Afegeix un nou comentari

i2010: Digital libraries, High level expert group, Copyright subgroup. (2008). Final report on digital preservation, Orphan works, and out-of-print works. European Comission. Information Society,  30 p. <http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/hleg/reports/copyright/copyright_subgroup_final_report_26508-clean171.pdf> [Consulta: 06/04/2011].

L'experiència acumulada en l'organització de grans projectes de digitalització en el món occidental permet a hores d'ara de diagnosticar els punts en els quals la preservació i la difusió de la cultura entra en conflicte amb els drets de la propietat intel·lectual.

Aquesta topada d'interessos legítims s'evidencia de manera clara en la digitalització d'obres subjectes a drets i de la web, amb la finalitat de preservació, i el tractament legal i econòmic de les obres òrfenes i descatalogades. Es consideren obres òrfenes aquelles en les quals els titulars dels drets són de localització difícil o impossible. Ningú no pot reutilitzar les obres sense el consentiment dels titulars, i la institució que realitza el projecte de digitalització cal que s'esmerci diligentment en la seva localització.

El programa estratègic i2010 de la Comissió Europea havia fet de les biblioteques digitals un objectiu clau, i instava als països membres a la digitalització a gran escala dels seus patrimonis culturals. Un objectiu que de manera reiterada ha tendit a col·lidir amb una tradició protectora dels drets d'autor.

Per tal de resoldre de manera consensuada aquest conflicte legal i d'interessos, des del Subgrup de Copyright de la Comissió Europea es va designar un comitè d'experts format per especialistes sobre biblioteques digitals, drets d'autors i obres òrfenes, l'anomenat High Level Expert Group. En aquest grup hi havia representants europeus dels autors, els editors, les biblioteques nacionals, les filmoteques, les organitzacions de drets d'autors i les associacions de bibliotecaris, i a partir de 2007, també de Google.

Els treballs d'aquest comitè, sempre sota l'empara del Subgrup del Copyright, van començar el 2006 amb l'objectiu d'elaborar un informe que respongués als tres punts esmentats: el web-harvesting i la preservació digital, l'estatus de les obres òrfenes i les possibles solucions legals i d'identificació, i el mateix tractament per a les obres descatalogades. El resultat final va ser presentat en 2008 a la –aleshores- comissària europea Viviane Reding.

L'informe s'estructurava en les parts següents:

1. Introducció
2. Objectiu i propòsit de l'informe
3. Preservació digital
4. Preservació de continguts de la Web i web-harvesting
5. Obres òrfenes
6. Obres descatalogades
7. Model de contracte d'acord per a digitalitzar i fer disponibles les obres descatalogades per a usuaris autoritzats en xarxes tancades
8. Model de contracte d'acord per permetre a les biblioteques de facilitar l'accés en línia a llibres descatalogats
9. Principis claus per a les Bases de dades d'obres òrfenes i descatalogades (DB) i els Centres de comerç de drets (RCC)
10. Implementació de les solucions proposades

La Comissió volia harmonitzar una solució de concòrdia entre les parts interessades i sovint en conflicte (autors, editors, biblioteques, cinemateques...) sota un marc de principis rectors per als titulars dels drets i per a les institucions. Aquests es resumien en:

1. Per als titulars, el respecte pels drets d'autor i drets connexos; la digitalització i l'ús en les biblioteques i amb el consentiment dels titulars de drets o bé basar-se en una excepció legal; i el consentiment dels titulars significa, en principi, l'adquisició de drets, en llicència individual o col·lectiva o bé d'una combinació d'aquestes.
2. Per a les biblioteques, els arxius i museus, resulta imprescindible de tenir seguretat jurídica en les seves activitats, i els principis rectors seran: que l'accés sigui fet dins de les seves instal·lacions o disponibles en línia; això significa aconseguir els permisos corresponents per a l'accés per a les obres d'origen digital o d'obres digitalitzades; i per a les obres analògiques, els permisos per a la digitalització a gran escala i l'accés posterior.

Pel que fa al primer dels reptes, el de la preservació digital (capítol 3), l'informe defensa que en alguns casos l'única manera d'assegurar l'accessibilitat del patrimoni cultural a les generacions futures passa per que les obres siguin digitalitzades. En aquest sentit caldria fer excepcions en els drets de reproducció exclusius: per exemple el canvi de format a causa de l'obsolescència tècnica de mitjans d'enregistrament reproducció, i la necessitat de recurrents migracions de formats.

En conseqüència es recomana que els estats membres puguin posar en marxa una excepció per permetre còpies digitals d'una obra quan aquestes es faran amb l'únic propòsit de la conservació. El titulars dels drets haurien de permetre aquesta còpia única i còpies successives amb fins de preservació quan els canvis de suports ho facin necessari.

En el segon punt, el web-harvesting (capítol 4), la Comissió ja recomanava el desenvolupament legislatiu per tal d'assegurar que determinades institucions s'encarreguessin de la recol·lecció del patrimoni digital. Aquest desenvolupament seria en part la revisió de les lleis de Dipòsit Legal quant a les obres nascudes en format web.

En tercer lloc, i un dels punts més desenvolupats, es tracta de les obres òrfenes (capítol 5). Aquestes obres òrfenes, abandonades o negligides, suposen una part considerable en el conjunt de documents a tenir en compte en els projectes de digitalització, els experts la xifren entre el 10 i el 20 % dels fons de les institucions, en certs casos poden arribar fins el 40 %. N'és tan gran la importància que de vegades són un efecte dissuasori a l'hora d'endegar un projecte de digitalització.

Per resoldre i minimitzar aquest problema l'informe proposa les actuacions següents:

1. la redacció de directrius que assegurin la cerca diligent dels titulars dels drets;
2. el desenvolupament en els estats membres de bases de dades interconnectades per a la localització dels titulars;
3. la creació de centres de comerç de drets on aconseguir les llicències ja sigui per compensació amb els titulars o per d'altres mecanismes que en facilitin l'ús;
4. i, finalment, la inclusió de metadades amb informació dels titulars dels drets;

Per a les obres descatalogades o exhaurides (capítol 6), les solucions proposades són en part les mateixes que en el cas de les obres òrfenes:

1. la redacció de models de contractes d'acord per permetre la digitalització i l'accés a obres en aquestes situacions per dues vies diferents: en xarxes tancades i en accés en línia;
2. el desenvolupament de bases de dades d'obres descatalogades;
3. la creació de centres nacionals de comerç de drets;
4. i, per últim, una proposta de sistematització de resoldre l'autorització de drets.

A continuació s'analitzen l'abast i els continguts dels contractes d'acord per a la digitalització d'obres descatalogades accessibles en xarxes tancades (capítol 7) i en línia (capítol 8), que han de servir de model per als estats membres de la Unió Europea per resoldre les necessitats de les biblioteques a l'hora d'oferir accés a aquest tipus de materials sota unes condicions legals i administratives clares, tot respectant els drets dels titulars i en consens amb aquests.

En el capítol 9, s'especifiquen els principis claus per al desenvolupament de les Bases de dades d'obres òrfenes i descatalogades i els Centres de comerç de drets, aquests han de ser basats en els diversos estats membres de la Unió Europea però han de preveure el mutu reconeixement de les seves actuacions, en aquest sentit els criteris han de respondre a la interoperabilitat quant a la normalització, estructura i organització similars, de metadades, de polítiques de remuneració, transparència, etc.

Tanca l'informe la crida a la implementació de les solucions proposades, el primer pas de les quals serà la difusió i ús de l'informe i, sobretot, la dels models de contractes que l'acompanyen a través de tots els canals possibles i per a la recepció del major nombre d'usuaris potencials. Aquesta difusió pretén que l'ús d'aquests models contractuals tinguin un efecte multiplicador positiu.