Contextualització del que és obert: situant la Ciència Oberta

Laura V. R. Rezende
Faculdade de Informação e Comunicação
Universidade Federal de Goiás
Harvard Institute for Quantitative Social Science (IQSS) Visiting Scholar
IASL (International Association of School Librarianship) Regional Director – Region 4: Latin America / Caribbean

Chan, Leslie; Okune, Angela; Hillyer, Rebecca; Albornoz, Denisse; Posada, Alejandro (eds.) (2019). Contextualizing openness: situating open science. [Ottawa]: University of Ottawa Press; Ottawa [et al.]: International Development Research Centre. 342 p. (Perspectives on open access). ISBN 9780776626666 (PDF). Diponible a: <https://www.idrc.ca/en/book/contextualizing-openness-situating-open-science>. [Consulta: 29.06.2020]. 

Publicat en castellà i portugués.

Aquest és el primer volum de la sèrie «Perspectives sobre accés obert» desenvolupada per l’editorial de la Universitat d’Ottawa, l’enfocament del qual és presentar projectes en curs que condueixen a reflexions essencials sobre la Ciència Oberta, especialment abordant conceptes, problemes de governança, negociacions sobre el que és obert entre els actors involucrat en projectes de recerca col·laborativa i l’impacte social d’aquest tipus d’activitat científica.

La publicació presenta el tema basat en la premissa que la filosofia i la pràctica de l’accés obert ha representat una contribució rellevant per als països en general respecte de les dimensions econòmica, cultural, social i política. El treball reuneix el resultat de l’aprenentatge col·lectiu i les observacions extretes de dotze projectes de recerca que van formar la Xarxa de Ciència Oberta i Col·laborativa en Desenvolupament (OCSDnet) al Sud Global durant els anys 2015 a 2017. Els projectes es van desenvolupar bàsicament al Líban, Kenya, Haití, Brasil, Argentina, Kirguizstan i països del sud-est asiàtic. Es van utilitzar diversos mètodes científics i cada equip va buscar aprofitar al màxim els reptes i les oportunitats basant-se en el supòsit que per tal que la Ciència contribueixi al desenvolupament inclusiu i sostenible en els respectius contextos locals, ha de ser més oberta i col·laborativa.

Bàsicament, l’objectiu a llarg termini de la xarxa OCSDnet és contribuir a la construcció d’un nou camp d’estudi, titulat Ciència Oberta i Col·laborativa - Open and Collaborative Science (OCS) que fa possible estimular la producció d’evidències destinades a donar suport a l’elaboració de polítiques, facilitar la comprensió de les millors pràctiques i nodrir la comunitat d’investigadors que es consideren inserits en aquest camp d’estudi.

Des de l’inici de les accions de la xarxa, es va decidir no imposar als participants una definició específica o pautes per al desenvolupament d’accions dirigides a la Ciència Oberta. La idea sempre ha estat tractar d’extreure dels participants les seves pròpies definicions ampliades del que és Obert i Ciència i el seu desenvolupament en els respectius contextos locals. No obstant, es va estipular que les propostes de projectes de recerca que formarien part de la xarxa haurien d’estar relacionades amb un o diversos temes essencials que van guiar les observacions i la informació empírica recopilada i que són les següents:

1. Comprendre les motivacions dels diversos actors (inclosos incentius i ideologies) per participar en projectes col·laboratius i oberts;
2. Identificar les infraestructures i tecnologies disponibles per a la Ciència Oberta;
3. Identificar comunitats de pràctica en Ciència Oberta en el context del Sud Global;
4. Documentar els diversos resultats de les pràctiques de recerca oberta. La documentació no tan sols contemplaria els resultats positius de Ciència Oberta, sinó també els riscos identificats, les dimensiones negatives i les conseqüències imprevistes de les pràctiques de recerca oberta.

El capítol introductori acaba amb la presentació del Manifest OCSDnet i els seus set principis. És una construcció col·lectiva de la xarxa sobre la comprensió crítica del que és la Ciència Oberta. Es buscava desafiar definicions homogènies, fora de context i fora del panorama històric del tema, per tal que hom pogués entendre quina és, de fet, l’obertura de la pràctica científica col·laborativa centrada en el benestar col·lectiu, el desenvolupament i la prosperitat. Per tant, la Ciència Oberta i Col·laborativa (OCS):

1. Permet el coneixement comú on tots tenen els mitjans per decidir de quina manera administrar el seu coneixement per satisfer les seves necessitats;
2. Reconeix la justícia cognitiva i la necessitat de comprensió plural sobre la producció de coneixement per coexistir en la producció científica;
3. Posa en pràctica una obertura que abordi les formes en què el context, el poder i la desigualtat condicionen la recerca científica;
4. Defensa el dret de cada individu a realitzar recerques, permetent diferents formes de participació en totes les etapes del procés científic;
5. Promou una col·laboració equitativa entre científics i actors socials i cultivar la (co)creació i innovació social;
6. Encoratja les infraestructures inclusives que capaciten les persones de totes les habilitats per crear i utilitzar tecnologies de codi obert accessibles;
7. Utilitza el coneixement com un camí cap al desenvolupament sostenible, equipant cada individu per millorar el benestar de la nostra societat i planeta.

La presentació d’estudis de casos, observacions empíriques i perspectives conceptuals relacionades amb la Ciència Oberta s’estructuren en quatre seccions que es presenten a continuació:

Secció 1: Definició de Ciència Oberta en el desenvolupament

La primera secció d’aquest volum consta de tres capítols que contribueixen a la nostra comprensió del que és la Ciència Oberta, i aquesta definició es practica en un context de ple desenvolupament. Els autors presenten projectes de recerca científica amb característiques d’obertura en els seus contextos específics. Es poden mencionar característiques comunes dels projectes: iniciatives científiques ciutadanes amb un enfocament participatiu; equips interdisciplinaris amb la participació de comunitats locals. Totes les iniciatives van enfrontar reptes i oportunitats associades amb l’apropiació local.

El projecte Open Science Hardware (OSH) – Programari de la Ciència Oberta per al Desenvolupament, presentat al tercer capítol, contempla els principis d’obertura de codis computacionals, llicències i tecnologies digitals i no digitals (impressores 3D, talladores làser i altres eines operades per ordinadors) amb l’objectiu de construir instruments científics. Es van realitzar set tallers al sud-este asiàtic per comprendre com els instruments tecnològics científics (SST) involucren les comunitats locals en la recerca i l’educació, avaluant el potencial de la ciència ciutadana com a model per als esforços de la Ciència Oberta al Sud Global. Fou possible observar una tensió entre les nocions globalitzades de producció i intercanvi de coneixement (SST com infraestructura transnacional) i les pràctiques locals. Per tant, la comprensió al final va ser que els instruments tecnològics científics (SST) no es consideren simplement una solució més accessible i menys costosa. Aquests instruments són un dispositiu social que, a través del diàleg i la creació de prototips, va permetre als participants (co)crear la seva agenda per a la Ciència, definint oportunitat d’aprenentatge ubicades en diferents contextos, a més de reflexionar sobre els objectius i el futur de la ciència en els espais físics i digitals.

Després, el quart capítol aborda qüestions relacionades amb el que és Obert i la Motivació a través de l’experiència d’un projecte pilot implementat en dues plataformes socials titulades «Boscos Model» (Model Forests) ubicats a Costa Rica i Colòmbia. Aquestes plataformes socials es basen en la participació voluntària de persones que treballen en aliances destinades al desenvolupament sostenible en vastes regions que tenen abundants recursos naturals. Intentem comprendre i reflexionar sobre les motivacions que duen els científics i líders comunitaris a participar o no en projectes a petita escala en el context de la Ciència Ciutadana, que requereixen un alt grau de participació. D’això es dedueix que les funcions dels ciutadans i els científics sovint no estan clares. La naturalesa multimotivacional de la participació d’aquests actors en projectes comunitaris requereix atenció especial, donat que poden ajudar en la definició de relacions de col·laboració en projectes de recerca, cosa que resulta en un fort compromís voluntari.

El cinquè i darrer capítol d’aquesta secció presenta un projecte implementat al Líban que utilitza recerca participativa, amb la participació de científics voluntaris, majoritàriament dones, amb l’objectiu d’explorar la recerca oberta i col·laborativa en gestió ambiental i desenvolupament local. Es van seleccionar cinquanta pobles, caracteritzat per tenir la qualitat de l’aigua com una preocupació rellevant. L’equip principal de recerca va capacitar els investigadores d’aquests pobles per recol·lectar i analitzar mostres d’aigua. Després de diverses rondes de recol·lecció i anàlisi d’aigua, va ser possible concloure que els voluntaris locals estaven més ben preparats, equipats amb més informació sobre temes relacionats amb l’aigua, i van ser més capaços de representar les preocupacions locals en comparació amb els representants polítics, assumint una major apropiació i pertànyer a temes relacionats amb la salut i el benestar de la comunitat.

Secció 2: Governant la Ciència Oberta

La segona secció d’aquest llibre tracta temes relacionats amb la governança des de diferents perspectives en el context de tres projectes de recerca ubicats al Brasil, el Carib i Kenya. Els projectes de col·laboració porten problemes relacionats amb la confiança, el control, la formalització i l’estandardització d’accions i llenguatges que formen part del tema de Governança. En el context dels projectes de col·laboració, es destaca que hi ha d’haver un mínim de confiança entre els involucrats per tal que el treball es pugui dur a terme satisfactòriament i, en conseqüència, es requereixen menys elements de control.

El sisè capítol presenta l’Herbari Virtual del Brasil, una infraestructura digital que permet recopilar i emmagatzemar petites i grans col·leccions de registres botànics en el camp de la biologia per compartir l’accés de la comunitat acadèmica i el públic en general. Per comprendre els beneficis de l’intercanvi de dades, el projecte presentat va tractar de comprendre qui són els usuaris de l’Herbari Virtual del Brasil i per a quines finalitats s’utilitzen aquestes dades. Es van revelar molts beneficis a més dels reptes observats en les complexitats de la col·laboració científica entre institucions i disciplines, mentre que també va ser possible ressaltar la importància de construir infraestructures d’aquesta naturalesa de manera participativa.

El setè capítol presenta un projecte de recerca que buscava desenvolupar, de manera col·laborativa i compartida, una solució de codi obert eficient i de baix cost dirigida a un Pla de Recuperació per Desastre (DRP) en petites illes en desenvolupament a la regió del Carib que sovint es veuen afectades per huracans i terratrèmols. A la regió, existeix un fort interès i compromís de col·laborar amb la gestió de desastres. El component essencial d’aquesta solució tecnològica és un vocabulari compartit per a la gestió de desastres a tota la regió. Aquí es destaca que va ser possible comprendre que, per bé que existeixen diverses complexitats relacionades amb la infraestructura d’una solució creada de manera compartida i oberta, les dimensiones socials en aquest procés de creació són elements clau per a l’èxit a llarg termini d’una iniciativa de Ciència Oberta.

El vuitè i darrer capítol d’aquesta secció presenta l’experiència de Kenya en un context de creixement i evolució de les polítiques nacionals de ciència, tecnologia i innovació en la darrera dècada. El projecte presentat va avaluar el potencial de la Ciència Oberta en el context de les polítiques nacionals i institucionals i quines són les seves possibles influències en les associacions entre entitats públiques i privades. Al realitzar una avaluació de tres estudis de cas de recerca finançats pel Govern, el projecte conclou que, encara que el país té una forta orientació política sobre la importància de la Ciència i l’Accés Obert, els detalls que envolten les definicions de propietat intel·lectual i els conflictes ideològics segueixen essent obstacles per als investigadores, específicament en relació amb la pràctica d’una col·laboració efectiva entre Institucions i entre sectors.

Secció 3: Negociant la Ciència Oberta

Aquesta secció presenta, en els tres capítols, projectes que contemplen l’actuació dels participants en els processos de negociació sobre el que és obert, generació de coneixement i procediments de recerca col·laborativa.

El novè capítol confronta el domini dels països hegemònics del Nord en la producció de coneixement científic de manera col·laborativa. En aquest escenari desigual, els països de l’América Llatina es consideren «perifèrics» i veuen en la Ciència Oberta una referència de recerca que proporciona una mirada crítica als rols i resultats de la creació de coneixement col·laboratiu. Aquest projecte de recerca va cercar avaluar les formes en què diferents actors, processos i sectors convergeixen per col·laborar (voluntàriament o no) en la resolució de problemes socials. Analitza quatre estudis de cas empírics en aquesta regió considerant les diferents configuracions de coneixement, actors, contextos, institucions i règims d’obertura:

• Xarxes nacionals i internacionals dedicades a la recerca sobre la malaltia de Chagas;
• Disputes sobre la contaminació ambiental d’una mina a la Serralada dels Andes;
• Estratègies per a la detecció i conservació de jaguars en boscos tropicals al nord-est d’Argentina;
• Producció de coneixement en Ciències Socials en el moviment migratori Nord-Sud a Mèxic.

A l’analitzar com es pot utilitzar el coneixement científic per satisfer les necessitats socials, va ser possible concloure que les idees de la ciència ciutadana podrien ser parcialment acceptades en els contextos investigats, en el sentit de requerir una promoció sistemàtica d’obertura científica i participació política. No obstant, també va més enllà de la ciència ciutadana, ja que comprèn un procés sistemàtic de coproducció entre el coneixement científic i els processos públics, la qual cosa faria que la presa de decisions polítiques sigui més participativa i assertiva.

El desè capítol presenta els reptes en les negociacions entre investigadores i comunitats indígenes en un projecte de recerca de dos anys considerat obert, col·laboratiu i amb múltiples dimensiones de tipus de coneixement, afers històrics, geogràfics i institucionals. Les recerques s’originen en les necessitats i interessos indígenes, i els seus actors (investigadors, líders indígenes i advocats) tenen el mateix grau de rellevància en la producció de coneixement. Intentem comprendre la relació entre el canvi climàtic, la propietat intel·lectual i les comunitats indígenes de Nama i Griqua a Sud-àfrica. La idea era desenvolupar estratègies que considerin polítiques relacionades amb els drets d’autor en l’àmbit internacional, nacional i institucional, per protegir i preservar adequadament el coneixement indígena a través de contractes de recerca basats ​​en la comunitat, retirant-se de l’hegemonia de les expectatives científiques tradicionals de coneixement. 

En el context de la Ciència Oberta, les demandes d’obertura de dades i resultats de recerca van crear algunes tensions entre els investigadores i els pobles indígenes que, històricament, han experimentat nombroses situacions violentes d’acaparament de terres i coneixement, tornant-se més resistents a aquest tipus d’obertura: sense càrrec i sense prèvia consulta substancial. Donat que els contractes encara estaven en preparació en el moment de la publicació d’aquest treball, els autors van decidir informar les reflexions com a notes de camp. Va ser possible concloure que els professionals de la Ciència Oberta, a més de prioritzar els requisits ètics de la comunitat científica, també haurien de considerar nombrosos temes rellevants específics de les comunitats on s’està duent a terme la recerca. Les lleis existents sovint no són suficients per cobrir tots els temes rellevants per a la producció de coneixement de les comunitats involucrades. En aquests casos, la creació de contractes específics entre les parts pot resultar positivament en una major participació i una comprensió profunda de les realitats.

Conclou aquesta secció l’onzè capítol que presenta una anàlisi de quatre estudis de cas de projectes argentins inserits en la pràctica de la Ciència Oberta, caracteritzant els processos d’obertura, de quina manera s’han realitzat i qui participa en aquestes pràctiques. Inicialment, es presenten breument els conceptes i l’estat de la qüestió en la Ciència Oberta, prioritzant el context argentí. La manca de models i pautes orientadores es qüestiona per tal que els investigadores puguin canviar les seves pràctiques científiques diàries cap a una obertura en la pràctica científica, especialment quan es relacionen amb altres actors fora de la comunitat acadèmica. Això esdevé rellevant donat que els reptes en termes d’infraestructura, gestió, mecanismes de participació i riscos d’apropiació indeguda de resultats estan presents a totes les etapes de la recerca científica. Els projectes analitzats van ser:

1. NOVA - Observatorio Astronómico Virtual de Argentina;
2. PAMPA 2 - Projecte argentí de monitoratge i prospecció d’ambients aquàtics;
3. Projecte integrat de gestió de terres;
4. E-Bird Argentina - Projecte de ciència ciutadana que rep imatges d’aus;

Va ser possible concloure que el procés d’obertura generalment succeeix de manera gradual i diferenciada, sent una cosa rellevant ja que aquesta diversitat proporciona una definició més assertiva de les millors pràctiques. A mesura que els investigadors practiquen l’obertura de la ciència al llarg dels projectes, se’ls desafia respecte de les normes i estàndards científics formals.

Secció 4: Ciència Oberta per a la transformació social

Aquesta secció té com a objectiu explorar possibles contribucions de la Ciència Oberta i Col·laborativa a la transformació social, en termes d’impactes socials positius i també, en una escala ampliada, possibles canvis en la forma en què el coneixement pot ser avaluat i legitimat en un context global de desigualtats. Les iniciatives presentades estan presents a l’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina.

El capítol dotze presenta el projecte Educació ambiental de les muntanyes del Kirguizstan i la ciència ciutadana (KMEECS) que té un enfocament participatiu que busca explorar el potencial transformador de la ciència ciutadana en el context de l’educació i el monitoratge ambiental. La recerca també aborda els factors de motivació per a la Ciència Ciutadana en l’àmbit local i les complexitats de les relacions de col·laboració i el suport entre la comunitat i les institucions governamentals en un estat post soviètic. Es conclou que els petits projectes en l’àmbit local en el context de la Ciència Oberta impliquen reptes per a aplicacions a gran escala. A més, és necessari que l’Acadèmia afronti la ciència ciutadana duta a terme en el context de l’ensenyament i l’aprenentatge amb major serietat a l’Àsia Central. Un factor essencial per establir una cultura d’obertura al Kirguizstan serà la consciència dels beneficis de la participació comunitària en la recerca científica associada amb la comprensió i l’adaptació de les lleis destinades a accedir, difondre i crear informació.

El capítol tretze presenta un estudi de cas que té coma a objectiu examinar els límits i les possibilitats de la Ciència Oberta i Col·laborativa (OCS) des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible. Té un enfocament reflexiu basat en la recerca d’acció per comprendre els reptes institucionals, culturals i polítics involucrats en l’obertura de la pràctica científica a la ciutat brasilera d’Ubatuba. Metodològicament, la recerca es  va estructurar en dos eixos: aprenentatge pràctic i recerca crítica seguint les següents accions:

1. Promoció de tallers oberts, grups de treball, seminaris i activitats de monitoratge per estimular debats i pràctiques al voltant de la Ciència Oberta amb la participació d’agents governamentals, estudiants de primària i secundària, entusiastes de la cultura;
2. Programari lliure i coneixement obert a més d’investigadors científics;
3. Observació de participants en esdeveniments públics i activitats prèviament seleccionades involucrades amb temes de desenvolupament local relacionats amb la producció col·laborativa i oberta de coneixement;
4. Recopilació de dades per a la caracterització socioeconòmica de la ciutat d’Ubatuba i els seus principals reptes relacionats amb el desenvolupament;
5. Entrevistes amb actors rellevants en aquest context (governs locals, investigadors científics, organitzacions no governamentals i gerents d’àrees protegides) preguntant sobre les seves posiciones i estratègies per al desenvolupament local, interessos, necessitats i resistència respecte de l’adopció de valors i pràctiques relacionades amb la Ciència Oberta i col·laborativa;
6. Anàlisi de xarxes socials per comprendre millor les interaccions entre els actors involucrats, a més de mapar publicacions científiques relacionades amb la ciutat d’Ubatuba com a camp o objecte d’estudi (autoria, institució, camp de recerca i nivell d’obertura de la publicació).

Conclou que, per bé que l’OCS encara té algunes preguntes sobre el que significa i per a qui està destinat, permet la creació de nous espais i mètodes per involucrar grups tradicionalment marginats en discussions científiques i resoldre problemes locals, especialment en situacions controvertides i conflictives. S’entén la necessitat d’una nova agenda, que inclogui debats sobre drets d’autor, qüestions ètiques i polítiques relacionades amb les relaciones de poder entre la Ciència i la Societat.

Al final d’aquest volum, les contribucions presentades al capítol catorze i darrer es basen en un projecte de Ciència Oberta, que dura dos anys, als països francòfons d’Àfrica i Haití (projecte SOHA). El projecte està dirigit per un gran grup de científics i estudiants de tots els nivells d’educació que representen aproximadament quinze països. El grup va investigar els obstacles en l’adopció de la Ciència Oberta a la regió, a més de tractar de comprendre la invisibilitat dels investigadors d’aquests països en els debats científics internacionals. Encara que el projecte ha identificat obstacles rellevants, sembla correcte dir que la pràctica de la Ciència Oberta justa a les universitats africanes i a Haití pot contribuir a les seves transformacions que estan en harmonia amb les prioritats del desenvolupament local.

És una publicació d’extrema rellevància per al desenvolupament de la Ciència Oberta, donat que es distancia de les publicacions merament teòriques, encara que no menys important, i se submergeix en experiències científiques amb fortes influències de les comunitats locals. Paga la pena mencionar la presentació d’iniciatives pràctiques marcades amb temes essencials de la Ciència Oberta, especialment com a inspiració per a futurs projectes científics que es desenvoluparan seguint aquest enfocament d’obertura, enfrontant de manera més adequada els reptes incrustats en els camins de col·laboració entre la ciència i la societat. La pluralitat geogràfica també és un factor destacat, ja que permet visualitzar les possibilitats d’obrir activitats científiques en regions menys valorades i menys prominents, però extremadament riques en patrimoni cultural, recursos naturals i capital intel·lectual, oferint als creadores d’aquest tema un molt ric referencial.