Versió per a imprimir
Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Twitter: @clascamoll
Stubbs, Theo (2018). An extension of UKRR into low-use monographs: does appetite exist? [London]: UK Research Reserve. 75 p. Disponible a:
<https://www.ukrr.ac.uk/resources/fullmonographsreport.pdf>. [Consulta: 12/03/2019].
Ja sigui com a frase o com a metodologia, la gestió cooperativa de les col·leccions està ben establerta al lèxic bibliotecari. Hi ha molts projectes i iniciatives que han investigat i implementat models de cooperació, en el nostre entorn geogràficament més proper i a la resta del món. Dins l’àmbit de l’educació superior una de les darreres i més reeixides iniciatives és la UKRR (UK Research Reserve), el projecte de col·laboració entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, que coordina de manera sistemàtica la gestió de les revistes de recerca impreses de baix ús. Amb el pas dels anys, tant els membres de la UKRR com d’altres de l’àmplia comunitat de l’ensenyament superior es van anar plantejant la UK Research Reserve com un esquema visible i reeixit per a d’altres tipus de material i, en particular, les monografies. Tot i això, cal tenir en compte que la UKRR no tenia ni el mandat, ni els recursos ni la capacitat per encarregar-se de la gestió de les monografies.
Val la pena portar a col·lació un botó, com a mostra de l’establiment de les metodologies per a la gestió cooperativa de les monografies. A final de 2017, en aquest mateix blok ressenyàvem l’informe Strength feasibility study on monographs, de la consultoria Information Power que plantejava si el model de la UKRR es podria utilitzar per gestionar els fons de monografies del Regne Unit, a mode d’un UKRR-Monographs. Aquest nou estudi que us presentem es va portar a terme, doncs, tot just un any després, tenint en compte la conclusió a la qual arribava Information Power, respecte de la importància de l’estalvi d’espai a les biblioteques, i situant-lo en un context en el qual sembla que el nombre de títols duplicats al consorci RLUK (Research Libraries UK) és relativament baix. En aquesta direcció val la pena llegir l’estudi fet a White Rose Libraries (WRL –Universitats de Leeds, Sheffield i York–) el 2017, que va concloure que la duplicació de fons entre les col·leccions de les seves biblioteques era molt inferior a allò que inicialment s’hauria suposat.
Durant els mesos de juny i juliol de 2018, tot treballant en nom de la UKRR, l'autor (Theo Stubbs, bibliotecari a l’Imperial College London) va enquestar responsables de biblioteques universitàries sobre les pràctiques i actituds envers una gestió cooperativa de monografies. El treball volia esbrinar si dins la comunitat esmentada hi havia prou interès i necessitat per una extensió de la UKRR cap a monografies, quins serien els beneficis que s’esperarien d’aquest projecte, i si el concepte de la raresa és habitual (suggerit per primera vegada per Malpas i Lavoie el 2016, a l’estudi Strength in numbers: the Research Libraries UK (RLUK) collective collection, també ressenyat en aquest blok), aplicat a les col·leccions de recerca del Regne Unit, començava a ser acceptat per tota la comunitat. L’informe explica les conclusions de l’enquesta i les utilitza per fer algunes recomanacions sobre la possible forma d’un UKRR per a monografies, així com per recomanar alguns dels treballs previs necessaris.
Theo Stubbs presenta els resultats obtinguts en deu temes, amb l’interès afegit que a cada secció hi ha un paràgraf sobre la University of York, que va actuar com a estudi de cas de les necessitats d’espai que afecten una universitat en concret i de la seva actitud cap a solucions cooperatives al respecte.
- Les enquestes es van repartir entre els responsables de les biblioteques membres de l’RLUK format per biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit i d’Irlanda, així com d’altres biblioteques no RLUK. Van respondre 25 biblioteques RLUK i 17 biblioteques no RLUK, per un total de 42 respostes.
- Una gran majoria (el 83 %) de les biblioteques ja utilitzen magatzems d’accés tancat. Una lleugera majoria dels enquestats serveix articles des dels dipòsits en menys de 24 hores i 12 institucions ho fan entre 24 i 72 hores (en línia amb els terminis de lliurament del préstec interbibliotecari de la British Library).
- Pel que fa a la duplicació de fons entre les col·leccions de les institucions, el 67 % dels enquestats accepta la idea que la raresa és habitual, però també s’apunta que cal aprofundir a comprovar aquesta hipòtesi. Les institucions ja han començat a fer treballs sobre la duplicació de col·leccions però, sovint, encara a petita escala i només en etapes inicials.
- Sobre l’interès en possibles models per a un UKRR-M, tant a les biblioteques de la RLUK com les no RLUK hi ha percentatges d’interès similar en cadascun dels models proposats a l’enquesta, amb prop de dos terços en cada cas que indiquen un interès o un interès elevat. Es destaca la necessitat de millora de les dades bibliogràfiques, cosa que converteix aquest aspecte en un tema crucial per al plantejament de qualsevol UKRR per a monografies.
- Al voltant dels beneficis que es considera que es podrien aconseguir amb el desenvolupament d’un UKRR-M, hi ha un grup de 6 avantatges que més de 30 dels enquestats consideren importants i que haurien de ser innegociables. Es tracta de la col·laboració pel bé comú (88 %), la millora del préstec interbibliotecari (83 %), altres usos dels espais de les biblioteques (83 %), la millora de les dades dels fons (81 %), la possibilitat d’accedir a col·leccions més grans (79 %) i la millora de les pràctiques de conservació (74 %).
- En relació als possibles costos econòmics d’un UKRR-M, la majoria dels enquestats (74 %) només mostraven una predisposició condicional a pagar-ne les despeses. Val a dir, d'altra banda, que moltes biblioteques indicaven que estarien disposades a pagar determinats tipus de costos.
- Una lleugera majoria de biblioteques (el 52 %) comptaria amb el suport de la direcció de la institució, tot i que el suport és més evident entre les biblioteques de l’RLUK (arriba al 68 %). Les biblioteques van indicar que hi havia molta informació que calia fer saber a les seves respectives comunitats, entre d’altres: costos, compromisos, objectius i beneficis.
- Els processos d’esporgada són extremadament complexos. L’enquesta examinava els tipus de retirada de fons al llarg de diferents períodes d’anys de publicació. Tot i que evidentment aquest no és l’únic criteri que s’utilitza, és un indicador útil per considerar allò que és probable que s’enviï o no a una col·lecció compartida o a un emmagatzematge compartit. S'observa que en aquests processos caldria millorar la comprovació de l’existència o no de còpies en el conjunt de biblioteques.
- La comprovació de l’existència de possibles còpies electròniques (subrogacions digitals, tipus la biblioteca digital HathiTrust) dels fons de monografies candidats es fa en una lleugera majoria dels casos (52 %) amb una major proporció de les biblioteques de l’RLUK (el 68 %).
- Finalment, l’enquesta detecta que a la majoria d’institucions del Regne Unit hi ha problemes importants amb la qualitat de les dades dels registres de fons.
En el torn de les recomanacions per a la preparació d’un UKRR-M, cal fer referència a la National Bibliographic Knowledgebase (NBK, encara en fase de proves) que, a més d’ajudar els usuaris a trobar els recursos disponibles de manera més eficaç, també ha d’augmentar la capacitat de les biblioteques per gestionar i desenvolupar les seves col·leccions de manera més eficient. La NBK és una peça fonamental sobre la qual construir la gestió cooperativa de les col·leccions i s’espera que, amb les dades optimitzades que ha de tenir, es podrà disposar de millors registres bibliogràfics.
Nota: Theo Stubbs és l'autor de la fotografia que il·lustra la ressenya, el nou magatzem de la University of Cambridge.
