Versió per a imprimir
Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica
Okerson, Ann; Holzman, Alex (2015). The Once and Future Publishing Libraries. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/reports/pub166 [Consulta: 13/12/2015]
Els textos sobre el paper de les biblioteques en el futur de l’edició acadèmica són constants en la literatura professional. Com a agents fonamentals que han estat sempre en la cadena de valor de l’edició i la publicació, tradicionalment en l’àmbit de l’accés, la difusió i la conservació, nous escenaris plantegen la possibilitat d’estendre’n les competències i les funcions.
Aquest és el context que ocupa l’informe que tenim entre mans. Basat en un repàs de la literatura publicada, així com en una enquesta a 48 biblioteques d’institucions acadèmiques dels Estats Units d’Amèrica, fa un estat de la qüestió dels projectes d’edició i publicació liderats per les biblioteques i apunta línies de treball futures per al seu desenvolupament. Cal destacar que l’informe incorpora com a annexos tant l’extensa bibliografia consultada com el detall del resultat de l’enquesta.
L’estudi, estructurat en 10 capítols, s’inicia amb una introducció on es remarca el fet que les biblioteques acadèmiques tenen ja una llarga trajectòria quant a l’edició acadèmica, que podria trobar els seus inicis en l’edició de catàlegs bibliogràfics, normalment corresponents a les grans col·leccions de biblioteques nacionals. L'origen d’algunes editorials acadèmiques en les pròpies biblioteques centraria també el passat editor de les biblioteques. No obstant, la necessitat de professionalitzar l’activitat de l’edició ha portat, amb el temps, que es veiés diferenciada i complementada per l’activitat bibliotecària.
La publicació acadèmica viu avui temps convulsos. La irrupció de noves formes, canals i mitjans de publicació propicia un escenari incert pels diferents agents que hi participen. La producció, l'accés, la disseminació i el consum d’informació són elements que, facilitats pel desenvolupament de les tecnologies de la informació, esdevenen disruptors dels models establerts i generen escenaris incerts. És en aquest context on es podria parlar d’un renaixement de l’edició a les biblioteques.
L’informe dedica un capítol a analitzar quins podrien ser aquests canvis. Concretament, destacaria en aquest sentit la publicació en accés obert, on les biblioteques acadèmiques han pres un pes important. Si tenim en compte que un dels principals reptes als quals s’enfronta avui dia aquest model de publicació és el seu finançament, serveis destacats, com són les editorials acadèmiques amb forts nivells d’autofinançament, han pogut quedar inicialment desplaçats, malgrat l’important esforç que s’està fent en aquest sentit.
No podem descuidar tampoc que en l’alt preu al qual han de fer front les institucions acadèmiques per accedir a aquestes publicacions es troba el moviment per promoure la publicació en accés obert. En l’efecte directe en els pressupostos de les seves biblioteques es troba també la seva reacció i acció a promoure noves formes de publicació.
Però, què entenem quan parlem d’edició a les biblioteques? El desplegament d’infraestructures bàsiques com són els dipòsits institucionals, on les biblioteques desenvolupen la seva experiència en gestió de documents digitals, l’elaboració i explotació de models de metadades o l’experiència adquirida al llarg del temps en el desenvolupament de projectes cooperatius fan que no siguin pocs els projectes d’edició i publicació acadèmica que pivoten sobre aquests serveis. Una bona mostra la podem trobar en les diferents edicions del Library Publishing Directory1, editat per la Library Publishing Coalition, una associació dedicada a donar suport i promoure els projectes bibliotecaris vinculats a l’àmbit de l’edició. No és estrany, en aquest sentit, que una part important dels projectes d’edició que s’estan portant a terme a les biblioteques estiguin relacionats amb la digitalització dels seus fons, col·leccions especials o participant en la difusió i visualització de continguts ja editats. Més rars són, però, els projectes orientats a la creació, edició i publicació de treballs originals.
Indispensable és també parlar de la col·laboració amb les editorials acadèmiques. No ve de nou2 que fer front als reptes als quals s’enfronta, actualment, la comunicació acadèmica passi necessàriament per establir marcs de col·laboració entre els diferents agents que hi participen. En especial, es compten com a casos d’èxit les iniciatives participades pels serveis bibliotecaris i les editorials acadèmiques. Projectes com ara MUSE3, HigWire Press4 o Euclid5, entre d’altres, en són mostres. En la seva majoria, es tracta d’unir esforços en la cerca de models creatius i sostenibles en l’edició i publicació de continguts acadèmics.
Una pausa en el camí? Segurament, no.
No sempre és fàcil establir quines podrien ser les línies futures de treball per a les biblioteques acadèmiques quant al desenvolupament dels seus serveis de suport a la publicació, malgrat que, en la seva majoria, incorporen la publicació com a eix estratègic a desenvolupar. L’essencial establiment d’acords de col·laboració amb altres serveis, interns o externs, esdevé bàsic per al desenvolupament de nous productes en aquest àmbit. Així mateix, caldrà possiblement incorporar nous rols en els equips de treball, en un àmbit on el màrqueting o la difusió dels continguts esdevé també clau.
Aquestes possiblement serien les principals lliçons apreses al llarg d’aquests anys. Els projectes citats (i d’altres que es mencionen) són tots ells de llarg recorregut, que s’han anat transformant i adaptant al llarg del temps abans de consolidar-se. Ens trobem immersos en una carrera de fons, on els resultats rarament són immediats. Establir els marcs de confiança i de col·laboració, redefinir rols, identificar escenaris, desenvolupar tecnologies, analitzar resultats, trobar solucions alternatives i creatives als reptes actuals, etc. no es pot aconseguir ràpidament quan parlem de transformar la publicació acadèmica.
Cal, tal com indica l’informe, tenir paciència, molta paciència.
1Library Publishing Coalition. Library Publishing Directory. http://www.librarypublishing.org/resources/directory
2Working together or apart : promoting the next generation of digital scholarship. Washington, DC: Council on Library and Information Resources, 2009. http://www.clir.org/pubs/reports/pub145/pub145.pdf
3https://muse.jhu.edu/
4http://home.highwire.org/
5https://projecteuclid.org/
