Versió per a imprimir
Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Mercier, Etienne; Tétaz, Alice; Leray, Alexandre. Les français et la lecture: résultats 2023. [Paris]: Centre national du livre, 2023. 87 p. Disponible a: <https://centrenationaldulivre.fr/sites/default/files/2023-04/Les%20Fran%C3%A7ais%20et%20la%20lecture%20Rapport%20complet%202023-04-12%20OK.pdf>. [Consulta: 21/09/2023].
França
En un país on la cultura i la llengua són pràcticament qüestió d’Estat –però on la crisi general dels valors que el fonamenten pren, com més va, més força–, on l’escola és en debat continu i permanent, i on els governs successius col·leccionen ministres d’educació, en aquest lloc, que és França, model encara, es fa interessant de veure com hi evoluciona la lectura. L’any 2017 ja vam fer una ressenya d’aquest mateix estudi sobre els índexs lectors i els seus contextos. Comparar-los no només ens tempta, sinó que es fa il·lustratiu: la distància temporal és prou significativa perquè els canvis que pugui haver-hi siguin indicadors de possibles tendències, més encara si tenim en compte que cada dos anys l’actualitzen, és a dir, que podem veure’n el rastre evolutiu ben segmentat en cinc edicions des de 2015 fins al 2023.
Dades principals de l’estudi: millora dels índexs, però amb fragilitats.
Lectors espontanis, per esperit i plaer
El 86 % dels francesos es declara espontàniament lector, perquè obre l’esperit i és plaent, és a dir, es tracta –i és fonamental en l’anàlisi– d’una activitat de lleure. Cal destacar que la franja de 25 a 34 anys, que havia llegit menys que els altres grups d’edat durant la COVID-19, recupera els índexs prepandèmia.
Les dades favorables «oculten fragilitats»
S’accentua l’abandó lector en els joves entre 15 i 24 anys: són el grup menys lector, amb un índex estable respecte de 2021, però 12 punts per sota del de 2019. De fet, el 20 % dels joves d’aquest grup no llegeix mai.
El progrés –imparable– de la lectura en format digital
Creix arreu, tret dels més grans de 50 anys, però sobretot (més de 15 punts!), en els menors de 25 anys. També augmenta l’audiollibre, que ja escolta el 46 % dels menors de 35 anys. Progrés imparable perquè es preveu que aquestes noves pràctiques de lectura es consolidaran els pròxims anys entre els més joves.
Gèneres puixants
S’enduen la palma de l’èxit els llibres pràctics, de l’art de viure i de lleure, però els qui experimenten uns creixements més forts són totes les varietats del còmic, amb pujades en tots els grups d’edat, si bé amb comportaments diversos, amb més de 14 punts respecte de l’estudi d’ara fa dos anys.
Maneres i llocs de compra
La compra de llibres nous per a un mateix recupera els nivells prepandèmics, per bé que creixen amb força les alternatives: els llibres regalats o deixats ho fan més de 14 punts i els de segona mà ho fan de 66 punts respecte de 2021 (14 respecte de 2015), en particular en els grans lectors, cosa que en fa una tendència de fons i de context econòmic. Les llibreries i les grans superfícies culturals continuen essent els primers llocs de compra de llibres, però, alerta, la venda en línia puja fortament, de 10 punts.
El temps dedicat a la lectura
Molt per sota del dedicat a les pantalles: 41 minuts diaris per llegir enfront de les 3 h 14’ diàries a mirar pantalles –no llegint-hi llibres. D’aquí ve que el gruix dels enquestats afirmi que no té pas temps de llegir. Ara bé, els experts consideren que aquesta activitat «desmaterialitzada» pot ser una aliada del llibre, sobretot per als menors de 35 anys, més receptius a les recomanacions i a la presència d’autors en les xarxes socials.
Algunes conclusions a manera de reflexió estratègica.
La feblesa de millorar amb fragilitats
Pràcticament tots els indicadors de l’estudi milloren respecte de l’edició precedent –de fet, de totes les anteriors, tant pel que fa a les motivacions i la valoració del fet de llegir, com a les freqüències, els tipus de lectura o els segments d’edat. Però la sensació que tot plegat és fràgil, de l’èxit de determinades accions i gèneres, com, sobretot, en franges d’edat sensibles, encara en formació i, consegüentment, de garantia de futur, plana sobre les reflexions dels entesos i també de la lectura simple i despullada de les dades.
Així doncs, el fet d’emprendre l’any anterior, el 2022, un pla de presencialitat lectora* que atenyia poblacions més diverses i buscava majories, sembla el camí, essencial, a continuar. Una lliçó per apuntar-nos a la llibreta de pensaments i acció.
* El 2022, el Centre Nacional del Llibre (CNL), per arribar a un públic més ampli i més
divers, va llançar una multitud d’iniciatives en el marc de la lectura declarada gran causa
nacional: 200 residències a l’escola, 800 masterclasses d’autors a escoles i instituts,
l’acompanyament d’un miler d’intervencions d’associacions d’arreu de França,
i programes nous, com ara el Goncourt dels detinguts, Les nits de la lectura o el Quart
d’hora de lectura nacional, per «sensibilitzar tots els francesos de la importància de la
lectura».
Què els passa als adolescents?
La màxima feblesa clarament es consigna en els adolescents, ja que els diversos factors de risc hi convergeixen: dades pitjors, comportaments més inestables, atracció per les pantalles per omplir el temps lliure, etc. Que els vells llegeixin menys és d’impacte global relatiu: que ho facin els adolescents és un risc –gran– de futur.
Així, les reflexions de la presidenta del CNL es focalitzen en el fet que allò que fan els adolescents és el mateix que fa la resta de població, però accentuat i més volàtil. El 98 % dels francesos afirma que llegir s’associa a valors positius, i per al 96 % és una activitat plaent. És per això que cal ajudar-los a fer del temps dedicat al llibre un santuari en la seva vida quotidiana, tot reforçant esforços per retornar-los l’ànsia de llegir i prendre consciència dels riscos en el cervell de l’addicció a les pantalles. I en els adolescents, més encara.
El perill de les pantalles
Aquí rau la qüestió. Es tracta d’un perill sanitari, segons l’estudi, però també simplement de competir pel temps disponible de la gent, especialment els més joves. Si llegim per plaer i tenim el temps que tenim, en què l’esmercem és la clau, i guanyen les pantalles. La competència per ocupar aquest temps limitat i de plaer és, doncs, el nus d’aquesta lluita. Les estratègies que s’adoptin han de tenir en compte que: 1) és un combat; 2) el combat és desigual: les pantalles són omnipresents i devoren el temps; 3) l’atractiu de les pantalles és el punt fort a combatre; 4) els més joves –la franja d’edat que més tremola en les dades– és la més inclinada a preferir les pantalles.
Mesurar per comprendre. Comprendre per actuar i Esperit de servei.
Mesurar, comprendre i identificar les pràctiques i les percepcions dels francesos respecte al llibre i la lectura, però també –i aquest punt ens sembla rellevant– comprendre millor el que afavoreix o, per contra, frena la lectura, és la finalitat del Centre Nacional del Llibre des de la primera edició d’aquest estudi, l’any 2015. L’empresa Ipsos n’ha tingut cura a manera de baròmetre, amb una mostra, però, per a nosaltres curta, atesa la població francesa, de només mil persones, entrevistades per telèfon i representatives de la població a partir dels 15 anys.
El CNL insisteix que per escometre amb rigor les seves finalitats li cal disposar de dades i saber la resposta de la població. És a dir, la política, a l’hora de decidir, ha de tenir en compte les dades. Per prendre’n nota. Un altre aspecte significatiu i que ja vaig recollir en la ressenya anterior: la idea de servei públic al marge de la utilitària. Més enllà de la difusió de l’estudi, el CNL es posa a disposició de qualsevol ciutadà: «Ajudeu-nos a millorar. Hi heu trobat cap error? Aviseu-nos si hi veieu cap problema. Teniu cap dubte? Al fòrum resolem totes les qüestions». Això és política de transparència i noció pràctica del que ha de ser una res publica.
Més informació (metodologia, infografies, report complet, conclusions, valoració) aquí.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de hjrivas a Pixabay
