Versió per a imprimir
2012 survey of ebook usage in US academic libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 93 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/academic/> [consulta: 14 nov. 2012].
Nota: Es tracta monogràficament primer el cas de les biblioteques universitàries i en ressenyes posteriors es tractaran els informes referits a les biblioteques públiques i les escolars:
2012 survey of ebook usage in US public libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [consulta: 14 nov. 2012].
2012 survey of ebook usage in US school (K-12) libraries: third annual survey. LJ / SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: School Library Journal, 2012. 102 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/k12/> [consulta: 14 nov. 2012].
Fa unes setmanes li vaig comentar a un bibliotecari nord-americà el meu interès en conèixer la seva opinió sobre el procés d'incorporació d'ebooks a les biblioteques universitàries del seu país. En concret li vaig preguntar si aquesta incorporació havia portat a una revisió a fons dels textos en què les biblioteques fixen la seva política de desenvolupament de col·leccions. Ell es va dur la mà al cap, i abans de contestar amb rigor i profunditat, no va poder evitar exclamar amb l'amable familiaritat que ràpidament et manifesten molts col·legues d'aquell país: "What a big mess...a bloody mess! "
Vaig comprendre millor la seva reacció uns dies més tard. Vaig poder consultar el resultat 2012 de la tercera enquesta anual que les revistes Library Journal i School Library Journal realitzen per estudiar la penetració i l'ús de l'ebook en biblioteques universitàries, públiques i escolars dels Estats Units. Com ja es va informar en un post anterior1 del Blok de Bid, des de 2010 comptem amb una fotografia en la qual es poden observar les tendències respecte a aquest tema en aquest país. Ens centrarem en l'informe de biblioteques universitàries per entendre millor l'exclamació de desconcert del nostre col·lega nord-americà.
Els estudis LJ/SLJ es fan partint d'enquestes web sobre la base de mostres autogenerades, en la qual participen tots aquells bibliotecaris que responen a la crida que fan des LJ/SLJ. Això és, ni es parteix d'un directori de biblioteques, ni s'estableix una prioritat per al càrrec que ha de respondre a cada centre, ni es treballa amb una mostra representativa del total del país. En el cas de les biblioteques universitàries, les dades es van recollir entre el 4 de maig i el 29 de juny de 2012, la invitació a participar es va enviar directament al mailing de les dues revistes promotores ia les llistes de distribució collib-1 de l'ALA (http://lists.ala.org/wws/arc/collib-l) i Web4Lib (http://web4lib.org/). En total es va obtenir resposta de 339 biblioteques, un nombre elevat però molt distant del total, però al qual els autors atribueixen representativitat.
L'enquesta recull el que responen bibliotecaris en dues direccions: primer descrivint les seves col·leccions i les seves polítiques d'adquisició d'ebooks, segon manifestant la seva opinió o la seva previsió sobre altres preguntes com les relacionades amb el volum d'ús i la seva percepció de l'experiència de l'usuari. L'informe aporta entre altres dades tendències relatives a l'ús passat i futur, la dimensió de les col·leccions, l'evolució dels pressupostos, o les barreres que limiten un millor i major ús. Especialment útil des del punt de vista qualitatiu és l'anàlisi i la reproducció literal que els informes fan de les respostes obertes que els bibliotecaris poden afegir en algun dels apartats: el comentari que es fa del que diuen "amb vers lliure" els professionals és fonamental per comprendre la percepció de "Big Mess", de confusió i embolic, que em va manifestar el nostre col·lega.
La lectura conjunta de les respostes obertes i les dades tabulades fa pensar que els bibliotecaris aposten pels ebooks però amb menys "fervor" que l'any anterior i que no tenen l'absoluta seguretat que tots els seus usuaris vagin en la mateixa direcció -especialment pel que fa a la lectura profunda. De tota manera, constaten que l'auge de programes de formació híbrids i en línia a les seves universitats són una raó de pes per a la potenciació dels continguts digitals, alhora que la disponibilitat 24x7 dels llibres de la biblioteca és una condició per a l'adaptació a un usuari cada vegada més ubic geogràfica i temporalment. Es mostren també molt crítics amb el model de preus -especialment amb uns preus molt elevats per compres consorciades o per títols en accés multiusuari-, així com amb la dispersió i manca de consistència que ocasionen les diferències entre les interfícies de les diverses plataformes de agregadors i editors. Observen com una limitació important els problemes d'adaptació dels ebooks acadèmics als múltiples dispositius de lectura mòbil (e-readers i tablets especialment) amb els que els usuaris estan cada vegada més familiaritzats. En síntesi, manifesten la seva dificultat per prendre decisions de compra o subscripció (una primera disjuntiva) a la llum d'una oferta editorial que alhora presenta molts buits i que no sempre és puntual respecte a les novetats dels títols en paper.
Si bé parlarem de l'informe sobre biblioteques públiques en una altra ressenya, cal destacar que l'experiència cada vegada més intensa de préstec amb descàrrega temporal d'ebooks des de biblioteques públiques per part dels estudiants, afegeix confusió quan accedeixen a la universitat. Allà es troben amb un aspecte i unes funcionalitats de l'ebook ben diferents de les que hagin pogut experimentar en plataformes per a biblioteques públiques com Overdrive (http://www.overdrive.com/), o en el seu compte particular d'iTunes. Així doncs, ens trobem amb un problema de definició del que és un ebook, com reconeix el propi informe, i que abona la sensació de "embolic": "Almost one-fifth (19%) say they have carried ebooks for more than eight years; this likely refers to ebooks as PDFs and other types of electronic formats that differ from the current perception of an ebook ". De tota manera, com bé documenta Marie Lebert2 en una publicació commemorativa del 40 aniversari del Projecte Gutenberg, el llibre electrònic té una llarga trajectòria i les biblioteques universitàries fa desenes d'anys que ofereixen continguts digitals. La diferència de concepte potser s'explica per la percepció popular de "irrupció del llibre electrònic" a partir de 2007 de la mà del Kindle, i especialment des de l'any 2010 amb l'entrada en escena de l'Ipad, tots dos amb els seus potents vincles a plataformes de comerç electrònic.
Si atenem a les dades tabulades de l'enquesta, el resum executiu fa una síntesi magnífica que reprodueix a grans trets els apartats de l'informe. En el cos del mateix es pot obtenir amb detall els resultats dels 33 ítems de l'enquesta desagregades per anys, tipus de centres i capacitat de compra dels mateixos. Com a exemple destaquem algunes de les dades més significatives:
- Volum i perfils de la col·lecció. Gairebé la totalitat de les biblioteques disposen d'ebooks (95%) i les col·leccions en l'últim any han crescut a un ritme regular per satisfer l'increment de la demanda (69% observen un increment de la demanda).
- Ús. Dos terços de les biblioteques responen que esperen que l'ús s'incrementi en el proper any, tot i que el ritme de creixement (15%) s'espera menor que en anys anteriors. S'observa una gran insatisfacció pel que fa al nivell de detall, i consistència de les estadístiques que s'obtenen de proveïdors: una gran quantitat de biblioteques (51%) afirma que no sempre tenen la capacitat d'accedir a les estadístiques d'ús, la qual cosa sembra dubtes sobre algunes de les respostes en aquest apartat.
- Experiència d'usuari i barreres al consum. Aquest és un dels epígrafs més interessants i on l'evolució d'any en any mostra amb claredat tant el dinamisme del mercat com la persistència d'alguns problemes. Així en l'últim any segueix en primera posició "el desconeixement de la disponibilitat dels ebook" (52% el 2012, 62% el 2010), en segona posició hi figura un sorprenent increment dels usuaris que "prefereixen el llibre imprès" (50 % el 2012, 40% el 2010), seguit per la "limitació de títols" que també creix (49% el 2012, 41% el 2010).
- Dispositius de lectura. L'ordinador portàtil o PC particular continuen sent als ulls dels bibliotecaris l'equip més utilitzat (75% el 2012, 84% el 2010), però s'observa un gran demanda -que no sempre es pot satisfer- d'accés des d'iPad i tablets (40%) o altres e-readers (25%), alhora que cau sensiblement la consulta des dels PC públics de les biblioteques (58% el 2012, 70% el 2010).
- Formes d'adquisició. L'adquisició a perpetuïtat té una major presència (83%) que la subscripció (71%). Al llarg de l'últim any ha crescut significativament l'adquisició iniciada a partir de la interacció dels usuaris sota la fórmula "Patron Driven Acquisition" (PDA), que ha passat del 16% el 2010 al 31% el 2012. Es diria que en aquest model d'adquisició biblioteques i proveïdors han trobat un punt de trobada.
Malgrat algunes de les objeccions metodològiques que he esmentat, el valor de l'informe és important i permet fer front a un panorama confús aportant claredat a base de dades. L'alt nombre de biblioteques que han participat, la fortalesa de l'anàlisi d'unes mateixes dades al llarg de tres anys i la lectura dels mateixos a la llum qualitativa d'un gran nombre de respostes obertes dels bibliotecaris justifiquen l'audiència que aquests informes tenen entre els bibliotecaris, distribuïdors i editors. Sens dubte són una aportació que ha de facilitar una reflexió estratègica al col·lectiu bibliotecari per "sortir de l'embolic" en què alguns manifesten estar.
Per accedir al pdf amb l'informe s'han de sol·licitar des d'un formulari disponible al bloc The DigitalShift on libraries and new media (http://www.thedigitalshift.com/), lloc web on les dues revistes promotores de l'estudi han decidit dinamitzar els seus continguts relacionats amb l'onada digital a les biblioteques. Dit sigui de pas: DigitalShift utilitza la fórmula de bloc i aposta per donar vida a continguts de la revista, fora de la pròpia revista. Tota una manifestació del canvi de cultura i hàbits lectors, així com de l'evolució de les formes de comunicació científica que també afectaran la naturalesa mateixa del llibre acadèmic3, que entenc poden impactar més el desenvolupament de col·leccions que els "mers" canvis de suport del llibre.
