Versió per a imprimir
Assumpta Bailac
Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona
Jervelund, Christian; Kjøller-Hansen, Anders Oskar; Steen-Knudsen, Jossi [et al.] (2015). The economic value of public libraries. [Copenhagen]: Danish Think Tank Libraries of the Future. Disponible a: http://fremtidensbiblioteker.dk/wp/wp-content/uploads/2014/07/Samle_fina.... [Consulta: 07/04/2016].
Des de ja fa uns anys s’han incrementat les iniciatives, especialment en diferents sectors de la cultura i també a les biblioteques, amb l’objecte d’identificar el retorn econòmic i social d’aquestes institucions.
Libraries of the Future és un think tank danès, constituït l’any 2012 per trenta biblioteques, quatre associacions professionals i diverses institucions privades del país, que té per objectiu produir coneixement i analitzar de forma interdisciplinària el rol de futur de la biblioteca pública, generant debat tant en l’àmbit polític com professional i ciutadà.
L’any 2015 van presentar el resultat d’un treball amb el títol de The economic value of public libraries sobre el retorn social i econòmic de les biblioteques del seu país. Amb posterioritat, van rebre recursos econòmics de la Reading and Writing Foundation amb l’objectiu de disseminar els resultats de l’estudi i contrastar-los amb experiències d’altres realitats europees. Biblioteques de Barcelona i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona van col·laborar-hi amb una sessió de treball amb els responsables del projecte.
L’informe, formulat a partir del resultat d’una enquesta, vol donar a les biblioteques idees i instruments per poder redefinir el seu rol a la societat, moltes vegades com a coprotagonistes de polítiques públiques de l’estat del benestar. Es parteix de la idea que el paper de la biblioteca està canviant de forma significativa i del fet que les 500 biblioteques públiques daneses són les institucions culturals més visitades del país, tot i que cal tenir present que una cosa és mesurar l’activitat i l’altra –ben diferent– el seu valor, el seu retorn social.
Ja en la introducció, l’informe remarca que els danesos, usuaris o no dels serveis, estarien disposats a pagar gairebé el doble del que ara aporten via impostos per al manteniment de les biblioteques.
La ISO 16439 incorpora com s’ha de mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques. Amb l’estudi es vol posar l’accent en el valor que les biblioteques tenen per als usuaris i no usuaris i mesurar-lo per l’efecte econòmic i per l’impacte que poden tenir en l’increment de les competències necessàries en els nous entorns socials.
El contingut de l’estudi està estructurat en quatre apartats, amb un sumari inicial i complementats per la bibliografia. Aquests són: la contribució cultural i social; la contribució en l’educació; la contribució en la digitalització i una visió sobre possibles contribucions futures de la biblioteca.
La introducció exposa, en termes genèrics, el valor de la biblioteca com a espai democràtic i el rol en les seves tres dimensions: cultural, educativa i social. En el text s’avança el valor del seu retorn econòmic a la societat danesa que suposa el 0,1 % del PIB. El focus d’aquesta introducció se situa en la millora de l’hàbit lector dels infants i en la transició al món digital a partir de l’activitat de la biblioteca.
En l’apartat sobre la contribució cultural i social, i a partir de diferents estudis de Suècia, Noruega i Dinamarca, es conclou que la biblioteca és important per a tothom (tant usuaris com no usuaris) i que s’està disposat a contribuir-hi via impostos. Diferents gràfics mostren com l’usuari de biblioteca d’origen danès és actiu també en altres consums culturals. Aquest comportament no el trobem en la població nascuda en altres països. Es destaca també un major ús de la biblioteca per part del col·lectiu de persones d’origen no danès.
En el de contribució educacional, l’apartat se centra en l’interès per la lectura i les capacitats de comprensió lectora, així com en la relació entre nivell formatiu, índex de lectura i ús de la biblioteca. Hi ha una clara correspondència entre els lectors que ho són en temps de lleure, la comprensió lectora i l’èxit escolar. El 89% d’infants que llegeixen en temps de lleure ho fan amb llibres de la biblioteca i també es pot afirmar que les biblioteques poden contribuir a minimitzar les dificultats que molts infants tenen en aquest àmbit, motivades per la situació econòmica o pel nivell formatiu de la seva família. Els tres vectors des d’on valorar el retorn de les biblioteques en l’àmbit educacional són: com l’ús de la biblioteca millora les competències lectores, com la comprensió lectora afecta directament l’èxit escolar i, finalment, com un nivell de formació alt produeix sous més alts.
L’entorn digital pot aportar beneficis socials tant als ciutadans com al món productiu, amb estalvis en el sector públic així com en les finances personals. El Govern danès té la voluntat d’incrementar la “digitalització” a la societat amb mesures concretes com, per exemple, la simplificació i informatització de molts dels tràmits administratius actuals, buscant més eficiència i estalvi de temps. El retorn econòmic de les biblioteques en aquest àmbit és a través de quatre canals: amb estalvis en el sector públic pel canvi de la comunicació postal a l’electrònica; amb estalvis públics per la incorporació d’autoservei a les biblioteques; amb facilitar l’accés personal a la banca en línia i, finalment, amb el foment del selfservice als diferents serveis.
I què passa en les contribucions futures?
Els nous models de negoci de moltes empreses (Amazon, Facebook o Nemlig) busquen optimitzar la informació dels hàbits de consum dels usuaris i definir perfils d’interessos. En aquest context, estructurar bé les dades és vital. Els bibliotecaris i documentalistes tenen expertesa en la construcció de bases de dades i en el disseny de sistemes d’informació, com també en la formulació de sistemes de cerca, però, per les dades disponibles de les sortides professionals, semblaria que no s’aprofiten suficientment els seus coneixements. A Dinamarca, el 27 % de bibliotecaris estan treballant al sector privat; el 25 % al sector públic nacional o regional i el 48% a l’àmbit local. Segons l’estudi, la biblioteca pública, i el personal bibliotecari, ha d’explorar els nous serveis en dues direccions: facilitar la cerca d’informació, especialment la proveïda per l’administració local, i formar els usuaris en una selecció de la informació més efectiva. En aquest sentit, l’informe incorpora dues experiències concretes, la de la Biblioteca de Fredensborg i la de la Biblioteca d’Aarhus, les dues basades en la cooperació entre escoles i biblioteques i en l’àmbit de l’ALFIN (alfabetització informacional).
L’informe acaba amb un reconeixement de la biblioteca també com a espai, un espai segur, neutre i inclusiu, on els usuaris poden rebre ajut i suport quan ho necessiten.
Quines iniciatives semblants podem trobar al nostre país?
FESABID va promoure, per encàrrec del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, un estudi amb el títol de El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas, que va concloure que per cada euro invertit en biblioteques hi havia un retorn de 2,80-3,83 euros. L’informe es va presentar l’any 2014.
Hi ha també dos estudis complementaris de la Diputació de Barcelona, un sobre el retorn econòmic de la biblioteca pública, amb dades de la inversió en les biblioteques de la província (2007-2011), que suposa un retorn de 2,25 euros de benefici directe per cada euro invertit, i un altre sobre el valor social de la biblioteca, que treballa sobre quatre àmbits: el cultural, el social, l’econòmic i l’educatiu, amb unes conclusions que proposen deu punts sobre com incrementar aquest valor.
La Comunidad de Navarra va ser proposada pel Consejo de Cooperación Bibliotecaria com a prova pilot per valorar l’impacte econòmic i social de les biblioteques. L’informe Estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra 2016 es va presentar el mes de febrer i estarà properament accessible en la versió completa.
Una valoració personal de l’estudi
Amb iniciatives com aquesta s’ajuda a fer més visible la contribució de la biblioteca pública en la millora de les condicions de la nostra societat. L’informe aporta idees i dades interessants, tot i que el resultat és desigual i parcial en el contingut, especialment el capítol de propostes de futur. En aquest apartat el document se centra en el rol dels bibliotecaris en l’estructuració de la informació i en l’acompanyament en l’alfabetització informacional dels ciutadans. I en una mirada al futur immediat s’hagués pogut avançar també en nous serveis a incorporar a la biblioteca o en noves competències a incorporar als equips, per posar dos exemples.
Crec que és oportú en aquests tipus d’estudis centrar-se més en el valor social que en el retorn econòmic de les biblioteques, com, tot i el títol del document, es fa en aquesta proposta. Una vegada identificat que la biblioteca dobla amb escreix el seu cost en el retorn, no és una dada que aporti gaire més en el posicionament de la biblioteca en la societat. En canvi, és important fer un esforç per explicar millor què pot oferir la biblioteca que connecti amb les necessitats socials actuals i de futur, amb nous indicadors d’ús i d’impacte i amb estudis qualitatius específics, posant en valor que, en aquest nou context, és cada vegada més necessari el treball en xarxa en l’àmbit territorial.
