Versió per a imprimir
El JISC (Joint Information Systems Committee) va publicar el passat mes de febrer un informe titulat "The digital information seeker: Findings from selected OCLC, RIN and JISC user behaviour projects" i signat pels recercaires Lynn Silipigni Connaway i Timothy J. Dickey del OCLC (Online Computer Library Center).
En aquest informe s'intenta revisar i articular els resultats obtinguts en una selecció de dotze estudis, centrats sobre el comportament informacional dels usuaris de biblioteques i els serveis i recursos digitals que aquestes poden oferir, realitzats per l'OCLC, RIN i el JISC al Regne Unit i als Estats Units. Els dotze estudis triats i analitzats van ser els següents:
- Perceptions of libraries and information resources (OCLC, desembre 2005).
- Seeking synchronicity: Evaluating virtual reference services from user, non-user and librarian perspectives (OCLC / IMLS / Rutgers, juny 2008).
- College students' perceptions of libraries and information resources (OCLC, abril 2006).
- Online catalogs: What users and librarians want (OCLC, març 2009).
- Sense-making the information confluence: The whys and hows of college and university user satisficing of information needs (IMLS/Ohio State University/OCLC, juliol 2006).
- E-journals: Their use, value and impact (RIN, abril 2009).
- Researchers and discovery services: Behaviour, perceptions and needs (RIN, novembre 2006).
- JISC national e-books observatory project: Key findings and recommendations (JISC/UCL, novembre 2009).
- Researchers' use of academic libraries and their services (RIN/CURL, abril 2007).
- Students' use of research content in teaching and learning (JISC, novembre 2009).
- Information behaviour of the researcher of the future (CIBER/UCL, BL i JISC, gener 2008).
- User behaviour in resource discovery (JISC, novembre 2009).
Aquesta meta-anàlisis articulada pels dotze projectes utilitza complementàriament tècniques quantitatives i qualitatives i permet obtenir una sèrie d'interessants conclusions sobre l'estudi d'usuaris.
Entre aquestes conclusions es pot destacar, per exemple, per un costat, l'increment de la importància de les revistes electròniques dins de la recerca científica que realitzen els professors i els estudiants. Per un altre, la consolidació dels cercadors, i especialment de Google, com a eina per satisfer les necessitats d'informació científica dels docents, recercaires i estudiants. També és remarcable la importància de variables con l'experiència digital, el gènere, la disciplina acadèmica o el context en el procés de satisfacció de les necessitats d'informació dels usuaris. Els usuaris valoren també l'accés electrònic als continguts de les biblioteques físiques. Aquest usuaris se solen mostrar poc col·laboratius a l'hora de confessar en els estudis les seves capacitats informacionals. Per últim, crida també l'atenció que els usuaris continuïn pensant les biblioteques només com a col·leccions de monografies i no com a un proveïdor de recursos electrònics, malgrat que valorin els serveis que ofereixen.
Per una altra banda, a partir d'aquestes i altres conclusions, l'informe ens mostra com els estudis analitzats coincideixen en una sèrie de conseqüències i indicacions a tenir en compte per part de les biblioteques.
Així, per exemple, destaca que les biblioteques han de millorar l'accés als seus recursos i incrementar la varietat i el contingut dels recursos electrònics que ofereixen. A més a més, els catàlegs de les biblioteques necessiten incloure més enllaços directes als recursos i els seus sistemes han d'estar preparats pels possibles canvis futurs en el comportament informacional dels seus usuaris. Aquests sistemes han d'anar apropant-se paulatinament al funcionament dels cercadors més utilitzats (com Google o Yahoo, per exemple) i als serveis web més populars (com el d'Amazon, per exemple) per tal que el seu ús sigui més proper i familiar per als seus potencials usuaris. Per últim, s'ha de destacar també la importància de millorar la qualitat de les metadades dels seus sistemes i treballar també en la consolidació de la imatge de marca de la biblioteca com a una institució capital i central dins del col·lectiu acadèmic i recercaire.
