Connaway, Lynn Silipigni, and Ixchel M. Faniel. Reordering Ranganathan: Shifting User Behaviors, Shifting Priorities. Dublin, OH: OCLC Research, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2014/oclcresearch-reordering-ranganathan-2014.pdf
At a Tipping Point: Education, Learning and Libraries: a report to the OCLC membership. Dublin, OH: OCLC, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/tipping-point/215133-tipping-point.pdf
Optimizing Your Library's Return on Technology Investment; an OCLC report. OCLC EMEA, 2014 https://oclc.org/publications/newsletters/enews/2014/41/en-03.en.html
OCLC és una cooperativa de biblioteques que fa moltes coses. Potser una de les seves activitats menys tinguda en compte sigui la de fer informes que ajuden les biblioteques a entendre el seu entorn i a tenir una praxi més eficient. La quantitat d'informes d'OCLC ressenyats en aquest Blok és indicativa del valor que tenen (o, al menys, de la que els atorguem des del Blok). Cal diferenciar entre els informes que OCLC fa per a tots els seus membres i els fets per la divisió de recerca d'OCLC, intel·ligentment dirigida questa darrera per Lorcan Dempsey. Mentre que els primers tenen una intenció més general, els segons, lògicament, s'adrecen a terrenys més nous o experimentals.
Si bé cal agrair a OCLC aquestes informes, sí que els podem retreure que sovint encara estan massa orientats a la realitat nord-americana o a la angloparlant. Això no era gens criticable quan OCLC era una cooperativa nord-americana que admetia membres estrangers, però sí que comença a ser-ho ara que ja fa 4-5 anys que s'ha convertit en una cooperativa global.
El primer dels informes que ressenyem és producte de dues de les persones que treballen a OCLC Research i vol mostrar com les cinc lleis de la biblioteconomia, formulades per S. R. Ranganathan l'any 1931, són encara vàlides per orientar la praxi dels bibliotecaris.
En fer-ho, els autors es veuen, però, ‘obligats' a reordenar i a reinterpretar les 5 famoses lleis. No ens ha d'estranyar la reescriptura de les formulacions del bibliotecari indi, ja que una cosa similar van fer els insignes bibliotecaris Michael Gorman i Walt Crawford (1). Les cinc lleis de Ranganathan també han estat utilitzades per F. W. Lancaster, en aquest cas per orientar els bibliotecaris en l'avaluació (2), o per Alireza Noruzi, en aquest cas aplicades a la web (3), o per a vertaders exercicis d'erudició (4).
Els autors consideren que les lleis formulades per Ranganathan fa més de 80 anys continuen essent vàlides si sabem interpretar-les correctament, però es veuen obligats a reordenar-les degut un canvi que consideren fonamental. Aquest és (la idea és de L. Dempsey) que entre en el temps de Ranganathan i ara "ens hem desplaçat d'una època en la que els continguts eren escassos a una d'increïble abundància i diversitat [de continguts]".
Essent així, no és estrany que les lleis quedin reordenades de la forma següent:
• Estalvia temps a l'usuari
• A cada lector el seu llibre
• Els llibres són per ser usats
• A cada llibre el seu lector
• La biblioteca és un organisme en creixement.
Per a cada un dels cinc capítols del llibre els autors examinen la bibliografia recent que hi pot fer referència i fan una anàlisi de l'entorn. D'aquí extreuen els elements que creuen més rellevants en els moments presents (per exemple, la falta de temps dels usuaris en el mencionat context d'informació abundant), fan una interpretació actual de la llei i proposen mesures pràctiques per reorientar les biblioteques. Una conclusió i una extensa i actual bibliografia tanquen cada capítol (5).
De lectura totalment recomanable per qui vulgui posar-se al dia sobre les noves visions, reptes i solucions que afecten les biblioteques avui. Un advertiment, encara que jo crec que l'informe és útil per a tothom, no deixa d'estar orientat a les biblioteques universitàries. Una discrepància, jo sempre he interpretat la 5a llei de Ranganathan com a que la biblioteca és una organització en constant evolució (i no en creixement). La força de les biblioteques prové de dues fonts: que satisfan (o ajuden a satisfer) l'arrelada necessitat humana d'usar convenientment informació, i, la seva demostrada capacitat d'adaptació als més variats entorns tecnològics i socials.
El segon dels informes recensionats parteix dels canvis substancials que està experimentant l'ensenyament superior als Estats Units de Nord-Amèrica. L'informe afirma i suggereix que "els canvis acumulatius en les formes de consumir, les noves tecnologies com els MOOCs i l'elevat cost de l'educació superior" comportaran canvis permanents a la forma com s'organitzen les universitats i l'aprenentatge al llarg de la vida. L'informe afirma que (al EUA) tot està a punt per a que l'ensenyament a distància sigui la forma majoritària de subministrament de l'aprenentatge i s'interroga sobre el paper de les biblioteques en un món d'ensenyament virtual.
A l'estudi només se li pot criticar que la seva validesa estigui bastant circumscrita a la societat dels EUA. Deixant a banda això, val la pena mirar-se el capítol 3, sobre com la biblioteca és percebuda i usada, i el 4rt, sobre com els estudiants perceben diferents serveis i llocs del campus, entre els quals hi ha la biblioteca. Segons els estudis fets per a l'informe, la biblioteca és clarament percebuda com relacionada amb l'adquisició de coneixements, però aquests atributs són compartits amb altres instal·lacions del campus (amb els aularis i els laboratoris, per exemple). De forma que potser no agradi a més d'un, l'estudi mostra que l'atribut que únicament s'assigna a la biblioteca és el de ser un lloc "on es fa la feina", que proporciona "accés a eines tecnològiques per fer la feina" i a "informació rellevant actual i històrica".
Crec que en les ratlles anteriors ja he mostrat el meu escepticisme sobre la utilitat d'aquest informe ara i aquí (cosa que no vol dir que no ens estigui descrivint el que pot ser el panorama de la vida universitària d'un futur proper). Això, però, no hauria de desanimar als inquiets i curiosos a fullejar l'estudi que està ple de gràfiques interessants i que pot ser llegit en diagonal de forma plaent i amb una inversió de temps breu.
Finalment, i al fil de la ressenya dels dos informes anteriors, aprofitem per mencionar el que publica la secció regional d'Europa, Mitjà Orient i Àfrica d'OCLXC (OCLC EMEA) titulat: "Optimizing Your Library's Return on Technology Investment". Aquest recull les opinions i experiències sobre la gestió de la tecnologia de cinc directors de biblioteques (de Sud-Àfrica, Holanda, Nebraska, Alemanya i Escòcia) i un d'un consorci alemany de biblioteques.
(1) Future Libraries: Dreams, Madness, and Realities (American Library Association, 1995)
(2) If you want to evaluate your library, 2nd ed. (University of Illinois, 1993). Traducción castellana: Evaluación de la biblioteca (Madrid: Anabad, 1996)
(3) Application of Ranganathan's Laws to the Web http://www.webology.org/2004/v1n2/a8.html
(4) Pels que tinguin sentit de l'humor i temps, es recomana "Gorman uncovers scholar's magnum opus", de M. Gorman i N. Caulking, a. American Libraries, Vol. 16 (1985) Issue 5, p. 329.
(5) Per qui vulgui un resum més concís que el meu, pot consultar: Gary Price (2014), New Report: OCLC Researchers Reorder and Reinterpret Ranganathan's Five Laws of Library Science For Today's World, a: Library Journal de September 12. http://www.infodocket.com/2014/06/30/oclc-researchers-reorder-and-reinterpret-ranganathans-five-laws-of-library-science-for-todays-world/