Afegeix un nou comentari

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada

Dempsey, Lorcan (2014). The network reshapes the library : Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks. Chicago: ALA. 295 p. Disponible a: www.oclc.org/content/dam/research/publications/books/dempsey-network-res.... [Consulta: 07/11/16]

L’American Library Association va publicar l’any 2014 (disponible ara en obert) l’obra de Lorcan Dempsey The network reshapes the library: Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks editada per Kenneth J. Varnum. L’entrada sobre Lorcan Dempsey a la Viquipèdia ens informa que, després de treballar durant diversos anys en biblioteques públiques, entre 1994 i 2000 és director de la UKOLN (United Kingdom Office for Library and Information Networking), a la University of Bath, amb finançament del JISC (Joint Information Systems Committee) i de la Unió Europea. A partir de 2001 entra com a vicepresident d’Investigació a l’OCLC (Online Computer Library Center), essent, a més, des de 2004 el seu responsable principal d’estratègies. Un currículum, per tant, centrat en la investigació i desenvolupament de sistemes i serveis bibliotecaris basats en les tecnologies de la xarxa, entre les fites més destacades del qual s’inclouen els portals temàtics de la Resource Discovery Nertwork i la seva posterior unificació a Intute i els seus tutorials sota la marca Virtual Training Suite; o els productes i serveis d’OCLC, començant pel WorldCat i la seva contínua incorporació de solucions promogudes per al desenvolupament de les TIC i les noves dinàmiques socials propiciades per la xarxa. Currículum que cobreix pràcticament tots els aspectes de la realitat de les biblioteques, però a partir de les experiències amb els usuaris i de la necessitat de desenvolupar al màxim les possibilitats de descoberta de recursos, la formació dels usuaris per aconseguir-ho i l’adaptació de les col·leccions i dels catàlegs a les noves realitats de la lectura i de l’accés a la informació en els entorns digitals.

No és gens estrany, doncs, que algú amb aquest currículum professional que acobla tan perfectament la teoria i la pràctica de les disciplines de la biblioteconomia i de la documentació amb la incorporació de tot tipus de solucions tecnològiques es plantegi utilitzar com a mitjà per compartir reflexions i notícies d’urgència els nous instruments de difusió i de comunicació que l’evolució tecnològica mateixa de la xarxa aporta; en aquest cas el blog. Lorcan Dempsey manté des de l’any 2003 un blog sobre biblioteques, serveis i xarxes. L’última entrada és del 19/06/2016 i ja el seu títol (Libraries and the curse of knowledge – Les biblioteques i la maledicció del coneixement) ens dóna una idea de la immensa gamma de temes coberts en el blog, i, per tant, també de la difícil tasca de selecció i ordenació dels textos a incloure en una antologia per a la seva publicació.

Perquè, efectivament, l’obra que aquí es comenta és una selecció de textos publicats per Dempsey en el seu blog des de 2003 a 2013. Les entrades seleccionades apareixen disposades en estricte ordre cronològic dins de cadascun dels nou capítols sota el títol de ‘Recursos en xarxa’, ‘Organització de la xarxa’, ‘En el flux’, ‘Descoberta de recursos’, ‘Sistemes de gestió automatitzada de biblioteques’, ‘Dades i metadades’, ‘Publicació i comunicació’, ‘Biblioteques’ i ‘Textos escollits pel mateix Lorcan’. Intercalats i convenientment ressaltats en el text apareixen comentaris de diferents personalitats del món de les biblioteques i de la documentació sobre l’impacte de les reflexions de Dempsey en les seves pròpies carreres professionals.

No és possible recollir aquí l’enorme varietat de temàtiques cobertes a les entrades, però la simple enumeració de les més destacades servirà com a detonant de l’interès del lector per la consulta de l’obra o pel seguiment del blog:

• Projecte de digitalització massiva de Google i la seva incidència sobre polítiques d’accés, desenvolupament de col·leccions i preservació en tot tipus de biblioteques (p. 6 i ss.)
• Impacte dels mòbils sobre els serveis bibliotecaris (p. 13)
• Reflexions sobre els catàlegs (autoritats i matèries) com a facilitadors de l’organització del coneixement i com a serveis d’entitat pròpia a la xarxa (p. 15 i ss.)
• Biblioteques com a logística (p. 20 i 27)
• Problemàtica de la preservació davant la digitalització massiva de recursos (p. 28 i ss.)
• Reelaboració de les lleis de Ranganathan i la seva adaptació a l’entorn en xarxa (p. 30)
• La web 2.0 i les limitacions tradicionals de les biblioteques davant d’aquest repte (p. 33 i ss.)
• Noves tendències en la gestió col·lectiva i coordinada de col·leccions: la col·lecció col·lectiva (p. 43 i ss.)
• OCLC com a exemple de catalogació compartida (p. 46 i ss.)
• Necessitat d’evolució de la biblioteca al mateix temps que evoluciona la conducta dels usuaris (p. 56 i ss.)
• E-portafolis, identitat digital, etc. (p. 63 i ss. i p. 73 i ss.)
• Noves formes de llegir en relació a la introducció de l’iPad, Kindle, etc. (p. 76 i ss.)
• Serendipitat i descoberta indirecta de recursos a Google Book Search (p. 79-80)
• Evolució de les webs de biblioteca (p. 81 i ss.)
• Biblioteca com a espai de serveis i de descoberta completa (p. 84 i ss.)
• Google Scholar i metacerques clau en descoberta de recursos (p. 87 i ss.)
• Dades intencionals: exemples d’Amazon i altres serveis de recomanació de productes com a exemple a seguir per les biblioteques i els seus catàlegs (p. 97 i ss. i p. 169 i ss.)
• Optimització de motors de cerca i centralitat del catàleg (p. 115)
• L’experiència de descoberta a través del catàleg (p. 105 i ss.) com a integració d’adquisicions per compra, per llicència o per digitalització de producció pròpia (repositoris) (p. 117 i ss. i p. 145 i ss.)
• ‘Discoverability/Detectabilitat’ (p. 125 i ss.)
• Sistemas integrats de gestió de biblioteques (p. 135 i ss.)
• Interfície d’usuari (p. 140 i ss.)
• Dades, metadades i control bibliogràfic (p. 172 i ss.); registres bibliogràfics (p. 181)
• Podcast com a comunicació i publicació (p. 187)
• Llibre imprès com a tecnologia (p. 192)
• Problemàtica de la comunicació en el camp de la biblioteconomia: blogs, Facebook, etc. (p. 195); impacte i influencia de la literatura professional produïda fora del circuit acadèmic (p. 197-198); blogs com a gènere (p. 204); presentació en Powerpoint (p. 213); accés obert (p. 209)
• Lectura fragmentada a l’era digital (p. 215 i ss.)
• Relacions entre biblioteca universitària i institució (p. 230)
• Promoció de biblioteques públiques (p. 233)
• La col·lecció com a capital de la biblioteca (p. 237 i ss.)
• Formació de bibliotecaris com a emprenedors (p. 239 i ss.)
• Glanceability (intel·ligibilitat immediata i al primer cop d’ull) (p. 263 i ss.)
• Millora de reputació a la web (p. 271)

La distribució de les entrades seleccionades en aquests nou capítols aporta una raonable sistematizació de les temàtiques abordades, cosa que sens dubte facilitarà una lectura de l’obra d’acord amb les preferències de cada lector; però cal ressaltar que una sèrie de fils fonamentals recorren la totalitat de l’obra i es corresponen, grosso modo, amb les principals aportacions del currículum de Dempsey ja assenyalades i que, d’altra banda, ell mateix ha recollit en el seu article traduït al català per Santi Balagué i Linares per al CBUC Tretze maneres de mirar les biblioteques, la descoberta i el catàleg: escala, flux de treball i atenció: el catàleg com a servei identificable per si mateix; la biblioteca a escala web: presències diverses i interacció de la comunitat d’usuaris; la cerca simple com a detonant de tot el procés complex de descoberta; la web de la biblioteca com a experiència integradora de recursos de la institució (adquisicions, accés per llicència, producció pròpia via repositoris); metadades; la biblioteca com a integrant del flux de treball dels usuaris mitjançant sindicació de continguts i optimització de motors de cerca; la ‘discoverability /detectabilitat’; la col·lecció col·lectiva; la programació d’activitats a diferents escales. En definitiva, tots aquells factors que resulten essencials per a l’organització i posada a disposició d’uns recursos i serveis en xarxa per a uns usuaris proveïts de les seves noves identitats i els seus nous hàbits i necessitats de cerca, accés i ús de la informació en els nous entorns digitals, amb les necessitats canviants de formació per a una millor explotació dels recursos i una major interacció amb la biblioteca i amb les diferents escales de servei que la xarxa permet.

Una de les característiques més destacades de l’aportació de Dempsey és el seu coneixement profund, tant teòric com pràctic, de la realitat de tot tipus de biblioteques i la seva habilitat per establir estretes connexions entre rutines i tasques tradicionals de les biblioteques (catalogació, encapçalaments, polítiques d’adquisicions i de preservació, explotació de dades d’ús i d’usuaris, etc.) i qualssevol avenços i innovacions en la recuperació i ús de la informació i en les noves maneres d’explotar les preferències dels usuaris tan característiques de l’entorn digital contemporani.

Com a conclusió, es pot afirmar que l’ALA ha pretès amb l’edició d’aquest obra en primer lloc retre un homenatge a Lorcan Dempsey i, subsidiàriament, a les institucions on ha treballat, per la seva contribució a l’expansió de la mentalitat de treball en xarxa entre els professionals de les biblioteques i la seva elaboració d’instruments i eines que facilitin la posada en pràctica d’aquesta mentalitat de xarxa aprofitant les funcionalitats de les tecnologies de xarxa. Es tracta, a més, d’un reconeixement i reivindicació explícita de la utilitat i oportunitat de la literatura professional a través del blog com a gènere amb perfils i característiques pròpies. I, en definitiva, l’obra constitueix tant una visió panoràmica com un veritable manual teoricopràctic d’estructura diacrònica sobre l’adaptació de les biblioteques i dels seus serveis a les noves realitats dels usuaris i de les tecnologies. La lectura del llibre pot ser una manera molt útil i pràctica de conèixer les fites fonamentals en aquesta evolució per part dels qui s’interessin per aquests temes o s’iniciïn en aquest camp des d’una perspectiva professional, sobretot si es complementa amb la consulta de les publicacions, projectes i informes d’OCLC, de JISC i d’altres institucions per l’estil, literatura professional produïda en gran part fora del circuit acadèmic estricte i que, no obstant, ha acostumat a ser peça clau en les activitats de formació permanent i actualització personalitzada de tots els professionals que s’han ocupat d’aquests mateixos temes en els més diversos àmbits geogràfics.

Finalment, i si se’m permet acabar amb un lleuger caire subjectiu d’emoció, per a qui hagi viscut dia a dia en la seva pràctica professional de les darreres dècades els problemes sobre els quals aquí es reflexiona, aquesta obra té l’evident valor afegit de ser una crònica gairebé sentimental de la trajectòria vital de molts professionals que reconeixeran en el relat seqüencial de Dempsey les mateixes o semblants experiències quotidianes de les seves primeres activitats de formació d’usuaris i d’ALFIN, les sessions d’introducció als cercadors i metacercadors (pre- i post-Google), la difusió de guies temàtiques de recursos en xarxa, la formació dels usuaris en bases de dades bibliogràfiques i en gestors de referències, les primeres experiències de catalogació compartida i de préstec interbibliotecari consorciat, l’oferta d’ajuda i referència en línia, els projectes de digitalització o l’inici i consolidació dels repositoris institucionals, per posar els exemples més evidents. Raó més que suficient per afegir a l’homenatge de l’ALA amb la publicació d’aquesta obra un sentit ‘Gràcies, Lorcan, pel teu lideratge, ajuda i companyia durant tot el camí’.