecten a menors o altres persones protegides, un 32,2% quan hi ha errors en la identificació, o un 23,5% si poden comprometre un procés de recerca ...
Tanmateix, si entrem al detall, s'aprecia una forta resistència a retirar articles. Algunes de les frases que recull l'informe matisen les dades i ens aproximen més al dilema ètic al qual s'enfronten els mitjans. Diverses respostes identifiquen el fet de retirar una notícia ja publicada amb l'aplicació d'una mena de censura o amb una acció tan poc periodística com seria reescriure una història per deixar al gust d'un usuari. Una altra opinió assenyala que "l'arxiu en línia d'un diari és com una biblioteca, i retirar una notícia és com robar un llibre de la biblioteca".
Altres preguntes de l'enquesta es refereixen a quina ha de ser la persona encarregada de decidir si és el cas la retirada de l'article, al procediment a seguir per aquesta presa de decisió, o, finalment, que altres accions alternatives es poden emprendre. Aquesta última qüestió és summament interessant i mostra el terreny movedís pel qual transiten els mitjans. Perquè sens dubte hi ha tot un seguit de mesures menys agressives que la desaparició "pura i dura" de l'article qüestionat, com per exemple, la inclusió d'un text posterior, corregint o complementant la informació prèvia.
L'informe arriba a una sèrie de conclusions:
- La primera és que les peticions a la premsa de retirada d'informacions publicades han augmentat espectacularment en els últims anys, i s'espera que la tendència s'intensifiqui. Per exemple, Brad Dennison, directiu de Gatehouse Media (empresa editora de centenars de webs locals de notícies als Estats Units) afirma que aquestes peticions fa cinc anys eren pràcticament inexistents, i en l'actualitat, reben una mitjana d'una petició diària (¡)
- Una altra conclusió clara és que les empreses periodístiques estan en aquests moments en ple procés d'establir una política sobre què fer al respecte, però encara no tenen una estratègia o una guia de "bones pràctiques". Hi segueixen havent diaris que no tenen una política establerta, el que en la pràctica significa que rebutgen sistemàticament aquestes peticions. Per exemple, el Chicago Sun Times.
- També sembla evident que hi ha una forta resistència a les empreses periodístiques a retirar articles publicats dels seus arxius, excepte en casos extrems o molt clars, amb raons legals pel mig o que puguin posar en perill la vida d'algú. Per a la majoria de casos es busquen alternatives. Per exemple, Margaret Holt, de Tribune, assenyala que ells no retiren textos ja publicats, però poden afegir nous per completar o corregir els anteriors.
- Finalment, les publicacions sobre delictes, i en particular, sobre delictes menors, constitueixen la majoria de les peticions de retirada d'informacions. Aquests casos plantegen els dilemes més difícils a la premsa entre el dret a la informació i el respecte als drets individuals, ja que el dany causat a una persona per una informació aparentment menor pot ser molt gran. Alguns diaris es mostren molt preocupats per aquesta situació. Per exemple, els de Gatehouse estan estudiant un projecte per a la retirada de determinades notícies sis mesos després de la publicació.
En resum, una lectura molt recomanable per als interessats en els debats ètics que planteja la informació en l'era digital, que ens traça una radiografia molt aproximada de com preocupen aquests temes a Amèrica del Nord, i que ens obliga a plantejar-nos preguntes. Amb tot, la sensació que ens queda és que aquí aquests problemes encara no han arribat. O si?
English, Kathy. "The long tail of news: to Unpublish or not to Unpublish". APME Online Journalism Credibility Project, October 2009. http://www.journalismproject.ca/en/attachments/Long%20Tail%20report_Kathy_English.pdf
