Versió per a imprimir
Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Johnson, Rob; Watkinson, Anthony; Mabe, Michael (2018). The STM report: an overview of scientific and scholarly publishing. 5th ed. The Hague: International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers. 212 p. Disponible a: <https://www.stm-assoc.org/2018_10_04_STM_Report_2018.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].
El treball que ressenyem és una revisió molt exhaustiva de tot allò que està esdevenint en la publicació acadèmica. Per fer-ho, dibuixen un estat de la qüestió, així com les principals tendències. Donem-hi un parell de voltes. El primer que hom ha de tenir present és qui ha encarregat i publicat l’estudi. Com a context, STM tal com es defineixen, The International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers és «la principal associació comercial global per a editors acadèmics i professionals. Té més de 150 membres de 21 països, que cada any col·lectivament publiquen més del 66 % de tots els articles en revistes i desenes de milers de monografies i obres de referència. Els membres de STM inclouen societats científiques, editorials universitàries, empreses privades, nous actors i actors plenament consolidats». Tot i que correm el risc de considerar l’informe com la visió d’una part, cal ressaltar que des del nostre punt de vista esdevé un document neutre, que s’allunya de certes visions més activistes i que planteja uns fets. A partir d’ells, el lector pot seguir posicionant-se cap a una determinada visió de la comunicació científica. Aquest fet no desmereix per a res la qualitat del treball que s’ha dut a terme, i és per això que en recomanem una lectura o consulta puntual, atesa l’extensió de l’informe.
Aquesta associació ha publicat l’informe el 2018, la cinquena edició en 12 anys, que esdevé un fantàstic estat de la qüestió sobre tendències i l’estat de la comunicació científica a través de revistes acadèmiques. Anteriorment en aquest mateix blog fou ressenyada la tercera versió del 2012 per part d’Ernest Abadal. Respecte a la tercera i a la quarta edició es manté una estructura més o menys fixa, corresponent als capítols, i es van canviant i incrementant els punts dins de cada un d’ells. El creixement en continguts, novetats i tendències es pot comprovar, per exemple, en què respecte l’edició del 2012 s’ha quasi doblat el nombre de pàgines.
Previ a l’informe, hi ha un extens resum executiu que permet fer una llambregada ràpida a l’ecosistema de revistes (quantes n’hi ha), la dimensió econòmica del món de les revistes científiques, així com presentar algun dels elements de debat i futur, com ara l’accés obert, la geopolítica dels articles i les revistes o bé els efectes dels social media i la ciència oberta a mig i llarg termini.
L’informe en si es divideix en cinc capítols:
El primer capítol, el dedicat a descriure la comunicació científica, és asimètricament el més breu, però permet descriure de forma inicial alguns dels conceptes i els canvis que estan tenint lloc al sistema de comunicació científica. Alguns dels canvis descrits, tot i que des del nostre punt de vista són centrals, deixen de banda alguns aspectes paral·lels, com ara l’ecosistema actual de forta competitivitat entre universitats, grups de recerca i investigadors que té efectes clau en la pressió creixent no només per a publicar, sinó també per a divulgar, ser presents a les xarxes socials i als continguts audiovisuals.
Les revistes científiques són el nucli del segon capítol i, tot i que per als professionals de la informació i la documentació que treballen amb elles alguns aspectes poden no ser nous, el fet de tenir dades i actors posats tots en el mateix context, presenta prou valor afegit per a justificar la seva lectura, ja sigui profunda i continuada, o bé puntual i en diagonal. És el capítol més llarg, i el que més continguts i visions enfrontades dins del sector podria tenir. Cal dir que totes són presentades de forma objectiva i contextualitzada en la recerca duta a terme per múltiples autors, els quals són adequadament citats i referenciats. Alguns dels aspectes que creiem més rellevants d’aquest capítol són:
- L’interessant debat sobre la no resolta nomenclatura de les diferents versions dels articles, tema encara no prou estandarditzat que, volgudament o no, genera tants problemes d’interpretació per a repositoris i xarxes socials acadèmiques.
- Una acurada descripció sobre els diversos canals i models de subscripció de revistes, pensant sobretot en biblioteques i altres possibles compradors.
- La constatació en xifres econòmiques que la recerca i la publicació acadèmica són vectors econòmics molt importants, tant pel nombre de revistes, d’articles com d’investigadors.
- El creixement continu al voltant del 3 % de tots els indicadors, correlacionant articles, investigadors i pressupostos dedicats a la recerca. També inclou, i cal tenir-ho en compte, el creixement del 3,5 % de revistes. Encara avui, doncs, es continuen creant múltiples revistes.
- Les noves tendències pel que fa al peer review, tant des d’una visió de millora del mètode com des de la visió que el temps de la revisió i els seus costos són importants, però que continua essent central i rellevant per a parlar de comunicació acadèmica o no.
- Com, a poc a poc, tot i que hi ha diferències significatives entre disciplines, s’entreveu una lleugera tendència a la baixa pel que fa a la lectura (i escriure i citar) de llibres respecte dels articles de revista.
- La importància creixent dels aspectes ètics de la publicació científica, i com organismes (COPE), eines (Similarity Check) i grups d’interès (Retraction Watch) malden per resoldre-ho, amb èmfasi especial a les revistes depredadores.
Significativament, el capítol 3 es titula «Open Access», i tot i ser menys extens que l’anterior, planteja, creiem, el moll de l’os de les revistes científiques, la seva viabilitat i les tendències de futur en les polítiques científiques. Però aquest punt no recull, per dates, el bàsic debat de futur generat al voltant del pla S, que pot canviar significativament l’ecosistema actual, però sí la importància crucial de les polítiques europees i el finançament públic per fer canviar els models de publicació de les revistes.
Aquest tercer capítol descriu de forma molt enraonada els diversos models de negoci (les vies), les diferents visions per països, així com dades de la literatura sobre l’impacte en l’ús, la famosa Open Access Citation Advantage (l’avantatge en citacions pel fet de publicar en accés obert) i d’altres dades actuals sobre els seus efectes. En aquest repàs exhaustiu sobre l’accés obert cal ressaltar de nou la visió neutra i objectiva sobre el fet, sense optar per defensar un o altre model, tot i donar dades econòmiques al voltant de les despeses per publicació dels articles i esmentar actors com Sci-Hub en la descripció d’allò que es cou en el sistema.
Finalment, el quart capítol mostra les tendències tecnològiques i de futur de les revistes científiques. De forma clara, les iniciatives en relació a la Ciència Oberta ocupa un espai destacat, tot descrivint polítiques, però també actors (Force 11, Center for Open Science, etc.). Així mateix, altres temes destacats són les dades de recerca en relació a com interaccionen amb les revistes científiques, i els efectes que tenen en format (noves revistes de dades), noves formes de difondre coneixement científic (datasets) i els possibles efectes en la citació i les polítiques científiques (FAIR data). Són també interessants les descripcions sobre els estàndards i identificadors, com a mostra que la col·laboració entre editorials de revistes i bases de dades ha donat lloc a recursos i eines centrals per a l’accés a la informació, com ara Crossref, ORCID i altres clàssics com l’ISSN.
Innovador en el debat de la comunicació científica, cal destacar com dins de les tendències tecnològiques plantegen de quina manera la intel·ligència artificial, la web semàntica o el blockchain són presents i caldrà veure quina relació s’estableix, en relació a possibles eines de text i data mining i altres canvis en la gestió de la informació científica. S’inclou també un breu apunt sobre nous formats d’articles, eines a incorporar a futur més enllà de l’html 5, com els resums visuals i els continguts multimèdia. Possiblement, el punt que des de la nostra visió podria ser més extens, i no ho és, seria tota la part centrada en les xarxes socials que creiem que hauria de ser més aprofundida i contemplar aspectes relatius també a les mètriques alternatives.
Finalment, i, opinem, no per això menys important, el cinquè capítol conté les referències bibliogràfiques emprades per elaborar l’informe. Per la quantitat, exhaustivitat i actualitat, és un llistat òptim per a fer un aprofundiment a la temàtica i els reptes actuals i de futur. Més extens, doncs, que un article de revisió, es converteix en el primer lloc on cercar articles actuals sobre la comunicació científica i cada un dels aspectes tractats a l’informe.
És sens dubte recomanable, tot i la seva extensió, a:
- Professionals de la informació i la documentació que breguen amb la comunicació acadèmica des de diversos àmbits, ja sigui com a gestors a les biblioteques universitàries, en àmbits universitaris o d’altres, que necessiten estar al dia dels molts petits canvis que estan tenint lloc i que situen un escenari a futur força canviant, per a les biblioteques i per als seus usuaris.
- Científics en general que tenen rols relacionats amb les revistes científiques, ja sigui com a editors, autors, membres de consells editorials, revisors o simplement lectors d’un sistema compacte i continu des de fa molts anys.
- Docents de disciplines d’informació i comunicació científica que volen explicar què és i com funciona la comunicació científica. Esdevé quasi un manual de text tot incloent conceptes, dades estadístiques, així com tendències de futur.
- Estudiants de doctorat de qualsevol disciplina, que volen entendre com funciona la comunicació científica, el món de les revistes en accés obert i d’altres temes tot pensant, per exemple, en la publicació de la tesi doctoral en forma de compilació d’articles.
