Versió per a imprimir
Jesús Gascón García
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
25th BOBCATSSS 2017: Tampere, 25-27 January. Diponible a: http://bobcatsss2017.com.
Del 25 al 27 de gener va tenir lloc el 25è Congrés BOBCATSSS, enguany a la ciutat finlandesa de Tampere, on n’era amfitriona la Tampereen yliopisto. Habitualment, la trobada és organitzada per dues universitats però, enguany, juntament amb la de Tampere, se n’han encarregat altres dues: la Høgskolen i Oslo og Akershus (Oslo, Noruega) i la Hanzehogeschool Groningen (Groningen, Països Baixos).
Aquest cop, el lema Improving quality of life through information volia posar de manifest el paper dels centres d’informació en la millora de les condicions de vida de la societat i dels individus, amb un cert èmfasi en l’ús de la informació i els mitjans i plataformes interactives (d’ordinador o d’altres dispositius mòbils) sobre salut i benestar. Es dividia en tres àmbits que volien fer palesa la importància d’aquestes plataformes: Biblioteques, Mitjans interactius i Informació.
BOBCATSSS és un congrés anual pensat perquè, sobretot, els estudiants europeus (encara que hi participen altres d’arreu) i també professionals i docents en l’àmbit de la documentació i les ciències de la informació, presentin contribucions. Sovint és la “presentació en societat” d’estudiants que estan a punt d’acabar o que s’han titulat fa poc i que assumeixen el repte de presentar un treball davant d’un auditori internacional. Aquest tret característic i únic no ha de fer pensar que la qualitat general sigui baixa: com en qualsevol congrés, s’hi pot trobar de tot i els autors han passat una selecció rigorosa. Molts estudiants fan estudis de Documentació com a postgrau o màster i ja tenen al darrere una trajectòria acadèmica o professional que garanteix un nivell de qualitat. D’altres, de titulacions de grau, també presenten contribucions francament interessants i ben desenvolupades que justifiquen que hagin estat seleccionades i són comparables amb les de professionals o docents. Que siguin estudiants es nota, més que en els continguts (sí que és cert que, de vegades, tendeixen a explicar molt metodologies i estats de la qüestió més que no pas conclusions o previsions), en la manera de presentar-los, però també aquí trobem sorpreses molt agradables.
Enguany, cada dia hi hagué una ponència d’un expert reconegut. Han estat a càrrec de Carol Tenopir, professora de la School of Information Sciences at the University of Tennessee, Knoxville, Guus van den Brekel, coordinador dels serveis electrònics de la biblioteca mèdica del Universitair Medisch Centrum Groningen i Josie Billington, directora del Centre for Research into Reading, Literature and Society (CRILS) de la University of Liverpool. La primera va tenir un abast genèric sobre la importància i l’ús de la informació en la societat actual.
Brekel va exposar la difusió i l’ús de les dades sobre salut, medicina i sanitat mitjançant xarxes i en dispositius de qualsevol tipus, fent incidència, sobretot, en casos d’aplicacions per a telèfons mòbils, tauletes i similars. Remarcava la conversió de la biblioteca mèdica, destinada als especialistes i professionals, en un node d’informació digital on la consulta in situ gairebé desapareixia. Igualment, feia èmfasi en l’ús d’aquesta informació pels pacients i llecs en medicina i d’actuacions que podem fer des del nostre àmbit per garantir-ne una bona interpretació i un bon ús. La tercera ponència tenia un vincle amb aquesta: Billington parlava de l’ús de la lectura i dels clubs de lectura (en parlava de “lectura compartida”) com a eina de teràpia en casos de trastorns mentals com ara depressions, demències, trastorns de relació, etc., on el moderador o conductor del club (que pot ser un bibliotecari), té un paper important en l’èxit del tractament i ha de col·laborar estretament amb psicòlegs, metges i personal de serveis socials.
La resta del programa combinava comunicacions, tallers i exposició de pòsters. Un bon nombre de propostes es vinculava a les biblioteques públiques i els serveis d’informació per a la comunitat, universitàries i escolars, sobretot en el plantejament d’eines digitals que n’aprofitessin els recursos o en l’anàlisi de resultats d’algunes activitats. Es pot explicar perquè per als estudiants sigui més fàcil treballar sobre aquest tipus de centre, més accessible i intel·ligible. Un altre punt d’interès molt present és la biblioteca com a centre educador o que col·labora en la formació, des de l’alfabetització en informació al suport en l’ensenyament. Altres propostes tractaven centres especialitzats, empreses o serveis menys habituals. En alguns tallers, com també en alguns treballs, es parlava sobre l’ús i mal ús de les dades personals deixades en la xarxa per part d’empreses: tracking, cookies, etc. Altres es van dedicar a les dades obertes, sobretot en l’àmbit de l’administració pública.
Esmentarem les comunicacions procedents del nostre entorn immediat: What do people think about public libraries in Barcelona? An obtrusive evaluation of citizens' views de l'estudiant iraniana de doctorat Aida Pooladian i el professor Ángel Borrego de la Universitat de Barcelona (UB), sobre l’opinió sobre les biblioteques públiques expressada pels ciutadans en els comentaris que, voluntàriament, deixen a les xarxes socials. Sònia Camarasa i Laia Lapeyra, estudiants del Grau d’Informació i Documentació de la UB, van presentar en The library-school project: improving the lives of children through the library un projecte de col·laboració entre una biblioteca pública (la de la Barceloneta) i un institut d’ensenyament. Finalment, Carla Ollé, graduada el curs passat en Informació i Documentació també per la UB i treballadora en una entitat de seguretat informàtica, i la ja citada Aida Pooladian van parlar de l’ús comercial de les dades personals a Cookies and privacy: what do they do with our personal information?, a partir d’un cas que demostrava que aquest ús per part d’empreses és pràcticament inevitable.
En el programa social, les habituals visites a biblioteques i altres centres d’interès de la ciutat, de passat industrial (com ara, per població i història, Sabadell) però amb al·licients (sobretot a l’estiu: sorprèn que, durant l’hivern, alguns museus cèntrics estiguin tancats, com és el cas del museu d’art): des de la biblioteca pública central (Tampereen kaupungin pääkirjasto, coneguda com a Metso) al Lenin-museo o el Museokeskus Vapriikki, passant per la sauna pública més antiga del país. A la cerimònia d’inauguració, el toc local el van donar un duet de flauta i piano i l’aparició dels Mumin, personatges creats per la finlandesa Tove Jansson, conegudíssims a Escandinàvia i l’Europa central i que han esdevingut un emblema nacional.
Paral·lelament al congrés, va tenir lloc, com és habitual, l’assemblea d’EUCLID, European Association for Library & Information Education and Research, on va tenir lloc la renovació de la junta directiva i es van encetar algunes línies de treball que li donin més difusió.
El 2018, el congrés es farà a Riga (Estònia), també durant l’última setmana de gener. Pròximament, es publicarà el tema i els terminis d’acceptació de treballs a http://bobcatsss2018.lu.lv. Només és qüestió de preparar-se l’abric i animar-se que, un cop allà, sempre hi ha continguts interessants.
