Versió per a imprimir
Raquel Gómez Díaz
Universidad de Salamanca. Grupo E-Lectra
Humphreys, Alex; Spencer, Christina; Brown, Laura; Loy, Matthew; Snyder, Ronald (2016). Reimagining the digital monograph: design thinking to build new tools for researchers: a JSTOR labs report. 38 p. Nota al document: This is a working draft for comment. Disponible en: <https://labs.jstor.org/download/ReimaginingtheMonographWhitePaper-DRAFT+.... [Consulta: 16/02/2017].
Per bé que encara no han assolit l’èxit de les revistes electròniques, en els darrers 10 anys s’ha incrementat considerablement el nombre de llibres acadèmics en format digital. Un dels motius són les múltiples limitacions que tenen les plataformes en les quals s’insereixen les funcionalitats les quals disten del que realment esperen els usuaris, però també la manca d’una col·lecció atractiva i, fins i tot, la carència de la formació dels usuaris. Per això és interessant treballar en qualsevol via que suposi un increment en l’ús, entre les quals, la tecnològica és imprescindible.
Precisament aquesta via és la que porten a terme a JSTOR Lab que, partint de les necessitats dels usuaris, crea un prototip encaminat a una millor explotació dels llibres electrònics acadèmics en plataformes digitals. La finalitat última no és només l’increment del seu ús sinó poder realitzar les mateixes pràctiques en la consulta dels llibres en paper, un entorn al qual estem habituats, a les quals se sumarien les potencialitats de l’entorn digital, un terreny en molts casos inexplorat.
L’informe descriu la metodologia utilitzada per al desenvolupament del prototip programat en diverses fases ben diferenciades. En la primera, es va crear un grup de treball format per aquells qui usen directament els llibres acadèmics, per la qual cosa es van escollir professors i alumnes de postgrau. En la segona, es va dur a terme un taller on, a més dels usuaris directes (alumnes i professors), es van integrar bibliotecaris i experts en tecnologia. L’objectiu era trobar llocs comuns entre el que es necessita i seria útil per contrastar-lo amb les possibilitats tecnològiques. Tot plegat tenint en compte que el producte final que es buscava havia de ser assumible en termes econòmics i fàcilment adaptable al major nombre de continguts. Cal tenir en compte també que, actualment, la major part dels continguts estan en PDF o EPUB cosa que comporta una sèrie de limitacions tecnològiques, i que molts fitxers tenen DRM. Entre les qüestions que demanen els usuaris hi ha la valoració dels textos; que estiguin ben construïts i que l’arquitectura de la informació permeti la valoració dels continguts. D’altra banda, els usuaris requereixen que es pugui navegar de diferents maneres, extreure informació específica, com també reutilitzar la informació i l’ús de cites. A més a més, aquests lectors estan molt acostumats a prendre notes, i fins i tot demanen poder moure’s del que està en paper al digital implementant sistemes ràpids com escanejats.
La interoperabilitat entre diferents dispositius, la estandardització de les accions entre les diferents plataformes (a cada plataforma se subratlla o es fan les notes de diferent manera) o el treball col·laboratiu són demandes que també van estar presents.
El producte final, Topicgrahp, permet associar les pàgines del llibre a una sèrie de temes predefinits i veure, mitjançant histogrames, la seva incidència dins de l’obra. L’eina és intuïtiva i sens dubte amb la realimentació donada pels usuaris podrà millorar. A més, com que està en codi obert es podrà implementar en diferents plataformes (o almenys és el que s’espera) perquè, de moment, la col·lecció de llibres que inclou és molt petita i no hi són presents totes les àrees.
(http://labs.jstor.org/topicgraph/monograph/0d68af06bd5d5c45c66d5ad30c90a1f3)
És cert que encara estem en una fase molt primerenca, però sens dubte el desenvolupament de noves eines passa per atendre les demandes dels usuaris, i donar respostes tecnològiques que permetin una millora en l’aprofitament dels continguts digitals, que és el que explora aquesta eina. El que no té sentit és que els llibres digitals, i més els acadèmics, siguin simplement un canvi de suport i les plataformes on són no permetin més que veure el llibre a través d’una pantalla.
