Versió per a imprimir
José-Antonio Gómez-Hernández y Tomás Saorín Pérez
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia
Mullins, James L.; Murray-Rust, Catherine; Ogburn, Joyce; Crow, Raym; Ivins, October; Mower, Allyson; Newton, Mark P.; Nesdill, Daureen; Speer, Julie; and Watkinson, Charles, "Library Publishing Services: Strategies for Success Research Report Version 1.0" (2011). Libraries Research Publications. Paper 136. http://docs.lib.purdue.edu/lib_research/136
Aquest informe presenta les conclusions d'una investigació qualitativa la finalitat de la qual va ser formular pautes de sostenibilitat dels projectes editorials empresos o amb participació de biblioteques universitàries. Es va finançar amb una beca de l'Institute of Museum and Library Services, principal unitat de suport per a les 123.000 biblioteques i 17.000 museus d'Estats Units. I està publicat per SPARC, la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition, que és una associació internacional de biblioteques universitàries i d'investigació creada per promoure canvis en l'edició acadèmica, que duguin a ampliar la difusió de la investigació científica i disminuir els costos que suposen per a elles. És notable l'abundància d'informes que aborden els canvis de model en l'edició acadèmica, alguns d'ells recentment ressenyats en aquest mateix Blok, L'oportunitat -o la necessitat- és ben visible, i és tot un repte trobar manera de donar-li resposta amb audàcia i professionalitat. Ara bé, Estan prou madures les iniciatives per tenir un efecte tractor a escala global? La lectura d'aquest informe aporta alguns elements per a un judici realista.
En la investigació els autors van combinar diversos mètodes qualitatius: una enquesta a bibliotecaris implicats en processos editorials, l'estudi de cas de tres projectes realitzats per les biblioteques de la Universitat de Purdue, la Geòrgia Institute of Technology, i de la Universitat de Utah; i uns grups de discussió amb experts d'aquests centres, que van aprofundir al voltant de cinc aspectes clau: les opcions tecnològiques, les polítiques i els processos, la formació necessària, com planificar els programes amb models de sostenibilitat, i les possibilitats de cooperació Intracampus.
La necessitat i l'interès de l'estudi és evident, perquè, més enllà de la tasca de preservació digital i de la creació de dipòsits de la investigació generada en les seves universitats, les biblioteques estan intentant ampliar el seu paper en els processos editorials de les seves institucions, ser un element actiu d'aquesta complexa ecologia de la comunicació acadèmica. El sector editorial acadèmic està sotmès a importants pressions - des dels usuaris acadèmics i des dels seus finançadors - per explorar la publicació digital i construir una proposta sòlida de valor. Les biblioteques són expertes en la necessitat d'adaptació, i les seves plantilles tenen una experiència que ara poden exportar. L'èxit del accés obert i els dipòsits ha portat a les biblioteques a una major compenetració amb la resta de la comunitat universitària. En el context en què es va realitzar el treball, els directors dels seus respectius sistemes bibliotecaris -que prologuen l'Informe- van creure veure en aquests serveis la maduresa suficient i proves de la seva demanda i creixement, com per proposar decisions que els reforcessin: reassignar fons per potenciar-los, dotar-los de llocs de treball, i donar formació als seus professionals. I tot això malgrat el moment d'austeritat financera i crisi. Reafirmar aquesta aposta i assegurar l'èxit en la tasca editorial de les seves biblioteques universitàries serien finalitats de l'Informe.
L'enquesta a bibliotecaris d'universitats -sobretot de la ARL (Association of Research Libraries) pretenia conèixer les seves pràctiques i desitjos en relació amb els serveis editorials, i les respostes en general mostren una àmplia predisposició a tasques editorials relacionades amb la gestió de revistes electròniques d'accés obert i congressos en línia, posades en marxa amb la voluntat de fer evolucionar les formes de publicar del professorat. S'havien finançat amb pressupostos propis o disponibles temporalment, però tenien l'aspiració final de consolidar amb l'obtenció de recursos per pagament d'aquests serveis, quotes o drets d'alguns productes, si més no parcialment. En començar, les biblioteques no havien posat molt d'èmfasi en la planificació de la sostenibilitat ni en l'avaluació de l'eficàcia dels seus serveis editorials. I com a Espanya, les plataformes més usades havien estat OJS i DSpace. De tot això es concloïen tres necessitats primordials per gestionar bé un servei editorial des d'una biblioteca universitària: formació per als aspectes comercials, i sobre les plataformes de publicació digital, i documents pràctics que exemplificaran la política i processos a desenvolupar.
Els estudis de cas es van centrar en el servei d'edició de revistes digitals amb OJS de la biblioteca de Purdue, en la plataforma de publicació de congressos en línia de la biblioteca de la Geòrgia Technological University, i en la col · lecció de monografies universitàries publicada a la Universitat d'Utah. Són casos que van ajudar a aquestes biblioteques a alinear més amb els fins de les seves universitats, i van ser fets en col·laboració amb les respectives editorials de les mateixes. Per exemple, en la col·lecció de monografies de Utah, la biblioteca aporta a l'editorial l'allotjament de continguts complementaris en línia de les monografies o dóna suport al professorat per "suplementar" els seus continguts, siguin on siguin publicats. A més, exploren possibilitats de publicació d'obres de les col·leccions especials de la Biblioteca per veure possibilitats de publicació o distribució en línia gratuïta, amb assessorament de l'Editorial.
D'aquestes "bones pràctiques" es van deduir ja alguns elements clau per a la sostenibilitat. No són especialment innovadors però ratifiquen aspectes bàsics de la gestió, com la identificació dels trets de cada segment de grups o clients destinataris, dels quals caldrà saber quin valor perceben i en quina mesura estan disposats a pagar per ell, què demanen, i quins canals de comunicació i distribució es poden utilitzar amb cada un d'ells. I tenint en compte que els beneficiaris directes no han de ser els finançadors únics dels projectes, de manera que caldrà identificar també aquests altres patrocinadors.
Els grups de discussió formats per persones amb experiència en la implantació de programes editorials en les seves biblioteques, van pretendre identificar prioritats, reptes a enfrontar, i formular recomanacions. Segons se'ns explica, els tallers van reflectir la tensió entre les demandes d'autors i editors als Serveis de Publicacions, els desitjos de les biblioteques d'evitar reproduir les infraestructures i costos d'edició tradicionals, la demanda en les universitats de mantenir alhora tant els serveis de sempre al costat dels innovadors, la preferència de les biblioteques per l'impuls de l'accés obert i també per col·laborar en el cicle complet de la comunicació científica (des de la prepublicació fins a la preservació final), i el desig d'experimentar amb noves formes de comunicació acadèmica. Es va parlar de l'interès de donar solucions col·lectives d'allotjament compartit per al cas de revistes i congressos en línia (OJS i OCS), tant per estalvi com per concentrar els recursos en la gestió i difusió de continguts ...
Es va veure també que a mesura que creixen els serveis editorials de les biblioteques és més necessari sistematitzar les polítiques del Servei: els seus objectius estratègics, pressupostos, destinataris principals, tipus de serveis a donar o acords formals amb els associats en els processos editorials. Es va detectar la manca de formació en gestió editorial a les Titulacions amb les que es formen els bibliotecaris, i sobretot es va cridar l'atenció sobre la necessitat de planificar per a la sostenibilitat des del començament, qüestió que s'ha solgut obviar quan s'han emprès aquests programes editorials "experimentals". Atès que ara s'ha de demostrar contínuament el valor per mantenir els pressupostos, calen indicadors que evidencien els beneficis d'aquests serveis editorials.
Vist des d'Espanya, i en particular des del nostre coneixement de Serveis de Publicacions i Biblioteques de les universitats, moltes de les afirmacions de l'estudi ens són molt familiars. Les noves possibilitats de publicació científica digital i les formes de consum de continguts ha generat als Serveis de Publicacions necessitats de transformació molt ràpides: edició digital, plataformes comercials de distribució de continguts, suport als autors en els seus projectes de revistes científiques... Per la seva banda, les biblioteques universitàries han assumit com un valor afegit fonamental anar fent tasques d'edició sobretot digital, que fossin un suport als investigadors en la generació, difusió i explotació dels seus resultats, sobretot mitjançant la generació de repositoris digitals. Un pas lògic a donar hagués estat la integració sota una mateixa unitat a les editorials i biblioteques universitàries, a través d'una modalitat de "fusió freda" que no eliminés la identitat de cadascuna d'elles, ja que ambdues s'alimenten mútuament.
Les editorials universitàries, tot i que en recursos i en personal són molt menors que les biblioteques universitàries -i per això temen que una integració suposi una absorció, una assimilació o una dissolució-, segueixen sent necessàries. Tenen l'experiència en la gestió de qualitat de la publicació de continguts (la revisió de parells, la correcció de textos o traduccions) i en la comercialització. I tenen la "marca", la identitat com editorials: són percebudes com els editors en un sentit estricte de la paraula pels autors, que hi van per la publicació dels seus continguts. Les biblioteques universitàries, per la seva banda, dominen els sistemes per assegurar la recuperació i visibilitat de les publicacions digitals, la normalització i asseguren la preservació digital. A més, i especialment, poden aportar molt en el suport al cicle de vida de les publicacions: la gestió dels continguts previs o derivats, la localització de cites obtingudes i del seu impacte, així com de l'aplicació d'eines de ciència 2.0 per a la utilitat dels resultats en la comunicació científica i la cooperació.
La sostenibilitat dels projectes d'edició, i més en l'època que estem vivint, requereix aquesta cooperació biblioteques-editorials, amb una actitud permeable, respectuosa dels respectius valors, i que en cada cas aprofiti les fortaleses de cada unitat i s'aliï fins i tot amb altres serveis implicats, com els Serveis d'Innovació Educativa que generen o impulsen publicacions docents digitals OCW i els Serveis d'Informàtica.
Del camí recorregut a Espanya, es pot concloure que la implantació de plataformes de gestió de revistes digitals d'accés obert, portades tant per biblioteques com per Editorials, ha estat un èxit i s'han consolidat. Han aconseguit satisfer una necessitat dels promotors de les revistes -grups de recerca, departaments o investigadors concrets-, consistent a assegurar la bona difusió a Internet de les seves publicacions, i simplificar els processos editorials conduents al reconeixement de la qualitat editorial pels avaluadors ( FECYT, ANECA, CNAI). Per això han estat disposats a cofinançar, aprendre l'eina -habitualment OJS- i integrar la seva revista en plataformes i repositoris. Un segon tipus clàssic de publicació digital acadèmica, els congressos, les seves comunicacions i ponències, també van sent incorporats a la gestió editorial de Serveis de Publicacions o Biblioteques sota OCS. Però la gestió de congressos, per la complexitat que sol implicar -viatges, allotjaments, inscripcions, publicacions- de vegades s'ha fet de manera externalitzat o al marge dels responsables de la publicació impresa o digital a la Universitat, per la qual cosa caldria fer un major esforç conjunt per captar i mantenir els promotors de congressos perquè en major mesura integrin els processos de selecció i publicació de continguts a les biblioteques i editorials universitàries, pels mateixos beneficis experimentats en l'ús de plataformes OJS: visibilitat, reconeixement, eficiència en la gestió. En el cas de les tesis doctorals i els projectes de fi de màster, les biblioteques han assumit també el servei de preservació i accés a les obres, convertint-se en els seus editors de facto. I on entenem que queda molt per fer és en la gestió de monografies digitals -que poden ser d'accés obert o de pagament per períodes, parts o per col·leccions-. Aquí seria bo potser deixar el lideratge a les Editorials Universitàries i deixar, com a Utah, a les biblioteques el suport al cicle de vida que es genera al voltant de les obres, els seus materials complementaris, etc.
L'informe aposta de manera rotunda per "portar a un nivell superior les aliances amb les editorials universitàries més enllà de mers requeriments tècnics de plataformes i allotjament de continguts, i anar més enllà de col·laboracions puntuals". Una crida a una transformació estructural, que doti de més múscul tecnològic, editorial i capacitat de lideratge.
