Versió per a imprimir
Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
@JordiPrats
Giménez Toledo, Elea; Córdoba Restrepo, Juan Felipe (eds.) (2018). Edición académica y difusión: libro abierto en Iberoamérica. Bogotá: Editorial Universidad del Rosario, Editorial Comares. 254 p. ISBN: 978-958-784-168-8. Disponible a: <https://doi.org/10.12804/th9789587841671>. [Consulta: 11/03/2019]
Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany.
La publicació de monografies en accés obert (principalment en els àmbits de les ciències socials i les humanitats) és, a dia d’avui, un aspecte rellevant en aquest context. Parlem d’un model de publicació no tan elaborat com poden ser d’altres formes de publicació (revistes i articles científics en accés obert) i que requereix superar reptes que li són propis, com poden ser els del trànsit a l’edició digital en l’edició de llibres (no encara del tot madur), l’establiment de canals de difusió propis o el finançament dels costos d’edició, superiors a d’altres formes de publicació.
Sovint es contrasta l’edició de monografies en accés obert amb l’edició de revistes o articles científics, però aquestes, malgrat que no es disposa encara de models del tot definits, disposen ja d’una llarga trajectòria i experimentació. En el cas de la publicació de monografies en accés obert, malgrat d’algunes iniciatives rellevants, ens trobem en molts casos a les beceroles.
En aquest context, la visibilitat i l’accés a la producció editorial de les universitats de l’Amèrica Llatina és el marc d’aquest treball. Comptant amb el suport del Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLAC) i l’Asociación de Editoriales Universitarias de América Latina y el Caribe (EULAC), ens trobem amb un estudi que mostra l’estat de la publicació de monografies en accés obert al continent a partir de diferents fonts, principalment una enquesta realitzada a editorials universitàries.
El llibre es troba dividit en dues parts clarament diferenciades. En una primera part, es dona una visió global a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert, i s’esmenten de forma especial els reptes que cal superar per fer-la efectiva. Es tracta aquest d’un primer bloc de continguts que vol establir el marc global en el que podem associar la publicació de monografies en accés obert, contemplant tant la finalitat de l’edició acadèmica, com aspectes legals relacionats amb l’accés obert, el seu finançament, les polítiques impulsades per al seu desenvolupament o el paper que juguen, o han de jugar, les biblioteques universitàries en el seu desplegament.
Si bé està fora de dubte el fort impuls que s’està donant a l’Amèrica Llatina a la publicació en accés obert, la protecció dels drets dels autors suscita encara dubtes en el cas de les monografies i cal contrastar-la amb les legislacions pròpies de cada país, per generar un clima de confiança als autors quant a l’ús de llicències obertes. D’altra banda (i aquest és un aspecte que anirà apareixent al llarg de l’obra), no hi ha encara un model de finançament definit per a l’edició d’aquestes publicacions. Els que es poden heretar d’altres tipus de publicacions (APC, ...) són difícilment aplicables a les monografies. Els costos de la publicació de monografies són molt més elevats que els que poden tenir, per exemple, els articles de revista i se centren en disciplines menys subvencionades que d’altres. Tot sembla indicar que l’aposta més clara i amb més suport seria el finançament dels costos d’edició i publicació mitjançant recursos institucionals.
Quant a l’establiment de marcs de col·laboració, essencial per abordar el repte, el més proper i evident seria la participació de les biblioteques universitàries, pioneres en l’impuls de l’accés obert a les seves organitzacions, en les diferents iniciatives. Però sembla que aquest tampoc es troba gaire desenvolupat, més enllà de l’allotjament dels llibres en els repositoris institucionals, quan efectivament es fa.
El segon gran apartat del llibre se centra en la descripció del marc propi de l’edició de monografies en accés obert al continent. Es tracta aquest del nucli més atractiu del treball, ja que pretén descriure l’estat actual de la seva implementació, i disposa com a eix central d’una enquesta feta a més de 140 editorials universitàries, així com d’una anàlisi de les seves pàgines web.
Un primer aspecte a considerar seria la manca de desenvolupament d’una estratègia clara quant a l’edició de monografies en format digital per part de les editorials universitàries, premissa prèvia per a la seva publicació en accés obert. Els motius que es poden trobar al darrere van des de l’hàbit d’ús del format paper en els àmbits de les ciències socials i humanitats (possible poca demanda del format digital per a aquestes publicacions), passant pels problemes de comercialització (representen un percentatge molt pobre quant al finançament dels projectes) o la manca de polítiques i suport institucional per al seu desenvolupament. També s’observen recels en els autors quant a la gestió de drets d’autor o, encara, sobre el qüestionament de la seva qualitat envers l’edició en paper. Malgrat que s’hi poden trobar projectes destacats, aquests se centren sovint en iniciatives per a les quals no es contempla una rendibilitat econòmica, però que són molt rellevants per a comunitats concretes.1
Quant a l’establiment de marcs de col·laboració o la participació en projectes de caràcter internacional, trobem també un aspecte que cal desenvolupar. En el context proper, la publicació de monografies en format digital en els repositoris institucionals de les universitats (tradicionalment gestionats per les biblioteques universitàries), es troba molt proper a la de la publicació en els propis webs de les editorials, malgrat que es constata la manca de presència en iniciatives globals, com poden ser OAPEN o DOAB, entre d’altres. Una excepció es podria trobar en el projecte Scielo Livros, però molt centrat en l’àmbit de les edicions brasileres.
L’anàlisi dels webs de les editorials universitàries d’Amèrica Llatina ens aporta algunes incoherències de dades respecte l’enquesta, que no n’impedeix obtenir una visió global del conjunt. Destaca, però, la manca d’informació que mostren les editorials sobre la seva política editorial, principalment per les que aposten per l’accés obert totalment o parcial, fet que pot aprofundir en la desconfiança en el sistema.
Finalment, trobem una comparativa entre l’estat de la publicació de monografies en accés obert a l’Amèrica Llatina i a l’Estat espanyol. Per elaborar aquesta comparativa s’ha pres com a referència per a la situació a Espanya, per una banda l’estudi que varen publicar l’any 2018 Ernest Abadal, Candela Ollé i Sílvia Redondo sobre la publicació de monografies en accés obert a les universitats espanyoles,2 i per l’altra l’edició del 2016 de l’informe Las editoriales universitarias en cifras,3 que elabora periòdicament la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).
La situació es pot considerar força semblant en ambdós casos, potser amb un mercat digital més desenvolupat en el cas espanyol i amb una clara evolució creixent,4 així com una aposta més clara per part de l’UNE per l’edició digital5 i l’accés obert. Destacaria també un interès creixent per l’establiment de marcs de col·laboració amb les biblioteques universitàries espanyoles,6 malgrat que es repeteix la poca presència en iniciatives internacionals.
Es troba un fort paral·lelisme en alguns dels reptes a superar quant a l’edició de monografies universitàries en accés obert, fet que recomana la lectura del treball, no ja per fer-se un marc de com evoluciona l’Amèrica Llatina, sinó també per fer-se un escenari, en alguns aspectes, dels reptes que cal també superar aquí.
1 Valguin com a exemples les edicions de la Universidad de La Frontera, o iniciatives com les de l’editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú.
2 Abadal, Ernest; Ollé, Candela; Redondo, Sílvia (2018). «Publicación de monografías en acceso abierto por editoriales universitarias españolas». El profesional de la información, vol. 27, n.º 2, p. 300-311.
3 Las editoriales universitarias en cifras (2016). Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas.
4 Les dades que es poden trobar al darrer informe de l’UNE, fet públic a final del 2018 així ho constaten.
5 Valgui com a exemple l’aposta pel portal UNEbook, i l’interès per participar-hi de diferents associacions editorials llatinoamericanes.
6 L’UNE i la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN) varen iniciar un projecte de col·laboració per impulsar la presència de la producció de les editorials universitàries als repositoris institucionals espanyols. El primer resultat ha estat un informe sobre l’estat de la qüestió (Incorporación de monografías editadas por las editoriales universitarias en los correspondientes repositorios institucionales). Aquesta iniciativa tindrà continuïtat al llarg de l’any 2019.
