Afegeix un nou comentari

José Luis Herrera Morillas
Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación
Universidad de Extremadura

Novak, John; Ohler, L. Angie; Day, Annette (2020). Ebook collection development in academic libraries: examining preference, management, and purchasing patterns. [Middletown]: Choice. 58 p. Disponible a: <https://static.od-cdn.com/Choice-Incorporating_Ebooks_into_Collection_Development.pdf>. [Consulta: 21/07/2021]. 

Choice, una unitat editorial de l’Associació de Biblioteques Universitàries i de Recerca (ACRL), realitza aquest estudi que subscriu OverDrive Professional, una divisió d’OverDrive. L’estudi es basa en una enquesta que té per objectiu conèixer l’estat actual dels llibres electrònics a les biblioteques acadèmiques, especialment les tendències sobre l’adquisició, també els beneficis, les limitacions i els obstacles de l’ús de llibres electrònics dins de la comunitat acadèmica i les seves biblioteques. 

L’enquesta fou realitzada entre març i abril de 2020. Es va enviar a 8.412 membres de la llista de contactes d’audiència de Choice. D’un total de 8.412 destinataris, l’enquesta es va tancar amb 253 respostes viables. Els destinataris de l’enviament van ser biblioteques i els qüestionaris van ser completats per personal qualificat dels centres bibliotecaris. De tal manera que les dades aportades pels qüestionaris proporcionen informació sobre el que les biblioteques perceben com a factors importants en l’adquisició i l’ús de llibres electrònics. Per obtenir més utilitat i comprensió d’aquests resultats, els autors de l’informe recomanen una enquesta complementària destinada als usuaris. 
D’altra banda, els autors expliquen que com que l’enquesta es va dur a terme just quan va esclatar la pandèmia de la COVID-19 i l’educació superior es va veure obligada a canviar al model en línia, es va veure necessari dur a terme una breu enquesta de seguiment, a final de juny de 2020, amb noves preguntes i amb el propòsit de mesurar els possibles efectes de la pandèmia en les pràctiques d’adquisició de llibres electrònics. 

L’estudi recollit a l’informe reflecteix que els llibres electrònics constitueixen una part important de la col·lecció monogràfica de qualsevol biblioteca, i que les institucions enquestades han augmentat la despesa en aquest tipus de llibres en els darrers anys (82 % de les biblioteques), i aporten la següent informació:

• El 98 % afirma haver ofert als seus usuaris llibres electrònics.
   
• Més del 50 % creu que els usuaris són neutrals sobre el tipus de suport (electrònic o imprès).
   
• Els quatre avantatges principals dels llibres electrònics identificats per les institucions estan tots relacionats amb l’usuari: 
   
  • Accés des de qualsevol lloc.
     
  • Accés en qualsevol moment.
     
  • Millora de l’educació a distància/en línia. 
     
  • Possibilitat d’accés multiusuari.
     
• Alguns desafiaments i inquietuds: 
   
  • Els llibres electrònics generalment costen més que els impresos. 
     
  • Són necessaris coneixements i habilitats per gestionar les complexitats de l’adquisició a través dels múltiples mètodes d’adquisició.
     
• Altres beneficis:
   
  • Poden suposar un estalvi econòmic a llarg termini.
     
  • Impliquen un estalvi d’espai físic i de les despeses de manteniment associats a la col·lecció impresa (deteriorament, pèrdues, recompte, etc.)
     
• La gestió de múltiples plataformes i proveïdors, com també els múltiples mètodes d’adquisició disponibles suposen una frustració; però el seu ús i administració són necessaris per proporcionar tot el contingut rellevant als seus usuaris de la manera més rendible disponible.
   
• Les biblioteques esperen fer créixer les seves col·leccions de llibres electrònics i augmentar les seves despeses en aquest format en el futur.
   
• Les biblioteques estan comprant els mateixos tipus de contingut en format de llibre electrònic que ho feien en forma impresa, centrant-se en la rellevància del contingut i no en el format. El contingut supera qualsevol altra preocupació de les biblioteques al voltant de les decisions de compra.
   
• Els usuaris són relativament capaços de trobar i utilitzar llibres electrònics amb èxit, només alguns cops necessiten ajuda, i es conclou que els usuaris de biblioteques se senten còmodes amb l’ús de diferents plataformes per al contingut.
   
• Les biblioteques i els usuaris han integrat completament els llibres electrònics en els seus fluxos de treball i pràctiques, superant les possibles frustracions i desafiaments del nou format.

Aquest informe s’engloba, des del punt de vista bibliotecari, en el marc de la col·lecció que, tradicionalment, ha estat un dels eixos al voltant del qual gira el treball bibliotecari: la col·lecció va abans que el personal, els serveis i les instal·lacions. La col·lecció és un component viu que necessita créixer, mantenir-se i conservar-se. D’això s’encarrega el desenvolupament de col·leccions, que abasta l’establiment dels principis i objectius generals al voltant dels quals s’anirà construint la col·lecció. Les biblioteques en general, i les acadèmiques especialment, han de parar esment en el desenvolupament de col·leccions, i per això és recomanable redactar un document que plasmi la política de desenvolupament de col·leccions, donat que les biblioteques acadèmiques són objecte de nombrosos reptes. Els motius els trobem en les innovacions tecnològiques i en els canvis dels models d’ensenyament, aprenentatge i recerca. L’augment dels recursos en format electrònic i el triomf creixent de l’accés obert fan imprescindible comptar amb un programa de desenvolupament de col·leccions que orienti els professionals de les biblioteques i també que informi els usuaris sobre els aspectes essencials de les col·leccions.

A més, el panorama al qual s’al·ludeix a l’informe evidencia la necessitat de realitzar un seguiment freqüent i actualització dels objectius, les estratègies i els procediments de treball sobre la col·lecció, per donar resposta a les necessitats actuals dels usuaris.

En el desenvolupament de col·leccions s’engloba una de les tasques a la qual es fa menció destacada en aquest informe: l’adquisició, que tradicionalment ha estat una de les activitats principals de les biblioteques acadèmiques. Es concep  com una tasca que s’ha de fer segons uns criteris i directrius establerts.

La lectura de l’informe posa de manifest la importància del desenvolupament de col·leccions, en aquest cas centrat en els llibres electrònics i es desprèn com les biblioteques depenen de la seva política general de desenvolupament de col·leccions per guiar les decisions d’adquisicions, que avui dia han d’abastar i concretar els aspectes relacionats amb la recopilació de llibres electrònics. En aquest context, l’informe és significatiu per aportar dades recents que mostren la manera com, a les biblioteques analitzades, els llibres electrònics s’han integrat amb èxit en les activitats i fluxos de treball de les col·leccions generals, la qual cosa significa que els pressupostos de llibres electrònics són part dels pressupostos generals de les col·leccions, i de la política de desenvolupament de col·leccions.

Un altre aspecte que s’ha de destacar de l’informe és la menció a la pandèmia de la COVID-19. Fins ara, la convivència de la col·lecció impresa i electrònica a les biblioteques acadèmiques ha portat els autors a defensar el concepte de biblioteca híbrida, però com es menciona a l’informe queda per veure quins efectes a llarg termini, si és que n’hi ha, tindrà la pandèmia de la COVID-19 en el paper que jugaran els llibres electrònics a la col·lecció de les biblioteques acadèmiques.